dissabte, de novembre 25, 2006

No esperes a vore't acorralada, ni a un segon tret a la templa. Ix d'ací i, no si no pots, crida fins a quedar-te sense veu. Algú t'escoltarà.



Ningú mereix la teua sang vessada gratuitament, ni la soga al teu coll. Mai optes pel suicidi. Lluita i viu!



És hora de reflexionar. Medita, valora la teua situació, però no tingues por. No estàs a soles. Mira endavant!



Res de màscares, és hora de donar la cara, no de callar, no de disfressar les situacions, JA N'HI HA PROU!



Vas buscar mil raons per a callar, però ja no pots més.



Per favor no esperes més. Un día te seccionarà la jugular i altre dia anirà directe al cor.DESPERTA JA!




Renta la teua cara, renta la teua ànima. Comença de nou i esborra tot això del teu ser! VIU!