Paraje natural. Disculpen las molestias
dimarts, de juliol 21, 2009
dimecres, de juliol 15, 2009
Nunca debajo de una mujer
ELPAIS.es reprodueix avui un fragment de Gomorra que m'ha cridat molt l'atenció. Parla de les tradicions sexuals implantades als clans mafiosos italians.
Segur que en Berlusconi, si aquestes normes estan per escrit, n'ha redactat unes quantes.
Itàlia, desperta!
ROBERTO SAVIANO
Segur que en Berlusconi, si aquestes normes estan per escrit, n'ha redactat unes quantes.
Itàlia, desperta!
ROBERTO SAVIANO
En los clanes mafiosos rige un código sexual compuesto por una serie de reglas tan inquebrantables como complejas. El autor de 'Gomorra' narra en estas líneas los imperativos con los que se educa desde la adolescencia a los adeptos.
Con frecuencia reflexiono sobre cómo se educa en territorio mafioso: en esos lugares, una gran parte de la formación del hombre y la mujer pasa a través de la sexualidad. Quizás nada explique mejor el código sexual que rige en esas tierras que la imposibilidad de que ningún ámbito se sustraiga a la lógica férrea de pertenencia, jerarquía, poder, control territorial. Reglas complejas, ritos rigurosos, vínculos inquebrantables. Una sintaxis inflexible y eternamente idéntica regula desde la adolescencia el comportamiento sexual de los mafiosos.
"Nunca debajo de una mujer" es el imperativo con el que se educa. Si mientras haces el amor, decides estar debajo, estás eligiendo someterte incluso en la vida de todos los días. "Nunca sexo oral". Recibirlo es lícito, hacérselo a una mujer es de "perros". A este viejo código se atiene todavía gran parte de las nuevas generaciones de adeptos, obsesionados no sólo por su virilidad, sino también por cómo ejercerla. Hacerlo de acuerdo con esas rígidas reglas se convierte en un rito con el que reafirman su poder. Unas normas claras e indelebles que están vigentes en casi todas las zonas de la N'drangheta, Camorra, Mafia y Sacra Corona Unida y que significan algo más que el simple espejo de una cultura machista.
Para las mujeres todo es mucho más complejo. Es un mantenerse en precario equilibrio entre modernidad y tradición, entre jaula moralista y total libertad para afrontar asuntos de negocios. Pueden ordenar una muerte pero no pueden permitirse tener un amante o abandonar a un hombre. Pueden decidir invertir en un sector del mercado pero no maquillarse cuando su hombre está en la cárcel. Vestirse con elegancia, maquillarse mientras su marido está encarcelado quiere decir que lo hacen para otros. Teñirse el cabello equivale a una silenciosa confesión de traición. La mujer existe sólo con relación al hombre. Sin él, es como un ser inanimado. Un ser demediado. Durante los juicios, no es raro ver a mujeres en los espacios reservados al público mandar besos o simples saludos a los acusados que están en las peceras blindadas. Son sus mujeres, aunque muchas veces parecen sus madres. Si, cuando te cruzas con ellas por la calle, van bien vestidas, cuidadas, maquilladas, significa que su hombre está cerca, está libre y manda. Y al mandar refleja su poder sobre su mujer. Sin embargo, las mujeres de los jefes encarcelados, desaliñadas hasta volverse invisibles, son las que muchas veces, de forma vicaria, mandan más.
En tierra criminal, todas las historias de las mujeres se parecen, tanto si tienen un destino trágico como si logran sobrevivir en la normalidad. En general, marido y mujer se conocen desde adolescentes y contraen matrimonio a los veinte o a los veinticinco años. Casarse con la chica que se conoce desde pequeña es fundamental, siempre que sea virgen. Es imposible sustraerse a esta praxis. Y quien crea que puede librarse de ella, está equivocado. Incluso cortejar es marcar territorio. Acercarse a una mujer significa correr el riesgo de invadir territorio ajeno.
En 1994, Antonio Magliulo de Casal di Principe intentó cortejar a una chica, pariente de un hombre del clan de los Casalesi y que estaba prometida a otro miembro del clan. Magliulo le hacía muchos regalos e, intuyendo que quizás la chica no estaba muy contenta con su boda, insistía. Estaba enamorado de esta mujer mucho más joven que él y la cortejaba como es habitual en su tierra: bombones Baci Perugina por San Valentín, un cuello de piel de zorro en Navidad y, siempre, postegge, es decir, como un poste esperándola a la puerta del trabajo. Un día, en pleno verano, un grupo de afiliados del clan de Schiavone le citó en la playa de Castelvolturno para aclarar ciertas cosas. Ni siquiera le dejaron hablar. Mauricio Lavoro, Giuseppe Cecoro y Guido Emilio le dieron un golpe en la cabeza con un palo con clavos, le ataron y le metieron arena en la boca y en la nariz. Cuanta más arena tragaba para respirar, más le metían. Murió ahogado por una pasta de arena y saliva que se le había solidificado en la garganta. Fue condenado a muerte por cortejar a una mujer más joven, consanguínea de un importante afiliado, y prometida. Cortejar, pedir una cita, pasar una noche juntos es compromiso, riesgo, responsabilidad.
Cuando ante el tribunal, los arrepentidos contaron estos y otros asuntos semejantes tratando de vencer la incredulidad de los jueces, dieron una explicación que es una síntesis inigualable: "Señor juez, aquí follar es peor que matar. Es mejor que mates a la mujer de un jefe; a lo mejor te perdonan. Pero si follas con ella, estás muerto". Amar, decidir hacer el amor, besar, hacer un regalo, sonreír, tocar una mano, intentar seducir a una mujer o ser seducido puede ser un gesto fatal. El más peligroso. El último. En un lugar donde todo es ley implacable, los sentimientos y las pasiones que no conocen reglas son, más que cualquier otro factor vital, una condena a muerte.
dimarts, de juny 16, 2009
dijous, de maig 14, 2009
Estafa telefònica - 911548075
Avui quan he tornat de dinar tenia una trucada al mòbil d’un tal 911548075. Pensava que potser seria una amiga de Madrid des de la feina i he decidit trucar, però comunicava. Per curiositat he ficat el número en Google i he al•lucinat amb la quantitat de referències i fòrums sobre aquest número.
Uns deien que els trucaven d’aquest fix i ningú contestava; altres que els oferien mòbils (hi ha versions que fan referència a Vodafone i altres a Orange). Algun testimoni deia que, després de parlar amb el teòric treballador de Vodafone i d’acceptar la nova Blackberry que li oferia, li demanava dades bancàries i que, al no donar-les, penjaven.
També hi havia qui deia que li havien cobrat a la factura perquè és un número de cobrament revertit. En fi, sens dubte es tracta d’un número fraudulent.
Així que volia deixar ací el meu post per si les mosques vos toca. Millor no contesteu, però com que a vegades no saps qui truca realment, si una vegada al telèfon vos sona a xamusquina o vos cobren diners a final de mes, denuncieu-lo a la policia per frau i aviseu la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions.
Uns deien que els trucaven d’aquest fix i ningú contestava; altres que els oferien mòbils (hi ha versions que fan referència a Vodafone i altres a Orange). Algun testimoni deia que, després de parlar amb el teòric treballador de Vodafone i d’acceptar la nova Blackberry que li oferia, li demanava dades bancàries i que, al no donar-les, penjaven.
També hi havia qui deia que li havien cobrat a la factura perquè és un número de cobrament revertit. En fi, sens dubte es tracta d’un número fraudulent.
Així que volia deixar ací el meu post per si les mosques vos toca. Millor no contesteu, però com que a vegades no saps qui truca realment, si una vegada al telèfon vos sona a xamusquina o vos cobren diners a final de mes, denuncieu-lo a la policia per frau i aviseu la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions.
dimecres, de maig 13, 2009
dijous, d’abril 23, 2009
Me tenéis hartita
A mí no, a mi amiga Amaya, y por eso ha abierto un nuevo blog fantástico sobre sus paranoias publicitarias y pensamientos varios. Os lo recomiendo fervientemente (está expresión siempre me ha parecido súper artificial)
Su url, como el nombre de mi post indica, es:
http://meteneishartita.blogspot.com/
Pero espero que no os guste tanto como para dejar de leer el mío ;-p
Un abrazito i molts besets,
San
divendres, de març 06, 2009
dijous, de març 05, 2009
Ponte guapa para salir corriendo
Crec que no podia ser en una altra ciutat del món! Fa dos dies un amic em reenviava un link on s'anunciava la campanya d'una marca de sabates sota el lema de "posa't guapa per eixir corrent". La promoció consisteix a organitzar una carrera de relleus coincidint amb el dia de la dona (8 de març) on les participants han d'anar vestides com si isqueren de festa en cap d'any.
La cursa és per equips de quatre components femenines que hauran de recòrrer 50 metres amb objectes que "recrean el ajetreado día de una mujer actual" (sic)(portant, per exemple la borsa de la compra, un bebé (imagine que serà una nina, si no, pobreta!), una aspiradora, etc.) i tot això per guanyar un viatge de cap de setmana a Berlín (com es nota que estem en crisi i el premi no és tan glamourós com pretenen ser-ho la campanya).
La cursa és per equips de quatre components femenines que hauran de recòrrer 50 metres amb objectes que "recrean el ajetreado día de una mujer actual" (sic)(portant, per exemple la borsa de la compra, un bebé (imagine que serà una nina, si no, pobreta!), una aspiradora, etc.) i tot això per guanyar un viatge de cap de setmana a Berlín (com es nota que estem en crisi i el premi no és tan glamourós com pretenen ser-ho la campanya).
Molts ja l'han criticada de sexista i a altres els hi sembla perfecte que les dones puguen anar ben arregladetes per mostrar lo guapes que són fent esport...
Jo reconec que ho vaig trobar molt "o sea", però en el fons que cadascú faça el que vulga i, si una vol deixar-se el turmell corrent amb tacons, endavant.
A més, com a campanya publcitària ha demostrat ser molt bona perquè ha tractat un tema polèmic del que molta gent parlarà, ja siga per a bé o per a mal. "He aquí un ejemplo", que jo no tenia ni idea de qui era la marca en qüestió de sabates i ara ja he visitat la seua web i vos he fet un post ací.
En fi, si algú hi va, que faça fotos i ens relate un poquet de l'ambientet.
dimecres, de març 04, 2009
dimecres, de gener 14, 2009
divendres, de gener 09, 2009
Johhny Balines y la Pluma Sagrada
Aquest vídeo és el trailer d'un curtmetratge realitzat pel Taller Prelaboral d'Inserció Social (TAPIS) de Benidorm. El mèrit és que tots els actors que hi apareixen presenten algun tipus de discapacitat, però malgrat tot han sabut donar la talla i actuar com les grans estreles.
Sens dubte es tracta d'un projecte que demostra, com diria Sara Ballines, que "tots som iguals" i podem arribar a fer les mateixes coses.
Enhorabona a tots els que han possible aquesta aventura i enhorabona pels premis, tan merescuts, que heu rebut.
Més informació a la web de Johnny Ballines.
dijous, de gener 08, 2009
ATUREM LA MASSACRE A GAZA
Si us plau, feu-ne difusió!
MANIFESTACIÓ: ATUREM LA MASSACRE A GAZA
BARCELONA: Dissabte 10 de gener a les 17h a Pl. Universitat
--------------------------------------------------------------------------------
MANIFEST: PROU DE COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ
La Plataforma Aturem la Guerra i les associacions de suport a Palestina estem difonent un manifest en el que es demana el boicot, les sancions i les desinversions a l'estat d'Israel.
MANIFESTACIÓ: ATUREM LA MASSACRE A GAZA
BARCELONA: Dissabte 10 de gener a les 17h a Pl. Universitat
--------------------------------------------------------------------------------
MANIFEST: PROU DE COMPLICITAT AMB LA MASSACRE DEL POBLE PALESTÍ
La Plataforma Aturem la Guerra i les associacions de suport a Palestina estem difonent un manifest en el que es demana el boicot, les sancions i les desinversions a l'estat d'Israel.
Concretament el departament de Vicepresidència i el d'Innovació, Universitats i Empresa estan fomentant les relacions comercials d'empreses catalanes amb Israel, i exigim que es suspenguin fins que no s'aturi la situació insostenible de massacre, genocidi i privació dels drets humans que està patint el poble palestí.
Per aquest motiu volem demanar a les organitzacions socials, culturals i polítques i a la comunitat investigadora, acadèmica i universitària el seu recolzament a aquest manifest. Et preguem que signis el manifest i que en facis difusió entre els membres de la comunitat i investigadora.
La recollida de signatures es fa enviant un e-mail a la següent adreça: manifest@palestina.cat. La persona signant ha d'indicar: NOM i COGNOMS, DNI, Associació/Organització; posició i universitat i departament o centre al que pertany.
Més informació a http://www.palestina.cat/
Per aquest motiu volem demanar a les organitzacions socials, culturals i polítques i a la comunitat investigadora, acadèmica i universitària el seu recolzament a aquest manifest. Et preguem que signis el manifest i que en facis difusió entre els membres de la comunitat i investigadora.
La recollida de signatures es fa enviant un e-mail a la següent adreça: manifest@palestina.cat. La persona signant ha d'indicar: NOM i COGNOMS, DNI, Associació/Organització; posició i universitat i departament o centre al que pertany.
Més informació a http://www.palestina.cat/
dijous, de desembre 11, 2008
dimecres, de desembre 03, 2008
Els errors de The Economist
Arran de la polèmica d'un article sobre Catalunya i els nacionalismes a Espanya, publicat a The Economist el mes passat, un grup de persones encapçalades pel professor Carles Boix ha posat en marxa una plataforma de protesta a través de la xarxa per a demanar les corresponents rectificacions a la revista. Si vos interessa el tema, continueu llegint!
En un informe especial publicat el 8 de novembre, The Economist examina la qüestió de la descentralització i la naturalesa de l’“estado de las autonomías”, fent servir l’experssió literal del prestigiós setmanari britànic, espanyoles.
En la seva anàlisi de l’autonomia catalana de la secció “How much is enough?” (“Quant és suficient?”), l’autor de l’informe, Michael Reid, elabora una sèrie d’afirmacions imprecises o clarament inexactes respecte a la política educativa i lingüística, sobre l’estructura financera de l’estat espanyol i sobre l’ordre constitucional espanyol.
Ateses la reputació internacional i la influència global de The Economist, ens sentim en l’obligació de respondre i corregir el contingut i les conclusions de l’informe:
1. L’informe caracteritza la política lingüística catalana (l’ensenyament del català i el castellà a les escoles i l’ús del català com a llengua primera del govern regional) com a conseqüència d’una “obsessió” basada en una “reivindicació nacionalista històricament poc fonamentada”. L’informe insinua que aquesta política és provinciana en els seus objectius, que condueix a un baix nivell de competència lingüística entre els joves, que fa de Catalunya un territori menys atractiu per a la inversió estrangera, i que el seu “dogmatisme està produïnt una forta reacció en contra”.
Tant la informació com les conclusions de l’informe són errònies en diversos aspectes claus:
1.a. L’informe no entén la naturalesa i els fonaments de les polítiques catalanes. Catalunya era una comunitat pràcticament monolingüe fins a l’eclosió de la guerra civil espanyola. Durant els anys 50 i 60 va experimentar una forta immigració de treballadors provinents de tot l’estat espanyol que va pràcticament doblar la població de Catalunya. Malgrat que aquesta nova població va ser benvinguda, la integració lingüística fou impossible a causa de la dictadura franquista, que prohibí el català a les escoles i a l’esfera pública. Després del restabliment de la democràcia i de l’autonomia regional, el govern català va introduir un sistema d’educació bilingüe a les escoles (amb el català com a llengua vehicular durant l’educació primària i amb la convivència del català i el castellà durant la secundària) per tal d’assegurar a tots els catalans (tant nadius com nouvinguts) els mateixos drets i oportunitats. El fet de no haver adoptat aquestes polítiques hagués comportat el desenvolupament de guetos lingüístics i la degradació de la vida pública i democràtica.
1.b. L’informe no fa cap referència al recolzament pràcticament unànim que va rebre aquesta política educativa. Tant el sector empresarial català com els diferents sindicats hi van donar el vist-i-plau. La implementació d’aquesta legislació va comptar amb el suport de pràcticament tot el Parlament de Catalunya. En resposta a les demandes de la dreta espanyola i les pressions d’alguns intel·lectuals espanyols, el Tribunal Constitucional espanyol ha confirmar la seva plena constitucionalitat.
1.c. L’informe ignora l’èxit d’aquestes polítiques. Nombroses investigacions demostren que els catalans són perfectament competents en ambdues llengües. És més, diferents investigacions certifiquen que la competència lingüística en llengua castellana entre els estudiants catalans és idèntica a (i fins i tot, més elevada que) la dels estudiants espanyols en general.
Prenguem en consideració, per exemple, l’informe de 2003 sobre els resultats educatius de l’Institut Nacional d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu, principal ens d’investigació del Ministeri d’Educació espanyol (Avaluació de l’Ensenyament Secundari Obligatori de l’any 2000. Informe final. Madrid, 2003.) Aquest informe (http://www.ince.mec.es/pub/eeso2000.pdf), basat en una mostra (altament representativa) de 328 escoles, 7.486 estudiants, 5.979 famílies, 290 directors de centre i 1.256 professors, determina el següent: el promig de rendiment (mesurat en punts) en castellà és de 242 per a estudiants de llengua materna castellana, 241 per aquells que tenen com a llengua materna la de la comunitat autònoma i de 251 per aquells que són bilingües. L’estudi conclou, a la pàgina 240, que "en l’àrea de Llengua Castellana i Literatura els alumnes que són bilingües, és a dir, que s’expressen en els seus domicilis tant en castellà com en la llengua pròpia de la seva Comunitat diferent del castellà, assoleixen les puntuacions més elevades. Aquells que només s’expressen en una de les dues llengües, obtenen la mateixa mitjana.”
L’informe, de fet, arriba a la conclusió que “en Matemàtiques, els alumnes que fan servir la llengua pròpia de la seva Comunitat diferent del castellà són els que assoleixen la puntuació més elevada. Entre expressar-se en castellà o en totes dues llengües no existeix diferència."
1.d. L’informe de The Economist dóna informacions errònies respecte a les pràctiques de les universitats catalanes quan afirma que “un espanyol que no parla el català no té pràcticament cap oportunitat d’ensenyar en una universitat a Barcelona”. A banda del fet que, simplement, és de justícia esperar del cos docent que posseeixi coneixements de la llengua del país on desenvolupa la seva tasca professional (és evident que no hi ha cap universitat francesa que contracti un docent que no proporcioni proves evidents d’un coneixement avançat del francès) la realitat és que el català no és requisit per obtenir un càrrec en una universitat catalana. Vegi’s en aquest sentit el paràgraf 6.4 de la Llei catalana d’universitats de 2003 i el seu desenvolupament a partir d’una decisió del govern català de 26 d’abril de 2005, i les subseqüents decisions de les universitats catalanes fetes públiques el juny d’aquest any.
1.e. No existeix cap prova fefaent que la política educativa del govern català (que, de fet, acull famílies en estadies temporals a la comunitat autònoma) hagi afectat la competitivitat internacional de la regió. Per citar alguns informes, en els darrers anys, Healey & Baker's European Cities Monitor i Ernst & Young's European Investment Monitor han situat constantment Barcelona i Catalunya entres les 5 primeres ciutats o regions europees més indicades per a invertir-hi. El mateix val per al camp de la investigació científica. Per exemple, els investigadors catalans han aconseguit el 5%, d’un total de 300, de les Beques d’investigació de l’European Research Council de la Unió Europea, malgrat que la població catalana representi només un 1,5% de la població de la Unió. (Quedi constància, a més, que el nombre de beques atorgades a investigadors catalans és gairebé el doble que els atorgats a investigadors de la resta de l’estat espanyol).
1.f. L’informe dóna a entendre, també, que l’oposició dels intel·lectuals espanyols (els quals, recentment, han signat un manifest sol·licitant que el castellà sigui ensenyat a les escoles catalanes) reflecteix el que pensa una àmplia part de la societat catalana – de fet la més assenyada. Tanmateix, aquest manifest es basa en una total ignorància de les polítiques educatives catalanes, que respecten i apliquen la directriu constitucional d’ensenyar el castellà a les escoles. El manifest no respon a cap oposició contrària entre els catalans. Nombroses enquestes del CIS, el Centre d’Investigacions Sociològiques del Govern espanyol, demostren que menys de l’1,5% dels catalans situen la llengua a Catalunya com una de les tres qüestions que més els preocupa. A més, els partits que s’oposen frontalment a les polítiques educatives del govern català representen, com a màxim, el 3% dels vots a Catalunya.
2. L’informe és també imprecís respecte a la naturalesa de l’estructura financera general del sistema espanyol de comunitats autònomes. En efecte, minimitza l’abast dels desequilibris pressupostaris entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol i la manca d’inversió pública a Catalunya si es compara amb d’altres comunitats autònomes. El grau d’injustícia del sistema actual és innegable. A causa d’una interpretació exagerada del principi de solidaritat interregional, la diferència anual entre els impostos totals que paga Catalunya i el desemborsament que rep Catalunya per part del govern central fluctua entre el 7 i el 9% del PIB de la regió catalana. Aquest dèficit és, de bon tros, el més elevat entre totes regions europees. Com a conseqüència d’aquesta política, els ingressos personals nets (després d’impostos) a Catalunya acaben sent inferiors respecte als ingressos personals nets d’altres regions espanyoles que són més pobres que Catalunya abans de l’aplicació dels impostos. A un no li queda més que tremolar pensant en els efectes nocius que aquesta política d’impostos ha de tenir en la innovació i el creixement econòmic.
3. The Economist té raó quan assenyala les limitacions i l’esgotament del model actual espanyol de descentralització i quan afirma que “hagués estat molt més fàcil a tots els nivells si Espanya hagués adoptat el Federalisme el 1978. Això hagués fixat regles inequívoques i especificat responsabilitats clares pel que fa a impostos i despesa.” Aquest era, precisament, un dels objectius que tenia el Parlament de Catalunya quan, respectant els procediments que indica la Constitució espanyola, va desenvolupar un projecte de nou Estatut d’autonomia per a Catalunya l’any 2006. El problema rau en el fet que les reformes legals que defensava Catalunya van ser refutades per la dreta espanyola i esmenades gairebé en la seva totalitat pel Parlament espanyol. Dos anys després de l’aprovació del nou Estatut català per part de l’electorat català en referèndum, el govern espanyol gairebé no ha posat en pràctica cap dels seus mandats – inclosa l’elaboració, obligatòria legalment, d’un nou sistema financer per a Catalunya.
4. L’informe descriu els nacionalismes català i basc com a invencions del segle XIX. Ara bé, si aquests nacionalismes són invencions, aleshores el nacionalisme espanyol modern també ho és. Una invenció amb unes arrels poc profundes – que s’estenen com a molt a la guerra de la independència (o del Francès) o més probablement que es basen en eles experiments constitucionals fracassats del XIX.
El problema fonamental del nacionalisme espanyol és que, ja des del moment mateix en què va néixer, va ser un projecte fallit i, com a tal, incapaç de fer-se atractiu per als catalans. Aquesta fallida, juntament amb la pèrdua de les colònies, explica l’emotivitat amb què els espanyols reaccionen davant de qualsevol fet que qüestioni les seves pròpies concepcions sobre el què és Espanya. I, de fet, és aquesta mateixa emotivitat la que impedeix els espanyols a acceptar qualsevol solució raonable al problema territorial de la Península.
Per concloure, posem de manifest la nostra decepció davant l’informe de The Economist, que pel fet de no comprendre la problemàtica catalana i perquè subministra informacions inexactes, no fa res per a millorar el clima de crispació política i debat constant que viu l’estat espanyol.
En la seva anàlisi de l’autonomia catalana de la secció “How much is enough?” (“Quant és suficient?”), l’autor de l’informe, Michael Reid, elabora una sèrie d’afirmacions imprecises o clarament inexactes respecte a la política educativa i lingüística, sobre l’estructura financera de l’estat espanyol i sobre l’ordre constitucional espanyol.
Ateses la reputació internacional i la influència global de The Economist, ens sentim en l’obligació de respondre i corregir el contingut i les conclusions de l’informe:
1. L’informe caracteritza la política lingüística catalana (l’ensenyament del català i el castellà a les escoles i l’ús del català com a llengua primera del govern regional) com a conseqüència d’una “obsessió” basada en una “reivindicació nacionalista històricament poc fonamentada”. L’informe insinua que aquesta política és provinciana en els seus objectius, que condueix a un baix nivell de competència lingüística entre els joves, que fa de Catalunya un territori menys atractiu per a la inversió estrangera, i que el seu “dogmatisme està produïnt una forta reacció en contra”.
Tant la informació com les conclusions de l’informe són errònies en diversos aspectes claus:
1.a. L’informe no entén la naturalesa i els fonaments de les polítiques catalanes. Catalunya era una comunitat pràcticament monolingüe fins a l’eclosió de la guerra civil espanyola. Durant els anys 50 i 60 va experimentar una forta immigració de treballadors provinents de tot l’estat espanyol que va pràcticament doblar la població de Catalunya. Malgrat que aquesta nova població va ser benvinguda, la integració lingüística fou impossible a causa de la dictadura franquista, que prohibí el català a les escoles i a l’esfera pública. Després del restabliment de la democràcia i de l’autonomia regional, el govern català va introduir un sistema d’educació bilingüe a les escoles (amb el català com a llengua vehicular durant l’educació primària i amb la convivència del català i el castellà durant la secundària) per tal d’assegurar a tots els catalans (tant nadius com nouvinguts) els mateixos drets i oportunitats. El fet de no haver adoptat aquestes polítiques hagués comportat el desenvolupament de guetos lingüístics i la degradació de la vida pública i democràtica.
1.b. L’informe no fa cap referència al recolzament pràcticament unànim que va rebre aquesta política educativa. Tant el sector empresarial català com els diferents sindicats hi van donar el vist-i-plau. La implementació d’aquesta legislació va comptar amb el suport de pràcticament tot el Parlament de Catalunya. En resposta a les demandes de la dreta espanyola i les pressions d’alguns intel·lectuals espanyols, el Tribunal Constitucional espanyol ha confirmar la seva plena constitucionalitat.
1.c. L’informe ignora l’èxit d’aquestes polítiques. Nombroses investigacions demostren que els catalans són perfectament competents en ambdues llengües. És més, diferents investigacions certifiquen que la competència lingüística en llengua castellana entre els estudiants catalans és idèntica a (i fins i tot, més elevada que) la dels estudiants espanyols en general.
Prenguem en consideració, per exemple, l’informe de 2003 sobre els resultats educatius de l’Institut Nacional d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu, principal ens d’investigació del Ministeri d’Educació espanyol (Avaluació de l’Ensenyament Secundari Obligatori de l’any 2000. Informe final. Madrid, 2003.) Aquest informe (http://www.ince.mec.es/pub/eeso2000.pdf), basat en una mostra (altament representativa) de 328 escoles, 7.486 estudiants, 5.979 famílies, 290 directors de centre i 1.256 professors, determina el següent: el promig de rendiment (mesurat en punts) en castellà és de 242 per a estudiants de llengua materna castellana, 241 per aquells que tenen com a llengua materna la de la comunitat autònoma i de 251 per aquells que són bilingües. L’estudi conclou, a la pàgina 240, que "en l’àrea de Llengua Castellana i Literatura els alumnes que són bilingües, és a dir, que s’expressen en els seus domicilis tant en castellà com en la llengua pròpia de la seva Comunitat diferent del castellà, assoleixen les puntuacions més elevades. Aquells que només s’expressen en una de les dues llengües, obtenen la mateixa mitjana.”
L’informe, de fet, arriba a la conclusió que “en Matemàtiques, els alumnes que fan servir la llengua pròpia de la seva Comunitat diferent del castellà són els que assoleixen la puntuació més elevada. Entre expressar-se en castellà o en totes dues llengües no existeix diferència."
1.d. L’informe de The Economist dóna informacions errònies respecte a les pràctiques de les universitats catalanes quan afirma que “un espanyol que no parla el català no té pràcticament cap oportunitat d’ensenyar en una universitat a Barcelona”. A banda del fet que, simplement, és de justícia esperar del cos docent que posseeixi coneixements de la llengua del país on desenvolupa la seva tasca professional (és evident que no hi ha cap universitat francesa que contracti un docent que no proporcioni proves evidents d’un coneixement avançat del francès) la realitat és que el català no és requisit per obtenir un càrrec en una universitat catalana. Vegi’s en aquest sentit el paràgraf 6.4 de la Llei catalana d’universitats de 2003 i el seu desenvolupament a partir d’una decisió del govern català de 26 d’abril de 2005, i les subseqüents decisions de les universitats catalanes fetes públiques el juny d’aquest any.
1.e. No existeix cap prova fefaent que la política educativa del govern català (que, de fet, acull famílies en estadies temporals a la comunitat autònoma) hagi afectat la competitivitat internacional de la regió. Per citar alguns informes, en els darrers anys, Healey & Baker's European Cities Monitor i Ernst & Young's European Investment Monitor han situat constantment Barcelona i Catalunya entres les 5 primeres ciutats o regions europees més indicades per a invertir-hi. El mateix val per al camp de la investigació científica. Per exemple, els investigadors catalans han aconseguit el 5%, d’un total de 300, de les Beques d’investigació de l’European Research Council de la Unió Europea, malgrat que la població catalana representi només un 1,5% de la població de la Unió. (Quedi constància, a més, que el nombre de beques atorgades a investigadors catalans és gairebé el doble que els atorgats a investigadors de la resta de l’estat espanyol).
1.f. L’informe dóna a entendre, també, que l’oposició dels intel·lectuals espanyols (els quals, recentment, han signat un manifest sol·licitant que el castellà sigui ensenyat a les escoles catalanes) reflecteix el que pensa una àmplia part de la societat catalana – de fet la més assenyada. Tanmateix, aquest manifest es basa en una total ignorància de les polítiques educatives catalanes, que respecten i apliquen la directriu constitucional d’ensenyar el castellà a les escoles. El manifest no respon a cap oposició contrària entre els catalans. Nombroses enquestes del CIS, el Centre d’Investigacions Sociològiques del Govern espanyol, demostren que menys de l’1,5% dels catalans situen la llengua a Catalunya com una de les tres qüestions que més els preocupa. A més, els partits que s’oposen frontalment a les polítiques educatives del govern català representen, com a màxim, el 3% dels vots a Catalunya.
2. L’informe és també imprecís respecte a la naturalesa de l’estructura financera general del sistema espanyol de comunitats autònomes. En efecte, minimitza l’abast dels desequilibris pressupostaris entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol i la manca d’inversió pública a Catalunya si es compara amb d’altres comunitats autònomes. El grau d’injustícia del sistema actual és innegable. A causa d’una interpretació exagerada del principi de solidaritat interregional, la diferència anual entre els impostos totals que paga Catalunya i el desemborsament que rep Catalunya per part del govern central fluctua entre el 7 i el 9% del PIB de la regió catalana. Aquest dèficit és, de bon tros, el més elevat entre totes regions europees. Com a conseqüència d’aquesta política, els ingressos personals nets (després d’impostos) a Catalunya acaben sent inferiors respecte als ingressos personals nets d’altres regions espanyoles que són més pobres que Catalunya abans de l’aplicació dels impostos. A un no li queda més que tremolar pensant en els efectes nocius que aquesta política d’impostos ha de tenir en la innovació i el creixement econòmic.
3. The Economist té raó quan assenyala les limitacions i l’esgotament del model actual espanyol de descentralització i quan afirma que “hagués estat molt més fàcil a tots els nivells si Espanya hagués adoptat el Federalisme el 1978. Això hagués fixat regles inequívoques i especificat responsabilitats clares pel que fa a impostos i despesa.” Aquest era, precisament, un dels objectius que tenia el Parlament de Catalunya quan, respectant els procediments que indica la Constitució espanyola, va desenvolupar un projecte de nou Estatut d’autonomia per a Catalunya l’any 2006. El problema rau en el fet que les reformes legals que defensava Catalunya van ser refutades per la dreta espanyola i esmenades gairebé en la seva totalitat pel Parlament espanyol. Dos anys després de l’aprovació del nou Estatut català per part de l’electorat català en referèndum, el govern espanyol gairebé no ha posat en pràctica cap dels seus mandats – inclosa l’elaboració, obligatòria legalment, d’un nou sistema financer per a Catalunya.
4. L’informe descriu els nacionalismes català i basc com a invencions del segle XIX. Ara bé, si aquests nacionalismes són invencions, aleshores el nacionalisme espanyol modern també ho és. Una invenció amb unes arrels poc profundes – que s’estenen com a molt a la guerra de la independència (o del Francès) o més probablement que es basen en eles experiments constitucionals fracassats del XIX.
El problema fonamental del nacionalisme espanyol és que, ja des del moment mateix en què va néixer, va ser un projecte fallit i, com a tal, incapaç de fer-se atractiu per als catalans. Aquesta fallida, juntament amb la pèrdua de les colònies, explica l’emotivitat amb què els espanyols reaccionen davant de qualsevol fet que qüestioni les seves pròpies concepcions sobre el què és Espanya. I, de fet, és aquesta mateixa emotivitat la que impedeix els espanyols a acceptar qualsevol solució raonable al problema territorial de la Península.
Per concloure, posem de manifest la nostra decepció davant l’informe de The Economist, que pel fet de no comprendre la problemàtica catalana i perquè subministra informacions inexactes, no fa res per a millorar el clima de crispació política i debat constant que viu l’estat espanyol.
Si voleu donar el vostre recolçament per demanar rectificacions a l'article, cliqueu ací.
dimarts, de novembre 18, 2008
Un hospital público receta castidad en vez de condones frente al sida
Una guía para adolescentes en el Carlos III de Madrid tacha de "alteración" la homosexualidad, alerta contra la promiscuidad y defiende el "amor verdadero"
"La homosexualidad se asocia con mayor frecuencia al contagio de enfermedades de transmisión sexual y trastornos mentales. Aunque hay que ser comprensivo e intentar ayudar a las personas con hábitos homosexuales, en lo posible hay que ayudarles a solucionar su alteración conductual". Cuando F. C. R. leyó esto se indignó. Tiene 19 años y le acaban de diagnosticar VIH. Hace tres días el médico que le trata en el hospital Carlos III de Madrid le dio una guía en la que encontró frases como ésta. No es el único. La guía Adolescentes frente al sida: preguntas con respuestas ha sido editada por la Fundación Investigación y Educación en Sida (IES), que se presenta como dependiente del servicio de enfermedades infecciosas del hospital Carlos III, y se ha repartido en la consulta de este hospital público, en colegios, clubes juveniles o asociaciones de familiares de enfermos de sida.
La guía, que contiene mensajes "rigurosos y avalados por datos científicos, sin dar cabida a opiniones", según explica en sus páginas, se dedica en realidad a defender el que llama "amor verdadero", basado en castidad primero y la fidelidad después. También se condenan la masturbación, la promiscuidad o el aborto.
La guía está elaborada y firmada por médicos del servicio de enfermedades infecciosas del hospital Carlos III. Algunos, como el que se la dio a F. C. R., la reparten en su consulta. La dirección del Carlos III niega cualquier vinculación con IES y sostiene que es una entidad privada, pero la web de esta organización está encabezada por los logotipos de este hospital y el de la Comunidad de Madrid. Además, en la página aparecen la descripción del hospital público, su teléfono y su dirección. El servicio y la fundación, aparentemente, son lo mismo.
Un portavoz del Carlos III aseguró ayer que el hospital desconocía que la guía se reparta en las consultas y declaró que el centro no ha dado permiso para ello. "El hospital desconoce el contenido de los materiales editados", declaró, "y por tanto no suscribe el contenido de los mismos". Pero para F. C. R. no es suficiente. Ha decidido cambiarse de médico. "La guía no tiene desperdicio. Es absolutamente delirante", opina.
Lo mejor para prevenir el VIH es el "amor verdadero", recomienda. "Una evidencia de padres de familia", dijo Pablo Labarga, médico del servicio de enfermedades infecciosas del Carlos III y uno de los autores del libro, "pero al final es todo evidencia científica. La guía se basa totalmente en evidencias científicas".
"Que los homosexuales tengan mayor frecuencia en problemas mentales que los heterosexuales también es una evidencia que psicólogos y psiquiatras han constatado", aseguró. "Aunque esto, en principio, no tiene relación con la transmisión sexual del sida, y lo único que nos indica es que debemos extremar la calidad de nuestro trato", declaró. Carlos Alberto Biendicho, miembro del International Aids Society, cree que la guía para adolescentes no mejora precisamente el trato. "Pretende adoctrinar. Quienes se sientan maltratados por situaciones como ésta deberían cambiar de hospital", dijo.
Todo menos consejos médicos
La guía, que contiene mensajes "rigurosos y avalados por datos científicos, sin dar cabida a opiniones", según explica en sus páginas, se dedica en realidad a defender el que llama "amor verdadero", basado en castidad primero y la fidelidad después. También se condenan la masturbación, la promiscuidad o el aborto.
La guía está elaborada y firmada por médicos del servicio de enfermedades infecciosas del hospital Carlos III. Algunos, como el que se la dio a F. C. R., la reparten en su consulta. La dirección del Carlos III niega cualquier vinculación con IES y sostiene que es una entidad privada, pero la web de esta organización está encabezada por los logotipos de este hospital y el de la Comunidad de Madrid. Además, en la página aparecen la descripción del hospital público, su teléfono y su dirección. El servicio y la fundación, aparentemente, son lo mismo.
Un portavoz del Carlos III aseguró ayer que el hospital desconocía que la guía se reparta en las consultas y declaró que el centro no ha dado permiso para ello. "El hospital desconoce el contenido de los materiales editados", declaró, "y por tanto no suscribe el contenido de los mismos". Pero para F. C. R. no es suficiente. Ha decidido cambiarse de médico. "La guía no tiene desperdicio. Es absolutamente delirante", opina.
Lo mejor para prevenir el VIH es el "amor verdadero", recomienda. "Una evidencia de padres de familia", dijo Pablo Labarga, médico del servicio de enfermedades infecciosas del Carlos III y uno de los autores del libro, "pero al final es todo evidencia científica. La guía se basa totalmente en evidencias científicas".
"Que los homosexuales tengan mayor frecuencia en problemas mentales que los heterosexuales también es una evidencia que psicólogos y psiquiatras han constatado", aseguró. "Aunque esto, en principio, no tiene relación con la transmisión sexual del sida, y lo único que nos indica es que debemos extremar la calidad de nuestro trato", declaró. Carlos Alberto Biendicho, miembro del International Aids Society, cree que la guía para adolescentes no mejora precisamente el trato. "Pretende adoctrinar. Quienes se sientan maltratados por situaciones como ésta deberían cambiar de hospital", dijo.
Todo menos consejos médicos
- "Desde el punto de vista médico, hombre y mujer están llamados a unirse, a ser heterosexuales, bajo las condiciones de su anatomía y de su psicología".
- "Actitudes que sólo persiguen la satisfacción personal del instinto sexual, con la búsqueda de placer con uno mismo (masturbación) o con otra persona, suelen deteriorar la grandeza de la sexualidad humana".
- "Aunque algunas legislaciones, como la española, permiten el aborto en determinados supuestos, desde el punto de vista biológico el aborto no es sino acabar con la vida de un ser humano en el seno de su madre".
N'hi ha coses en aquesta vida, que jo mai arribaré a entendre... No es suposa que un servei mèdic hauria de ser objectiu i donar-te una respota professional i raonada al teu problema? Aquest manual de "prevenció" de la SIDA seria d'esperar de l'Esglèsia o grup de creences similiars, però a un hospital públic i a l'època en què vivim! Per favor! No es donen compte de què el sexe és una activitat habitual i natural entre els joves i que, amb la deguda protecció, pot practicar-se tantes vegades com es vulga. I masturbar-se no et deixa ceg ni ser homosexual és cap desviació.
De veritat que no esperava això d'un servei sanitari...
18/11/2008 - ELPAIS.COM
Un hospital público receta castidad en vez de condones frente al sida
Una guía para adolescentes en el Carlos III de Madrid tacha de "alteración" la homosexualidad, alerta contra la promiscuidad y defiende el "amor verdadero"
Una guía para adolescentes en el Carlos III de Madrid tacha de "alteración" la homosexualidad, alerta contra la promiscuidad y defiende el "amor verdadero"
"La homosexualidad se asocia con mayor frecuencia al contagio de enfermedades de transmisión sexual y trastornos mentales. Aunque hay que ser comprensivo e intentar ayudar a las personas con hábitos homosexuales, en lo posible hay que ayudarles a solucionar su alteración conductual". Cuando F. C. R. leyó esto se indignó. Tiene 19 años y le acaban de diagnosticar VIH. Hace tres días el médico que le trata en el hospital Carlos III de Madrid le dio una guía en la que encontró frases como ésta. No es el único. La guía Adolescentes frente al sida: preguntas con respuestas ha sido editada por la Fundación Investigación y Educación en Sida (IES), que se presenta como dependiente del servicio de enfermedades infecciosas del hospital Carlos III, y se ha repartido en la consulta de este hospital público, en colegios, clubes juveniles o asociaciones de familiares de enfermos de sida.
La guía, que contiene mensajes "rigurosos y avalados por datos científicos, sin dar cabida a opiniones", según explica en sus páginas, se dedica en realidad a defender el que llama "amor verdadero", basado en castidad primero y la fidelidad después. También se condenan la masturbación, la promiscuidad o el aborto.
La guía está elaborada y firmada por médicos del servicio de enfermedades infecciosas del hospital Carlos III. Algunos, como el que se la dio a F. C. R., la reparten en su consulta. La dirección del Carlos III niega cualquier vinculación con IES y sostiene que es una entidad privada, pero la web de esta organización está encabezada por los logotipos de este hospital y el de la Comunidad de Madrid. Además, en la página aparecen la descripción del hospital público, su teléfono y su dirección. El servicio y la fundación, aparentemente, son lo mismo.
Un portavoz del Carlos III aseguró ayer que el hospital desconocía que la guía se reparta en las consultas y declaró que el centro no ha dado permiso para ello. "El hospital desconoce el contenido de los materiales editados", declaró, "y por tanto no suscribe el contenido de los mismos". Pero para F. C. R. no es suficiente. Ha decidido cambiarse de médico. "La guía no tiene desperdicio. Es absolutamente delirante", opina.
Lo mejor para prevenir el VIH es el "amor verdadero", recomienda. "Una evidencia de padres de familia", dijo Pablo Labarga, médico del servicio de enfermedades infecciosas del Carlos III y uno de los autores del libro, "pero al final es todo evidencia científica. La guía se basa totalmente en evidencias científicas".
"Que los homosexuales tengan mayor frecuencia en problemas mentales que los heterosexuales también es una evidencia que psicólogos y psiquiatras han constatado", aseguró. "Aunque esto, en principio, no tiene relación con la transmisión sexual del sida, y lo único que nos indica es que debemos extremar la calidad de nuestro trato", declaró. Carlos Alberto Biendicho, miembro del International Aids Society, cree que la guía para adolescentes no mejora precisamente el trato. "Pretende adoctrinar. Quienes se sientan maltratados por situaciones como ésta deberían cambiar de hospital", dijo.
Todo menos consejos médicos
La guía, que contiene mensajes "rigurosos y avalados por datos científicos, sin dar cabida a opiniones", según explica en sus páginas, se dedica en realidad a defender el que llama "amor verdadero", basado en castidad primero y la fidelidad después. También se condenan la masturbación, la promiscuidad o el aborto.
La guía está elaborada y firmada por médicos del servicio de enfermedades infecciosas del hospital Carlos III. Algunos, como el que se la dio a F. C. R., la reparten en su consulta. La dirección del Carlos III niega cualquier vinculación con IES y sostiene que es una entidad privada, pero la web de esta organización está encabezada por los logotipos de este hospital y el de la Comunidad de Madrid. Además, en la página aparecen la descripción del hospital público, su teléfono y su dirección. El servicio y la fundación, aparentemente, son lo mismo.
Un portavoz del Carlos III aseguró ayer que el hospital desconocía que la guía se reparta en las consultas y declaró que el centro no ha dado permiso para ello. "El hospital desconoce el contenido de los materiales editados", declaró, "y por tanto no suscribe el contenido de los mismos". Pero para F. C. R. no es suficiente. Ha decidido cambiarse de médico. "La guía no tiene desperdicio. Es absolutamente delirante", opina.
Lo mejor para prevenir el VIH es el "amor verdadero", recomienda. "Una evidencia de padres de familia", dijo Pablo Labarga, médico del servicio de enfermedades infecciosas del Carlos III y uno de los autores del libro, "pero al final es todo evidencia científica. La guía se basa totalmente en evidencias científicas".
"Que los homosexuales tengan mayor frecuencia en problemas mentales que los heterosexuales también es una evidencia que psicólogos y psiquiatras han constatado", aseguró. "Aunque esto, en principio, no tiene relación con la transmisión sexual del sida, y lo único que nos indica es que debemos extremar la calidad de nuestro trato", declaró. Carlos Alberto Biendicho, miembro del International Aids Society, cree que la guía para adolescentes no mejora precisamente el trato. "Pretende adoctrinar. Quienes se sientan maltratados por situaciones como ésta deberían cambiar de hospital", dijo.
Todo menos consejos médicos
- "Desde el punto de vista médico, hombre y mujer están llamados a unirse, a ser heterosexuales, bajo las condiciones de su anatomía y de su psicología".
- "Actitudes que sólo persiguen la satisfacción personal del instinto sexual, con la búsqueda de placer con uno mismo (masturbación) o con otra persona, suelen deteriorar la grandeza de la sexualidad humana".
- "Aunque algunas legislaciones, como la española, permiten el aborto en determinados supuestos, desde el punto de vista biológico el aborto no es sino acabar con la vida de un ser humano en el seno de su madre".
dimecres, d’octubre 22, 2008
Nou friki blog online
Ja fa temps que tinc abandonat aquest blog, però una iniciativa semblant (encara que amb qualité, jeje) que han tingut a l’organisme on treballe, m’ha animat a fer-ne una referència, tot i que aquest blog no el llisca ni el tato.
La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) va llançar ahir un blog al ciberespai. És tracta d’una iniciativa pionera en un tipus d’organisme regulatori, on tot sol ser més estanc i fosc.
De fet, crec que és una idea genial perquè pot servir als usuaris per entendre (i preguntar) qüestions complicades sobre l’activitat de la CMT o el mercat en si i és una eina també fantàstica per a què molts periodistes s’assessoren i documenten sobre temes que han de transmetre al públic general a través dels diferents mitjans de comunicació.
Finalment, i no menys important, amb aquest blog la CMT té l’opció de contactar molt més directament amb el públic i de saber què és el que realment interessa a la gent del carrer, gràcies a la interactivitat de la xarxa.
I com no tinc res més interessant a dir, vos deixe i, si voleu, entreu al blog i comproveu vosaltres mateixos.
De fet, crec que és una idea genial perquè pot servir als usuaris per entendre (i preguntar) qüestions complicades sobre l’activitat de la CMT o el mercat en si i és una eina també fantàstica per a què molts periodistes s’assessoren i documenten sobre temes que han de transmetre al públic general a través dels diferents mitjans de comunicació.
Finalment, i no menys important, amb aquest blog la CMT té l’opció de contactar molt més directament amb el públic i de saber què és el que realment interessa a la gent del carrer, gràcies a la interactivitat de la xarxa.
I com no tinc res més interessant a dir, vos deixe i, si voleu, entreu al blog i comproveu vosaltres mateixos.
P.S. Ah! Ho oblidava, l'edifici eixe estrany de la foto és la maqueta de la nova seu del "susodicho". Encara em pregunte si de veritat a dalt hi haurà un parquet amb arbrets com ix a la foto!
divendres, d’agost 01, 2008
Si ahir vaig al·lucinar amb els xinitos, avui amb aquesta notícia em demostren que són els reis de la manipulació informativa i la censura!!
EL PAIS.ES
Los chinos se las saben todas
Pekín da cursos a los ciudadanos sobre qué responder a los periodistas
Pekín da cursos a los ciudadanos sobre qué responder a los periodistas
Hace dos semanas, una empresa textil de Pekín recibió una llamada del departamento del Gobierno que le alquila el local en el que está instalada. Le pidieron que enviara a tres de sus empleados para asistir a un curso de formación. El objetivo de la sesión no fue cómo ayudarles a desarrollar su negocio, sino algo mucho más sorprendente: los tres fueron instruidos sobre cómo deben responder a una larga lista de posibles preguntas si se ponen a tiro de alguno de los 30.000 periodistas que cubrirán los Juegos Olímpicos.
Durante la clase, los tres trabajadores recibieron una hoja con las potenciales preguntas y sus respuestas, así como instrucciones para que formaran a su vez a sus compañeros, más de un centenar, que debían aprenderse de memoria las contestaciones.
La iniciativa forma parte de la campaña lanzada por Pekín para trasladar al mundo una imagen de país moderno, estable y en armonía que ha incluido desde la enseñanza de inglés a jubilados hasta la prohibición de escupir en la calle o de raparse el pelo y comer ajo crudo a los taxistas.
El documento comienza instando a la población a que diga lo siguiente a los enviados especiales en el caso de que se produzca algún incidente durante el periodo olímpico: "Mi Gobierno y el Partido Comunista resolverán el problema con medidas resueltas, potentes y efectivas". A continuación, incluye la siguiente lista de posibles cuestiones que plantearán los periodistas extranjeros, según las autoridades chinas, y lo que los ciudadanos deben contestar.
P. ¿Qué opina de los Juegos?
R. Desarrollarán y promoverán el olimpismo, mostrarán China y nos permitirán ver el mundo.
P. ¿Qué piensa de las protestas que se registraron durante el recorrido internacional de la antorcha?
R. La antorcha representa el espíritu olímpico. Interrumpir el relevo es dañar la paz mundial.
P. Este año se han producido varios incidentes y desastres naturales en China. ¿Afectará esto a la apertura de los Juegos?
R. Estoy seguro de que los Juegos comenzarán con éxito gracias al apoyo de los 1.300 millones de ciudadanos chinos y de nuestro Gobierno.
P. ¿Cree que las restricciones en las calles y áreas cercanas a las instalaciones olímpicas afectarán a su vida diaria?
R. Es por la seguridad, puedo entenderlo.
P. ¿Apoya que el equipo de Taiwán participe en los Juegos?
R. Taiwán es parte del territorio de mi país. Damos la bienvenida a los atletas de Taiwán.
P. ¿Considera que el medio ambiente en Pekín corresponde a unos Juegos Olímpicos verdes?
R. El medio ambiente está cambiando gracias a los esfuerzos del Gobierno. Los Juegos han acelerado la modificación del medio ambiente y creemos que cada vez será mejor.
P. ¿Qué opina del tráfico en Pekín?
R. Las condiciones de tráfico están cambiando gracias a los esfuerzos del Gobierno. Los Juegos han acelerado la modificación del tráfico y creemos que cada vez será más fluido.
P. ¿Le afectará la política en vigor durante los Juegos de permitir circular a los coches sólo en días alternos, dependiendo de que la matrícula sea par o impar?
R. El transporte público es ahora muy práctico y salir es más conveniente.
P. ¿Qué piensa de la normativa que impide a los ciudadanos chinos que no son de Pekín venir a la ciudad durante los Juegos?
R. No conozco esta normativa. A mí no me afecta.
P. ¿Qué opina de las medidas adoptadas, como prohibir fumar en espacios públicos o vaciar Pekín de gente de otras provincias?
R. Son medidas normales. Las apoyamos.
P. ¿Qué actividades ha realizado su empresa sobre los Juegos?
R. Formación en modales y estricto control de calidad.
P. ¿Qué efecto han tenido los Juegos sobre su compañía?
R. Son una oportunidad para mostrar nuestra empresa.
P. ¿Qué piensa de las revueltas en Tíbet y del independentismo tibetano?
R. Tíbet es territorio de mi país. Un puñado de tibetanos no representa a la mayoría.
P. ¿Cómo valora la respuesta del Gobierno al terremoto de Sichuan?
R. El Partido Comunista, el país y todo el pueblo chino están luchando con coraje contra este desastre natural. Venceremos las dificultades.
P. Durante las labores de socorro del terremoto, algunos funcionarios se apropiaron de la ayuda enviada.
R. Esto es un fenómeno puntual. Deben ser castigados severamente.
P. ¿Qué piensa de la corrupción entre algunos funcionarios?
R. Debe ser castigada severamente.
P. ¿Cómo ve las dificultades de acceder a una vivienda en China?
R. Espero que los precios bajen y que las casas sean más cómodas.
P. ¿Cree que el aumento del precio de los alimentos y otros productos va a afectar al nivel de vida de la gente?
R. China se encuentra en un periodo de rápido desarrollo. Que los precios suban es una tendencia inexorable. Creo que el Gobierno será capaz de controlarlos.
P. Los últimos años ha habido muchos incidentes relacionados con la seguridad alimentaria en China. ¿Cree que estará garantizada durante los Juegos?
R. El Gobierno se ha tomado muy en serio este asunto. Tiene una política muy estricta etapa por etapa, desde la producción hasta la comercialización. Nuestra empresa también tiene un papel en esta cuestión. Estoy seguro de que la seguridad alimentaria estará garantizada.
P. ¿Cómo ve el desplome de la Bolsa?
R. Yo no tengo acciones. No sé.
P. ¿Le ha provocado alguna molestia la organización de los Juegos?
R. Aún no he encontrado ninguna.
P. ¿Irá a verlos?
R. Iré si tengo la oportunidad.
La iniciativa forma parte de la campaña lanzada por Pekín para trasladar al mundo una imagen de país moderno, estable y en armonía que ha incluido desde la enseñanza de inglés a jubilados hasta la prohibición de escupir en la calle o de raparse el pelo y comer ajo crudo a los taxistas.
El documento comienza instando a la población a que diga lo siguiente a los enviados especiales en el caso de que se produzca algún incidente durante el periodo olímpico: "Mi Gobierno y el Partido Comunista resolverán el problema con medidas resueltas, potentes y efectivas". A continuación, incluye la siguiente lista de posibles cuestiones que plantearán los periodistas extranjeros, según las autoridades chinas, y lo que los ciudadanos deben contestar.
P. ¿Qué opina de los Juegos?
R. Desarrollarán y promoverán el olimpismo, mostrarán China y nos permitirán ver el mundo.
P. ¿Qué piensa de las protestas que se registraron durante el recorrido internacional de la antorcha?
R. La antorcha representa el espíritu olímpico. Interrumpir el relevo es dañar la paz mundial.
P. Este año se han producido varios incidentes y desastres naturales en China. ¿Afectará esto a la apertura de los Juegos?
R. Estoy seguro de que los Juegos comenzarán con éxito gracias al apoyo de los 1.300 millones de ciudadanos chinos y de nuestro Gobierno.
P. ¿Cree que las restricciones en las calles y áreas cercanas a las instalaciones olímpicas afectarán a su vida diaria?
R. Es por la seguridad, puedo entenderlo.
P. ¿Apoya que el equipo de Taiwán participe en los Juegos?
R. Taiwán es parte del territorio de mi país. Damos la bienvenida a los atletas de Taiwán.
P. ¿Considera que el medio ambiente en Pekín corresponde a unos Juegos Olímpicos verdes?
R. El medio ambiente está cambiando gracias a los esfuerzos del Gobierno. Los Juegos han acelerado la modificación del medio ambiente y creemos que cada vez será mejor.
P. ¿Qué opina del tráfico en Pekín?
R. Las condiciones de tráfico están cambiando gracias a los esfuerzos del Gobierno. Los Juegos han acelerado la modificación del tráfico y creemos que cada vez será más fluido.
P. ¿Le afectará la política en vigor durante los Juegos de permitir circular a los coches sólo en días alternos, dependiendo de que la matrícula sea par o impar?
R. El transporte público es ahora muy práctico y salir es más conveniente.
P. ¿Qué piensa de la normativa que impide a los ciudadanos chinos que no son de Pekín venir a la ciudad durante los Juegos?
R. No conozco esta normativa. A mí no me afecta.
P. ¿Qué opina de las medidas adoptadas, como prohibir fumar en espacios públicos o vaciar Pekín de gente de otras provincias?
R. Son medidas normales. Las apoyamos.
P. ¿Qué actividades ha realizado su empresa sobre los Juegos?
R. Formación en modales y estricto control de calidad.
P. ¿Qué efecto han tenido los Juegos sobre su compañía?
R. Son una oportunidad para mostrar nuestra empresa.
P. ¿Qué piensa de las revueltas en Tíbet y del independentismo tibetano?
R. Tíbet es territorio de mi país. Un puñado de tibetanos no representa a la mayoría.
P. ¿Cómo valora la respuesta del Gobierno al terremoto de Sichuan?
R. El Partido Comunista, el país y todo el pueblo chino están luchando con coraje contra este desastre natural. Venceremos las dificultades.
P. Durante las labores de socorro del terremoto, algunos funcionarios se apropiaron de la ayuda enviada.
R. Esto es un fenómeno puntual. Deben ser castigados severamente.
P. ¿Qué piensa de la corrupción entre algunos funcionarios?
R. Debe ser castigada severamente.
P. ¿Cómo ve las dificultades de acceder a una vivienda en China?
R. Espero que los precios bajen y que las casas sean más cómodas.
P. ¿Cree que el aumento del precio de los alimentos y otros productos va a afectar al nivel de vida de la gente?
R. China se encuentra en un periodo de rápido desarrollo. Que los precios suban es una tendencia inexorable. Creo que el Gobierno será capaz de controlarlos.
P. Los últimos años ha habido muchos incidentes relacionados con la seguridad alimentaria en China. ¿Cree que estará garantizada durante los Juegos?
R. El Gobierno se ha tomado muy en serio este asunto. Tiene una política muy estricta etapa por etapa, desde la producción hasta la comercialización. Nuestra empresa también tiene un papel en esta cuestión. Estoy seguro de que la seguridad alimentaria estará garantizada.
P. ¿Cómo ve el desplome de la Bolsa?
R. Yo no tengo acciones. No sé.
P. ¿Le ha provocado alguna molestia la organización de los Juegos?
R. Aún no he encontrado ninguna.
P. ¿Irá a verlos?
R. Iré si tengo la oportunidad.
dijous, de juliol 31, 2008
Els Jocs Antidemocràtics
El Jocs Olímpics d'enguany no constituiran només un esdeveniment esportiu, sinó tot un complot d'espionatge polític i tensions. Després dels conflictes violents del Tibet arriba la notícia que el COI acceptarà la censura d'informacions. El govern xinés vol extendre el control d'Internet per a les connexions de tots els periodistes i visitants que acudisquen a l'event, així com augmentar de manera desproporcionada el nombre de càmares que vigilen l'avorrida rutina dels vianants i turistes…
El Jocs Olímpics d'enguany no constituiran només un esdeveniment esportiu, sinó tot un complot d'espionatge polític i tensions. Després dels conflictes violents del Tibet arriba la notícia que el COI acceptarà la censura d'informacions. El govern xinés vol extendre el control d'Internet per a les connexions de tots els periodistes i visitants que acudisquen a l'event, així com augmentar de manera desproporcionada el nombre de càmares que vigilen l'avorrida rutina dels vianants i turistes…
Xina multiplicarà el nombre de ciberpolicies i cossos de seguretat per tal que tot funcione dins dels seus estrets paràmetres mentals. El "Gran Hermano" es fa encara més gran i sembla que a ningú l'importe i que cap país se n'adone que aquesta és la realitat que milions de persones viuen a diari.
Podran els diferents governants seure a contemplar les competicions com si no passara res i no fer ni la més mínima crítica a un sistema hipòcrita i anticuat, que aplica un model pseudo-comunista per als pobres i el capitalisme més feroç allà on sobren els calers?
No obstant, segur que tots aquells que hi aniran -com el senyor George Bush, que diu que només es tracta d'esport- són els primers en plenar-se la boca amb democràcia i demagògies vàries!
No em sorprén, però què trist!!
Més info
Podran els diferents governants seure a contemplar les competicions com si no passara res i no fer ni la més mínima crítica a un sistema hipòcrita i anticuat, que aplica un model pseudo-comunista per als pobres i el capitalisme més feroç allà on sobren els calers?
No obstant, segur que tots aquells que hi aniran -com el senyor George Bush, que diu que només es tracta d'esport- són els primers en plenar-se la boca amb democràcia i demagògies vàries!
No em sorprén, però què trist!!
Més info
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.JPG)
