Treballadora sense sou = practicant

Ahir vaig comencar (escric des d'un ordenador alemany i no te la c trencada) el meu somniat praktikum a RPR1 (alias "Die super Hits im MegaMix"), una emissòra de ràdio alemanya regional. Aquesta setmana treballe de 8,30 a 17 i ahir ja vaig comencar fent enquestes pel carrer i editant-les a l'estudi després. A més, he de fer algunes trucades, buscar possibles notícies i eixes coses. EL més interessant que faré serà entrevistar al Brasil, que, com tots sabreu, venen a Alemanya pel mundial. Els meus jefes creuen que podré entendre-los, perquè el portugués i l'espanyol no són tan diferents. Ja vos contaré!

A banda, tinc el meu mini despatx amb ordinador i conexió a internet (des d'on ara mateix escric). La pega és que la setmana que ve faig el torn de 7 del matí a 15 hores i crec que terminaré morteta.

El que resta clar és que la meua companya de práctiques i jo treballem igual que els dos caps i la redactora, amb l'excepció que no cobrem un duro. És el preu que tot estudiant ha de pagar per a poder trobar un treball basura el dia de demá.

No obstant, estic molt contenta i estic aprenent molt, a més de perdent vergonya l'hora de fer entrevistes a la gent que passa pel carer. Je,je!

Continuarem informant des de RPR1.

Molts besets a tots!

FELICITATS!!!

Avui vull felicitar des d'ací a dues persones molt especials per a mi. A una, Jaume (en realitat Jaime, però a mi ja se m'ha quedat la versió valenciana) perquè se fa major, i a altra, Nachete, perquè aquesta nit asenta el cap i es casa.

Ja m'agrdaria poder estar a les dues celebracions i riure amb vosaltres i compartir aquests moments tan especials. Però el super restaurant Barrio Alto(=restaurant-espanyol-tima-alemanys) m'espera i amb el que cobre vaig a fer-me rica aquesta nit.

Almenys volia enviar-vos una besadeta ben gran i des d'ací tot el meu afecte i alegria!

Gaudiu del vostre dia!

Aixó sí és un parc temátic i la resta són tonteria!

Qui demonis va manar construir Terra Mítica? A banda de la crema d'una de les poques
àrees de bosc mediterrani que tenim i de totes les connotacions polítiques que emana, el que de veritat és un parc temàtic interessant és el descrit a la següent notícia de la BBC Món.

Article: Parque del sexo en Londres

En Londres se abrirá un parque de diversiones o temático que no tiene montañas rusas o carruseles: todo será sobre sexo.

La llamada Academia Amora del Sexo y Relaciones, que costó más de US$12 millones, tiene un recorrido de siete áreas diferentes que van desde "Placer" hasta el "Orgasmo".
Estas siete áreas empezarán con el tema de la atracción, amor y relaciones en pareja, y también incluyen una "zona segura" que abordará el tema de la protección para las relaciones sexuales.

Según los organizadores, la exhibición tiene el objetivo de "separar los mitos de la realidad y educar a todos para convertirlos en mejores amantes".

El lugar abre al público a finales del año, en el llamado West End del centro de Londres, en la zona de Picadilly.



Muestras reales

El parque temático mostrará a los visitantes unos modelos a escala humana, hechos de silicona, que podrán ser tocados para descubrir sus zonas erógenas.


"Trataremos de darles (a los visitantes) la mejor información para convertirlos en amantes fantásticos ", explicó la directora de exposiciones, Sarah Brewer

El público también podrá construir su pareja ideal a partir de una serie de piezas del cuerpo humano.
La muestra incluye clases para besar mejor y cómo hablar de manera más sexy.

"Mientras más intercambio sexual tenemos más queremos obtener; y mientras menos obtenemos, igual más queremos", señaló Brewer.

"Es cierto que estamos tratando de ir más allá de los límites, pero cualquiera que sean sus habilidades trataremos de darles (al público) la mejor información para convertirlos en amantes fantásticos", aseveró.

Pese a lo atrevido de la muestra, hay límites: los visitantes deben tener más de 18 años de edad y las entradas costarán unos US$27.

No obstante, se esperan unos 600.000 visitantes en el primer año.

Nota de BBCMundo.com:
http://news.bbc.co.uk/go/pr/fr/-/hi/spanish/science/newsid_5014000/5014702.stm
Publicada: 2006/05/25 06:45:57 GMT

Curiositats onomástiques

Ahir va ser a Alemanya Himmelfahrt, o siga, el dia de l'asenció, que al mateix temps és el dia del pare sense ser Sant Josep. I ací un dia tan especial no ve patrocinat per El Corte Inglés, sinó pel Kaufhof.

Un sant és en moltes religions una persona qui, per diverses actuacions al llarg de la seua vida, o be per la seva mort (com a màrtir)se converteix en un model e vida a seguir per a la resta de creients. El sants tenen una consideració major que la d'ésser humà, sense arribar a ser el Déu de culte. Els catòlics i evàngelics presenten moltes similituts en el cas de l'onomàstica, no obstant, els catòlics veneren els sants i els evangèlics no. Es diu que els sants seran els interlocutors de ambdues religions al cel (ja que a les persones això de parlar no se'n dóna d'allò més be, és una bona excusa per a ni tan sols intentar-ho. Deixa-ho que ja parlaran Sant Antoni i Sant Teleforo).

També altres religions tenen sants, com els hanifes musulmans o els patriarques jueus o els il.luminats del budisme.

Un problema a la tradició catòlica va ser a l´hora de crear el santoral. Efectovament, sobraven dies i faltaven sants. Però els cristians van optar per la via ràpida, anomenant sants a dit en els primers anys del cristianisme, sense que aquestos hagueren de passar les dures oposicions que actualment es requereixen. En moltes ocasions la decisió va ser tan arbitrària que es creava un sant adhoc cada vegada que es batejava a un xiquet amb un nou nom.

Després només restava inventar-se una bona llegenda i història de vida per al nou ídol de culte. De fet, hi ha més relates mitològics que miracles al santoral cristià. No ho dic, però, amb menyspreu. Considere els mites i cultes religiosos com grandíssims valors de la tradició cultural d'una societat, que l'home ha sagut cultivar per a trobar un sentit a la seua existència.

Per sert, avui 26 de maig es celebren Sant Felipe Neri, apòstol de Roma i patro dd'educadors i humoristes, i Santa Mariana de Jesús, la Azucena de Quito. Felicitats als agraciats.

"Cuando los poderosos son demasiado arrogantes para reformar sus estrategias, el precio más alto lo pagan los más pobres y desprotegidos".
(Irene Khan, secretaria general de Amnistía Internacional)

Un any més Amnistia Internacional ha presentat el seu informe anual sense que parega haver canviat la situació internacional.

- 285.000 morts i dos milions de refugiats i desplaçats pel conflicte a la regió sudanesa de Darfur.

- més de 100 milions de xiquets i xiquetes resten encara sense escolarització al món

- el 46% de les xiquetes als països pobres no te accés a l'educació primària.

- la xifra de xiquets i xiquetes soldats ascendeix cada any a 300.000.

- dos milions de xiquetes estan exposades a patir la mutilació genital cada any, i només nou països conten amb la legislació específica per a prohibir aquesta pràctica.

- el 25% de les dones pateix abusos sexuals a mans de les seues parelles a llarg de la seua vida. A un total de 79 països manca la legislació adeqüada sobre la violència contra les dones a l'àmbit familiar.


Malgrat tot açò, Khan ha reconegut que la societat civil torna a concienciar-se i mobilitzar-se als carrers contra la pobresa i a favor dels drets econòmics i socials a tot el món. No obstant, les promeses incumplides del poderosos fan que les injustícies i atrocitats continuin practicant-se impunement.

L'anuari apunta com a dades positives l'arrest domiciliari de l'ex dictador xilé Augusto Pinochet i la detenció de l'ex president peruà Alberto Fujimori.

Amnistia sol.licita una vegada més el tancament de la presó de Guantànam a Cuba, qualificada de bomba de rellotgeria que pot estallar en qualsevol moment, així com l'alliberament o procesament de les persones allà retingudes. Segons informacions pròpies, l'organització afirma que han passat 1.592 dies des que els EUA obrigueren el centre d'empresonament de Guantànam, l'11 de gener de 2002. Durant aquest temps han romangut recloses 759 persones, de les quals cap ha sigut condemnada per cap delicte.

De la mateixa manera, l'ONU i la Unió Africana haurien de col.laborar per posar fi a les morts i desplaçaments causats pel conflicte de Dafur.

ANUNCI DEL DIÀLEG GOVERN - ETA

Sobretot després que el govern anunciés l'inici del diàlge amb ETA a partir de juny, crec interessant la lectura del següents articles, extrets de la revista electrònica La Factoria i escrits a l'octubre de 1997. Cadascú pot estar més o menys d'acord amb els autors, però ofereix informació molt interessant i indaguen en preguntes com: per què ETA?, com pot una persona arribar a naturalitzar la violència per ideals polítics? o l'entramat del nacionalisme i el terrorisme al País Basc.


Miren Alcedo
"Experiencias de vida de los militantes de ETA"
"Mujeres de ETA: la cuestión del género en la clandestinidad"

Fernando Reinares
"¿Quiénes son los militantes de ETA?"

Javier Elzo
"Problemática de la violencia en el País Vasco"

Oscar Jaime-Jiménez
"Combatiendo a ETA"

SALVEM EL NOSTRE TERRITORI!!!

Companyes i companys: per tal de reforçar la mobilització de Compromís pel Territori cap a la manifestació del 3 de juny, un grup d'universitaris han preparat aquest manifest perquè el signeu si hi esteu d'acord.
Envieu un correu amb el tema adhesió a Andres.Tobarra@uv.es

De moment, donen suport un grapat de professors de Sociologia, escriptors valencians i músics del Col·lectiu Ovidi Montllor.
Teniu de termini fins dilluns 29 de maig. Després, convocarem una roda de premsa-concentració als Campus abans del 3 de juny.
Gràcies pel teu suport.



MANIFEST

DEFENSEM EL TERRITORI
Moratòria urbanística, ja!
Prou d’especulació!
Prou de corrupció

Els i les sotasignants, personal docent, d’investigació i de gestió de les universitats valencianes, escriptors i periodistes, músics i artistes i gestors culturals, considerem que:

Durant els darrers anys, el territori valencià està patint el major conjunt d’agressions de la seua història recent. Al llarg de tot el País i de totes les comarques, a la costa i a l’interior, als pobles i a les ciutats, el nostre territori es va progressivament destruint, desapareixent davall d’una capa d’asfalt i formigó.
Urbanitzacions sense control, camps de golf i centres d’oci fora de mida s’escampen pertot arreu, acompanyats d’un excés de noves vies de comunicació i d’infraestructures molt sovint innecessàries.
S’especula amb la terra i amb l’aigua, es destrossa el paisatge, el medi natural i el patrimoni cultural, amb la permissivitat interessada i la complicitat activa de les administracions locals i autonòmiques, en les quals es fa cada dia més present l’ombra de la corrupció.
La creixent opinió ciutadana en contra d’aquesta dinàmica destructiva és sistemàticament menyspreada.
L’irracional deteriorament industrial, la progressiva liquidació de l’economia agrària i una nefasta gestió dels recursos hídrics i energètics i dels residus, vénen a agreujar aquest panorama.
Darrere de tot això, una economia basada en el turisme massiu i en la construcció, que només busca el benefici particular immediat, en perjudici de tot interès social: l’educació, la sanitat i els altres serveis públics es deterioren cada dia més, i la joventut i els sectors socials més desfavorits no poden accedir a un habitatge digne.

Cal una resposta col·lectiva, un compromís actiu dels ciutadans i les ciutadanes del nostre País, per acabar amb la destrucció, la corrupció i l’especulació, a favor d’una alternativa econòmica i social que respecte el territori, racionalitze els recursos naturals i energètics i la producció industrial, redrece l’agricultura i garantisca la participació de la ciutadania en les decisions.

Cal aturar la destrucció per a pensar el país que volem

Per tot això cridem a participar en la manifestació del proper 3 de juny a les 18:00 a la Plaça de Sant Agustí de València




Si t'interessa, reenvia el manifest als teus contactes (ho pots fer clicant a la icona del sobre que apareix a sota)

Tal volta torne a escriure...

Porte dies pensant en tornar a donar-li vida al meu blog, però no sé per què mai aconseguisc posar-m'hi. Em manquen ganes, temps, facilitats d'accés a la xarxa i tampoc no sé si a algú l'interessarà realment allò que escric... Excuses barates que alimenten la meua ganduleria.

Però també he recordat avui el motiu perquè vaig començar a escriure. Ho vaig fer per a mostrar al esperits més pesimistes que UN MÒN MILLOR ÉS POSSIBLE i que TOTS podem ficar el nostre granet de sorra per a aconseguir-ho!!!

De què serveix quedar-se a casa mirant la televisió i lamentant-nos de les injustícies que hi ha allà a fora? Alcem-nos i reivindiquem el nostre paper d'actors polítics!! Ajude'm a qui tenim al nostre costat, estimem als amics i persones que ens estimen!!! Lluitem (sense armes) per la igualtat de tots els humans, sense mirar d'on procedeixen o de quin color tenen la pell!!

Espere que les meues paraules tinguen la màgia de despertar un somriure i fer que avui algú isca de casa disposat a contagir a la vegada eixe somriure a tothom que passe pel carrer. No pensem que les coses son així i que tot està en mans de l'economia i la política. NOSALTRES, la societat, som la base d'eixa oligarquia que es manté sobre nosaltres. Si fem soroll i ens menegem, cauran!






Tal volta torne a escriure...

Fins prompte doncs!