Un altre Castro al front de Cuba

Després de 47 anys, la dictadura cubana presenta un nou rostre. Fidel Castro, per molta "revolució" que encara tinga a les venes, no pot oblidar que conta amb 80 anys que no perdonen. Aquesta vegada ha sigut una hemorràgia intestinal el que li ha fet del.legar els seus poders al seu germà Raül. No obstant, Fidel ha volgut dir clarament que la sucessió és només de caràcter temporal. Així i tot, l'Assemblea per a Promoure la Societat Civil a Cuba ha declarat que, tot i que la delegació s'ha presentat com un mandament fins a la recuperació de Fidel, no creu que aquest siga capaç de tornar a prendre les rendes del país.
Què serà de la Cuba sense Fidel? Podrem vore una vertadera revolució democràtica o l'illa caurà en les mans del gegant estat-unidens? El gir cap a l'esquerra que s'està donant a Sud-Amèrica podria servir de recolzament a una prolongació del precari statu quo cubà sota el mandament de Raül. Sens dubte seria tot un aconteixemt històric la celebració d'eleccions, però la política internacional hauria d'evitar a tota costa la intromissió dels EUA en eixe hipotètic procés.
Molts diuen que la població cubana es feliç amb el que te, perquè disposa de la millor sanitat, educació i de més serveis públics, però eixa mateixa gent oblida que els cubans no són lliures de pensar, que no tenen el permís per a eixir i entrar del seu pais quan ho desitjen, que tampoc no poden utilitzar la mateixa moneda ni accedir als mateixos productes que els turistes que inunden els seus carrers.
El turisme sexual és un producte de la desesperació de la població per arribar a un món realment lliure, a on la seua veu tinga de veritat forca i poder de canvi.
Fidel ha sotmés a la població amb discursos interminables i amb unes restriccions que ell mateix mai no s'ha aplicat. Així i tot, cal dir que la dictadura castrense és una de les que més simpaties desperten a la resta del món. No obstant, no cal deixar-se confondre per l'aura de fal.laços ideals comunistes que defensa.
Fukuyama citava a Cuba com una de les excepcions del Final de la Història. Aquesta teoria prediu que, a un món on el capitalisme va guanyant terreny, les ideologies d'esquerres no tindran res a fer i les ideologies moriran sota el triumf de la globalització capitalista. Però aquesta teoria és tan estúpida que no te ni cap ni peus. Mentres hi hagen homes i dones al món que pensen de manera contrària al sistema i que aguarden l'esperança d'un món millor, hi haurà ideologies i utopies que aconseguiran fer d'aquest planeta un lloc més just.
Raül Castro hauria de cedre el poder al poble i desfer aquest sistema opressiu que no deixa respirar a la vertadera revolució cubana. La resta de governants haurien de tindre cura, per la seua part, de què eixes eleccions arriben i no siguen dominades per cap potència amb aires de rei del món.