Visite Espanya, senyor Barreto

De xicoteta, el meu iaio sempre m'ensenyava cançons sobre el Cabeçó d'Or, mentres jo tenia la sort de poder contemplar-lo al passejar pels carrers de Busot. És i era una muntanya enigmàtica i carregada de sentiments per a mi. Ja quan des de Mutxamel agafavem la carretera al poble amb el cotxe m'alçava del seient per a mirar-la, com si em susurrara quelcom a cau d'orella.
Més gran vaig poder-hi pujar a la cimera, còrrer pels seus bancalets, pujar als seus pins...
Ara quan vaig a Busot la meua atenció queda absorta per quelcom més lleig i cridaner, les casetes i el camp de golf de Bonalba. Enmig d'un socarral i hivernaders de tomaques de Bonny, s'alça com un castell l'hotel de la urnanització i els cada dia més nombrosos xaletets de colors.
No sé quants milions costarà allà una caseta, però tal volta els que hi vagen a mirar haurien d'anar-hi en un dia de ventisca, quan la pudor del fem emprat per Bonny a les tomaqueres impregne be els seus nasos i obliden la idea d'hipotecar-se amb el senyor Botín allà mateixa.
No obstant, molta deu ser la gent que tinga il.lusió de jugar al golf amb els seus nanos o de viure a un oasi rodejat de deserts, perquè les inmobiliaries no donen l'abast i s'enriqueixen amb les noves urbanitzacions per a "pijos".
No estaria de més, convidar al senyor Juan Barreto, alcalde de Caracas (Veneçuela), qui vol expropiar camps de golf per a construir 60.000 vivendes públiques, per a què donés una lliçó de socialisme a altres alcaldes d'aquest Estat. L'anomenat per la premsa, més chavista que Chàvez, considera un insult que existisquen vivendes de luxe mentres una gran part de la població de Caracas malviu en barris marginals.
A banda, aquestes urbanitzacions, no només pel manteniment del camp de golf, sinó per les casetes i els hotels, suposen un gran consum d'aigua que no tenim.
La costa llevantina pateix de sequia i a banda d'anuncis que fan referència al sorollet de l'aigua, cal parar-li els peus a les grans constructores que volen servir la demanda dels més acabalats.
Per moltes més raons (conservació de la flora i el bosc meditarrani, falta de demanda real de vivenda (la demanda busca una vivenda apta per a viure i a un preu que qualsevol treballador puga permetre's), manca d'aigua potable, mafies urbanístiques i blanqueig de diners, etc) hem de dir NO a la construcció sense límits que va prometre que, amb una ampliació de l'oferta, s'abarataria el preu del producte.
Descoberta la vostra mentida clamem que 30 metres quadrats per 40 milions de les antigues pessetes no són sinònim de vivenda justa! La bambolla immobilària fa temps que deuria haver estallat i no pots continuar unflant-se. Però per a parar-ho cal que tots juntem les veus i començem a mobilitzar-nos per tal de no hipotecar el nostre futur.