Comença la febra del mundial

Futbol, futbol, futbol... és l'únic tema del que es parla ara en Alemanya (i també en la resta del món). A la ràdio no pare de fer enquestes, entrevistes i montatges sobre la WM (WeltMeister), alies el mundial de futbol 2006. El dijous passat vaig anar a vore l'entrenament del Brasil. Teòricament havia de dur passe de premsa i el meu cap em va dir que me'l facilitarien a l'estadi. A l'arribar, després d'un tràfic insoportable i algun desviament inoportú a l'autopista, no havia manera de trobar al tal senyor Schutt que m'havia de facilitar el maldit passe. Per descomptat, no podia aparcar a on la premsa, encara que anava amb tota la parafernàlia de la ràdio i el seu cotxe de colorets (blanc, rosa i blau). Però els alemanys són, com sabreu, molt cap-quadrats, aixó que no havia res a fer. Després d'aparcar a un caminet continuava sense localitzar a aquell home.
L'estadi estava a reventar i per fora havia un rebombori impressionant. No tenia cap esperança d'entrar-hi. Vaig trucar al meu cap per informar-li i encara em pressionà per a què localitzés al tal Schutt. Damunt que ell havia sigut tan incompetent de no aconseguir el passe de premsa abans!
Per sort, Ronald va escoltar a algú dir que un home repartia entrades gratuïtes a la reixa, i amb el seu braçot em va enxampar dos i vam poder entrar-hi.
Dins!!!! Vint-i-sis mil persones!!! Guauuu! Això fa un total de quasi vint-i-sis Busots!
Els brasilians i la samba no saben viure separats, així que allò era un festival. Vaig vore part de l'entranament, vaig fer fotos i vaig fer unes 25 entrevistes al públic. La meua emissora volia entrevista a l'equip, però van ser tan babaus que tampoc no ho van acordar amb temps amb qui calia. Així que res!
Un xiquet va còrrer cap a Ronaldnho durant l'entrenament i la policia li anava al darrere. Es va enganxar a l'ídol de tot amant del futbol i li demanava la seua xamarreta estirant d'ella. Finalment Ronaldinho, amb un gran somriure, el va abraçar i li va signar un autògraf a la xamarreta del Brasil que duia el xiquet.
Després de l'entrenament, divendres, vaig anar a vore la inauguració del mundial a Frankfurt. Han possat una pantalla gegant al riu Main (Meno). Literalment ix de l'aigüa!! Quanta pela es gasta amb el futbol. A més, ja han terminat la restauració de la catedral, després de molts anys. Quina casulitat que li hagen llevat els anadamis justet per a la WM!!
De pantalles gegants n'hi ha per tot arreu i en qualsevol poblet, per xicotet que siga.
La febra del mundial ha començat. Per a alguns amb més alegria que per a d'altres!!
PD. Per més que ho intente no conseguixo carregar les fotos. A vore si ho puc fer altre dia des d'un altre ordinador.

32. OpenOhr Festival

El diumenge vaig estar a un festival d'estiu (d'aquest còmic estiu) a Mainz. Durava de divendres a dilluns, però les meues obligacions amb la ràdio em vam deixar només temps per anar-hi diumenge.
Hi havien grups emergents de diferents tipus, de caire hippilongo, així com grups de teatre (alguns dolents com ells mateixa, paradetes de roba i collarets i stands reivindicatius. Em vaig comprar una xapa xulísima amb el missatge: "De major seré lesbiana".

Supose que tots el que hagueu anat a un festival vos ho podreu imaginar. No obstant, vos indique les diferència bàsiques amb Espanya:

1. Malgrat ser un festival d'estiu, no feia calor, més be frescoreta i caien gotetes.

2. Els alemanys no ballen i peguen grits als concerts, sinó que es queden asseguts a terra. Element comú: els porros i la litrona.

3. Hi havia xiquets a patades, els pares del quals els consideraven prou madurs com per a deixar-los solts per ahí sense tindre que preocupar-se de que es trencaren una cama o s'obriren el cap. A més, els xiquets no deien constantment: "Mamà, vull anar-me'n a casa", sinó que pareixien gaudir amb l'espectacle.

4. Hi havien parelles 8algunes de més de 40 anys) d'homosexuals per tot arreu que expresaven sense complexos la seua sexualitat. Oléeee per la possibilitat de morrejar-se amb la seua parella sense que ningú el miri mal.

5. Tots els gots de la beguda tenen pfand, o siga, són retornables, fet que fa que no estiga tot el terra ple de merda.

6. No et fan un registre exhaustiu a l'entrada. Ni tan sols t'obrin la motxilla. A cap alemany se li passa pel cap portar una navaja per clavar-se-la a algú.

7. Els grups no solen cantar en la seua llengua. Per que ells, clar, "espiquing inglix" i sembla que no vulguen fer-li la competència a Ramstein.

Be, però la resta és un poc com a casa nostra. I nosaltres, que érem un grup mixte (espanyoles, alemanya i francés) vam gaudir a la nostra manera: ballant, cantant, rient... Vos adjunte una foto per a què ens vegueu els caretos.

Besets i fins la pròxima!

Siempre puedo refinanciar

Aquest és el títol d'un article d'Alberto Noguera que relata perfectament la inestable situació que es viu al mercat immobiliari i que ens impedeix als joves independitzar-nos amb els nostres propis mitjans i sense endeutar-nos de per vida.
L'especul.lació no pot continuar més temps sent una rutina. Si els preus continuen multiplicant-se d'aquesta manera ens convertirem, no ja en la generació endeutada, sinó en aquella que deixa números rojos com a herència.
Manifestem-nos i donem suport a qualsevol tipus d'iniciativa en contra del que ja es ve anomenant infierno del ladrillo!!!!

Clica ací per llegir l'article

Treballadora sense sou = practicant

Ahir vaig comencar (escric des d'un ordenador alemany i no te la c trencada) el meu somniat praktikum a RPR1 (alias "Die super Hits im MegaMix"), una emissòra de ràdio alemanya regional. Aquesta setmana treballe de 8,30 a 17 i ahir ja vaig comencar fent enquestes pel carrer i editant-les a l'estudi després. A més, he de fer algunes trucades, buscar possibles notícies i eixes coses. EL més interessant que faré serà entrevistar al Brasil, que, com tots sabreu, venen a Alemanya pel mundial. Els meus jefes creuen que podré entendre-los, perquè el portugués i l'espanyol no són tan diferents. Ja vos contaré!

A banda, tinc el meu mini despatx amb ordinador i conexió a internet (des d'on ara mateix escric). La pega és que la setmana que ve faig el torn de 7 del matí a 15 hores i crec que terminaré morteta.

El que resta clar és que la meua companya de práctiques i jo treballem igual que els dos caps i la redactora, amb l'excepció que no cobrem un duro. És el preu que tot estudiant ha de pagar per a poder trobar un treball basura el dia de demá.

No obstant, estic molt contenta i estic aprenent molt, a més de perdent vergonya l'hora de fer entrevistes a la gent que passa pel carer. Je,je!

Continuarem informant des de RPR1.

Molts besets a tots!

FELICITATS!!!

Avui vull felicitar des d'ací a dues persones molt especials per a mi. A una, Jaume (en realitat Jaime, però a mi ja se m'ha quedat la versió valenciana) perquè se fa major, i a altra, Nachete, perquè aquesta nit asenta el cap i es casa.

Ja m'agrdaria poder estar a les dues celebracions i riure amb vosaltres i compartir aquests moments tan especials. Però el super restaurant Barrio Alto(=restaurant-espanyol-tima-alemanys) m'espera i amb el que cobre vaig a fer-me rica aquesta nit.

Almenys volia enviar-vos una besadeta ben gran i des d'ací tot el meu afecte i alegria!

Gaudiu del vostre dia!

Aixó sí és un parc temátic i la resta són tonteria!

Qui demonis va manar construir Terra Mítica? A banda de la crema d'una de les poques
àrees de bosc mediterrani que tenim i de totes les connotacions polítiques que emana, el que de veritat és un parc temàtic interessant és el descrit a la següent notícia de la BBC Món.

Article: Parque del sexo en Londres

En Londres se abrirá un parque de diversiones o temático que no tiene montañas rusas o carruseles: todo será sobre sexo.

La llamada Academia Amora del Sexo y Relaciones, que costó más de US$12 millones, tiene un recorrido de siete áreas diferentes que van desde "Placer" hasta el "Orgasmo".
Estas siete áreas empezarán con el tema de la atracción, amor y relaciones en pareja, y también incluyen una "zona segura" que abordará el tema de la protección para las relaciones sexuales.

Según los organizadores, la exhibición tiene el objetivo de "separar los mitos de la realidad y educar a todos para convertirlos en mejores amantes".

El lugar abre al público a finales del año, en el llamado West End del centro de Londres, en la zona de Picadilly.



Muestras reales

El parque temático mostrará a los visitantes unos modelos a escala humana, hechos de silicona, que podrán ser tocados para descubrir sus zonas erógenas.


"Trataremos de darles (a los visitantes) la mejor información para convertirlos en amantes fantásticos ", explicó la directora de exposiciones, Sarah Brewer

El público también podrá construir su pareja ideal a partir de una serie de piezas del cuerpo humano.
La muestra incluye clases para besar mejor y cómo hablar de manera más sexy.

"Mientras más intercambio sexual tenemos más queremos obtener; y mientras menos obtenemos, igual más queremos", señaló Brewer.

"Es cierto que estamos tratando de ir más allá de los límites, pero cualquiera que sean sus habilidades trataremos de darles (al público) la mejor información para convertirlos en amantes fantásticos", aseveró.

Pese a lo atrevido de la muestra, hay límites: los visitantes deben tener más de 18 años de edad y las entradas costarán unos US$27.

No obstante, se esperan unos 600.000 visitantes en el primer año.

Nota de BBCMundo.com:
http://news.bbc.co.uk/go/pr/fr/-/hi/spanish/science/newsid_5014000/5014702.stm
Publicada: 2006/05/25 06:45:57 GMT

Curiositats onomástiques

Ahir va ser a Alemanya Himmelfahrt, o siga, el dia de l'asenció, que al mateix temps és el dia del pare sense ser Sant Josep. I ací un dia tan especial no ve patrocinat per El Corte Inglés, sinó pel Kaufhof.

Un sant és en moltes religions una persona qui, per diverses actuacions al llarg de la seua vida, o be per la seva mort (com a màrtir)se converteix en un model e vida a seguir per a la resta de creients. El sants tenen una consideració major que la d'ésser humà, sense arribar a ser el Déu de culte. Els catòlics i evàngelics presenten moltes similituts en el cas de l'onomàstica, no obstant, els catòlics veneren els sants i els evangèlics no. Es diu que els sants seran els interlocutors de ambdues religions al cel (ja que a les persones això de parlar no se'n dóna d'allò més be, és una bona excusa per a ni tan sols intentar-ho. Deixa-ho que ja parlaran Sant Antoni i Sant Teleforo).

També altres religions tenen sants, com els hanifes musulmans o els patriarques jueus o els il.luminats del budisme.

Un problema a la tradició catòlica va ser a l´hora de crear el santoral. Efectovament, sobraven dies i faltaven sants. Però els cristians van optar per la via ràpida, anomenant sants a dit en els primers anys del cristianisme, sense que aquestos hagueren de passar les dures oposicions que actualment es requereixen. En moltes ocasions la decisió va ser tan arbitrària que es creava un sant adhoc cada vegada que es batejava a un xiquet amb un nou nom.

Després només restava inventar-se una bona llegenda i història de vida per al nou ídol de culte. De fet, hi ha més relates mitològics que miracles al santoral cristià. No ho dic, però, amb menyspreu. Considere els mites i cultes religiosos com grandíssims valors de la tradició cultural d'una societat, que l'home ha sagut cultivar per a trobar un sentit a la seua existència.

Per sert, avui 26 de maig es celebren Sant Felipe Neri, apòstol de Roma i patro dd'educadors i humoristes, i Santa Mariana de Jesús, la Azucena de Quito. Felicitats als agraciats.

"Cuando los poderosos son demasiado arrogantes para reformar sus estrategias, el precio más alto lo pagan los más pobres y desprotegidos".
(Irene Khan, secretaria general de Amnistía Internacional)

Un any més Amnistia Internacional ha presentat el seu informe anual sense que parega haver canviat la situació internacional.

- 285.000 morts i dos milions de refugiats i desplaçats pel conflicte a la regió sudanesa de Darfur.

- més de 100 milions de xiquets i xiquetes resten encara sense escolarització al món

- el 46% de les xiquetes als països pobres no te accés a l'educació primària.

- la xifra de xiquets i xiquetes soldats ascendeix cada any a 300.000.

- dos milions de xiquetes estan exposades a patir la mutilació genital cada any, i només nou països conten amb la legislació específica per a prohibir aquesta pràctica.

- el 25% de les dones pateix abusos sexuals a mans de les seues parelles a llarg de la seua vida. A un total de 79 països manca la legislació adeqüada sobre la violència contra les dones a l'àmbit familiar.


Malgrat tot açò, Khan ha reconegut que la societat civil torna a concienciar-se i mobilitzar-se als carrers contra la pobresa i a favor dels drets econòmics i socials a tot el món. No obstant, les promeses incumplides del poderosos fan que les injustícies i atrocitats continuin practicant-se impunement.

L'anuari apunta com a dades positives l'arrest domiciliari de l'ex dictador xilé Augusto Pinochet i la detenció de l'ex president peruà Alberto Fujimori.

Amnistia sol.licita una vegada més el tancament de la presó de Guantànam a Cuba, qualificada de bomba de rellotgeria que pot estallar en qualsevol moment, així com l'alliberament o procesament de les persones allà retingudes. Segons informacions pròpies, l'organització afirma que han passat 1.592 dies des que els EUA obrigueren el centre d'empresonament de Guantànam, l'11 de gener de 2002. Durant aquest temps han romangut recloses 759 persones, de les quals cap ha sigut condemnada per cap delicte.

De la mateixa manera, l'ONU i la Unió Africana haurien de col.laborar per posar fi a les morts i desplaçaments causats pel conflicte de Dafur.

ANUNCI DEL DIÀLEG GOVERN - ETA

Sobretot després que el govern anunciés l'inici del diàlge amb ETA a partir de juny, crec interessant la lectura del següents articles, extrets de la revista electrònica La Factoria i escrits a l'octubre de 1997. Cadascú pot estar més o menys d'acord amb els autors, però ofereix informació molt interessant i indaguen en preguntes com: per què ETA?, com pot una persona arribar a naturalitzar la violència per ideals polítics? o l'entramat del nacionalisme i el terrorisme al País Basc.


Miren Alcedo
"Experiencias de vida de los militantes de ETA"
"Mujeres de ETA: la cuestión del género en la clandestinidad"

Fernando Reinares
"¿Quiénes son los militantes de ETA?"

Javier Elzo
"Problemática de la violencia en el País Vasco"

Oscar Jaime-Jiménez
"Combatiendo a ETA"

SALVEM EL NOSTRE TERRITORI!!!

Companyes i companys: per tal de reforçar la mobilització de Compromís pel Territori cap a la manifestació del 3 de juny, un grup d'universitaris han preparat aquest manifest perquè el signeu si hi esteu d'acord.
Envieu un correu amb el tema adhesió a Andres.Tobarra@uv.es

De moment, donen suport un grapat de professors de Sociologia, escriptors valencians i músics del Col·lectiu Ovidi Montllor.
Teniu de termini fins dilluns 29 de maig. Després, convocarem una roda de premsa-concentració als Campus abans del 3 de juny.
Gràcies pel teu suport.



MANIFEST

DEFENSEM EL TERRITORI
Moratòria urbanística, ja!
Prou d’especulació!
Prou de corrupció

Els i les sotasignants, personal docent, d’investigació i de gestió de les universitats valencianes, escriptors i periodistes, músics i artistes i gestors culturals, considerem que:

Durant els darrers anys, el territori valencià està patint el major conjunt d’agressions de la seua història recent. Al llarg de tot el País i de totes les comarques, a la costa i a l’interior, als pobles i a les ciutats, el nostre territori es va progressivament destruint, desapareixent davall d’una capa d’asfalt i formigó.
Urbanitzacions sense control, camps de golf i centres d’oci fora de mida s’escampen pertot arreu, acompanyats d’un excés de noves vies de comunicació i d’infraestructures molt sovint innecessàries.
S’especula amb la terra i amb l’aigua, es destrossa el paisatge, el medi natural i el patrimoni cultural, amb la permissivitat interessada i la complicitat activa de les administracions locals i autonòmiques, en les quals es fa cada dia més present l’ombra de la corrupció.
La creixent opinió ciutadana en contra d’aquesta dinàmica destructiva és sistemàticament menyspreada.
L’irracional deteriorament industrial, la progressiva liquidació de l’economia agrària i una nefasta gestió dels recursos hídrics i energètics i dels residus, vénen a agreujar aquest panorama.
Darrere de tot això, una economia basada en el turisme massiu i en la construcció, que només busca el benefici particular immediat, en perjudici de tot interès social: l’educació, la sanitat i els altres serveis públics es deterioren cada dia més, i la joventut i els sectors socials més desfavorits no poden accedir a un habitatge digne.

Cal una resposta col·lectiva, un compromís actiu dels ciutadans i les ciutadanes del nostre País, per acabar amb la destrucció, la corrupció i l’especulació, a favor d’una alternativa econòmica i social que respecte el territori, racionalitze els recursos naturals i energètics i la producció industrial, redrece l’agricultura i garantisca la participació de la ciutadania en les decisions.

Cal aturar la destrucció per a pensar el país que volem

Per tot això cridem a participar en la manifestació del proper 3 de juny a les 18:00 a la Plaça de Sant Agustí de València




Si t'interessa, reenvia el manifest als teus contactes (ho pots fer clicant a la icona del sobre que apareix a sota)

Tal volta torne a escriure...

Porte dies pensant en tornar a donar-li vida al meu blog, però no sé per què mai aconseguisc posar-m'hi. Em manquen ganes, temps, facilitats d'accés a la xarxa i tampoc no sé si a algú l'interessarà realment allò que escric... Excuses barates que alimenten la meua ganduleria.

Però també he recordat avui el motiu perquè vaig començar a escriure. Ho vaig fer per a mostrar al esperits més pesimistes que UN MÒN MILLOR ÉS POSSIBLE i que TOTS podem ficar el nostre granet de sorra per a aconseguir-ho!!!

De què serveix quedar-se a casa mirant la televisió i lamentant-nos de les injustícies que hi ha allà a fora? Alcem-nos i reivindiquem el nostre paper d'actors polítics!! Ajude'm a qui tenim al nostre costat, estimem als amics i persones que ens estimen!!! Lluitem (sense armes) per la igualtat de tots els humans, sense mirar d'on procedeixen o de quin color tenen la pell!!

Espere que les meues paraules tinguen la màgia de despertar un somriure i fer que avui algú isca de casa disposat a contagir a la vegada eixe somriure a tothom que passe pel carrer. No pensem que les coses son així i que tot està en mans de l'economia i la política. NOSALTRES, la societat, som la base d'eixa oligarquia que es manté sobre nosaltres. Si fem soroll i ens menegem, cauran!






Tal volta torne a escriure...

Fins prompte doncs!

Salvaguardem el nostre medi ambient!

Quan la mà de l'home no pot estar-se quieta i necessita transformar tot allò natural en un producte manufacturat per al seu propi benefici, no ens queda més remei que culturalitzar-lo per a poder conservar-lo. La tala indiscriminada o la crema de boscos a cosa feta per a revaloritzar terrenys i fer-los urbanitzables fa que siga necessari convertir-los en parcs naturals o en patrimonis de la humanitat. Només així s'assegura, almenys durant un temps, la no destrucció de la terra que ens acull. L'especulació i la construcció desmesurada de vivendes està augmentat de forma preocupant la presió sobre el medi ambient i les conseqüències negatives que això ens reporta. És paradoxal que construïm tantes vivendes, sense una necessitat real, quan ens estem carregant l'estructura que ens permet viure cada dia. Pensem més amb el cap i menys amb la butxaca!

La Colla Ecologista d'Alacant-Ecologistes en Acció (Alacant), la Colla Ecologista "La Carrasca" - Ecologistes en Acció (Alcoi), Vent Pluig- Associació Cultural de la Vall de Guadalest, WWF-Adena (Grup d'Alacant) i el Grup Ecologista Xoriguer (La Vila Joiosa) han inicitat un moviment en defensa de les serres d'Aitana, La Serrella i el Puig Campana. La grandària d'aquestes muntanyes s'estén des de les Marines al Comtat.

MANIFEST:

Els municipis muntanyencs de les Marines ja han començat a patir un procés especulatiu que transforma lenta però inexorablement les millors terres en solars. Polop, Callosa, La Nucia, Finestrat i Guadalest ja estan envoltats de projectes urbanístics.

Si avaluem l'evolució del procés destructiu-urbanitzador sobre els pobles costaners als últims quaranta anys podem projectar sense risc d'equivocar-nos que en els pròxims quaranta anys el procés haurà augmentat exponencialment transformant el millor del nostre territori en una macrourbanització.

Vivim a un país on la planificació territorial estè en mans del agents urbanitzadors, la qual cosa por conduir a la pèrdua irreversible del paisatge, de l'agricultura i inclús de la nostra llengua.

La nostra proposta consisteix a fer de La Serrella, L'Aitana i el Puig Campana un gran Parc Natural i és per això que fem aquesta primera convocatòria. Ara per ara, volem conèixer de primera mà l'experiència del treball i les reivindicacions que van fer amb molt d'èxit de la Serra de Mariola un Parc Natural.

Pensem que encara estem a temps d'articular una protecció efectiva dels nostres millors ecosistemes de muntanya. I a més fer això compatible amb el creixement ordenat dels pobles i amb les activitats tradicionals, com ara la caça, l'agricultura, el turisme rural o les esports de muntanya. El moment és ara, i hem de fer-ho pel present, per futur i per fer país.

Que la frase CLAR COM L'AIGUA continue tenint sentit

Cuando llega el verano los humanos nos sentimos atraídos por el mar.
Las multitudes se congregan en las playas en busca de un contacto con las olas marinas que nos produzcan placer y descanso.
Pero el paso humano deja su huella fatal en las playas de arena.
Millones de bolsas de nylon y plásticos de todo tipo son abandonados en la costa y el viento o las mareas se encargan de arrastrarlos al mar.
Una bolsa de nylon puede navegar varias decenas de años sin
degradarse. Las tortugas marinas las confunden con medusas y las comen ahogándose en el intento por tragarlas. Miles de delfines caen también en la confusión y mueren ahogados. Ellos no pueden reconocer los desperdicios humanos,simplemente se confunden, después de todo, "lo que flota en el mar se come".
La tapa plástica de una botella, más dura que una bolsa, puede
permanecer inalterable navegando por los mares por más de un siglo.
El Dr. James Ludwing que se encontraba estudiando al albatros en la Isla de Midway, en el Pacífico, muy lejos de los centros poblados, hizo un hallazgo espantoso. Cuando comenzó a recoger el contenido del buche de sólo ocho pichones de albatros muertos encontró: 42 tapas plásticas de botellas, 18 encendedores, restos flotantes que en su mayoría eran pequeños pedacitos de plástico. Estos pichones habían sido alimentados por sus padres que no pudieron reconocer los desperdicios al momento de elegir su alimento.
El próximo verano, cuando visites tu playa preferida, tal vez encuentres en la arena basura que otra persona arrojó. No es tu basura, pero es TU PLAYA,es TU MAR, es TU MUNDO y debes hacer algo por ellos.
Muchos padres juegan con sus hijos el juego de "A ver... ¿quién consigue juntar la mayor cantidad de plásticos?" en medio de una inolvidable lección de ecología. Otros, en silencio, toman un plástico abandonado y lo llevan con ellos a sus casas, lejos del mar. Los verás pasar sonrientes, saben que han salvado a un delfín. "No se puede defender lo que no se ama y no se puede
amar lo que no se conoce"
Difundidlo.

Gracias.

UN MUNDO MEJOR ES POSIBLE

Especialistes en marketing camí d’Europa

El pobrets assessors en comunicació de Mayor Oreja i Borrell estan fent una feinada endebades. En un moment en què ni la política nacional desperta el major interés pel desànim dels ciutadans envers l’Estat i els polítics, les eleccions europees passaran inadvertides per la majoria de ciutadans.
La gent no és conscient de la importància de votar per a escollir els nostres representants al Parlament Europeu. Entre un 40 i un 80% de les decisions que pren ens afecten molt directament (va ser el Parlament qui va prohibir la rebaixa d’impostos en els llibres i discos, per exemple).
Encara no hi ha una consciència d’Europa. Només cal vore els debats bipartidistes de la tele (només faran un debat en que isca més gent que Borrell i Mayor?), on el temes tractats es desvien ràpidament cap a acusacions per gestions anteriors en el govern de l’Estat.
El 80% dels espanyols utilitzen la televisió com a única font d’informació política. Per això els partits es veuen obligats a centralitzar totes les seues idees en la figura d’un líder que, a més de saber parlar (en teoria), deu captar l’atenció dels votants a través de la xicoteta pantalla. Per tant, si es maco millor que millor. Tant Borrell com el seu contrincant Mayor (els altres candidats no ho necessiten tant perquè són ignorats pels mitjans de comunicació) passen hores i hores assajant com dur a terme la seua actuació: en quin moment treure el to lacrimogen parlant de les víctimes del terrorisme; quan acusar greument l’opositor amb arguments envers la seua intimitat, en lloc de defensar la gestió alternativa que ell portaria a terme; o quan mirar a càmera de manera seductora i persuasiva si tenen molt clar allò que dir. Importa més semblar el guanyador que guanyar, i parle en aquestos termes perquè la política es constitueix sempre com un debat maniqueista on uns perden i altres triomfen.
Com diu Castells, la política ara és política informacional. Això no significa que els mitjans de comunicació determinen la política, però sí que la modelen. Qualsevol partit o candidat, siga de la ideologia que siga, ha de sotmetre’s als mateixos mitjans de comunicació.
Tristament, com critica Philipe Breton, hi ha una confusió entre mediació i mediatització, per això cal guanyar-se als media només per a tindre l’oportunitat de ser escoltat a escala massiva. Les institucions o figures que en algun moment van mitjançaven entre els polítics i els ciutadans han sigut engolides pels mitjans de televisió i, davant de tot, per la televisió.
El principal problema al que condueix aquesta identificació és a suposar que per tindre mitjans de comunicació la nostra democràcia està assegurada. No és veritat. A més, la paraula política, després dels filtres dels periodistes i de la recepció activa, pràcticament desapareix. L’argumentació política es redueix a una posada en escena. Així doncs, els periodistes, amb la seua labor de comentaristes i intèrprets transmeten la idea d’una transparència mediàtica que ens “salva” de l’opacitat política.
Alguns autors veuen en els mitjans de comunicació un atemptat contra la democràcia. El més divertit és Giovanni Sartori, qui acaba dient bestieses com que la televisió idiotitza l’home destruint la seua capacitat crítica i substituint les idees per imatges. Crec que se li oblida que les audiències no són blancs amorfs que responen a l’esquema estímul-resposta, com la investigació administrativa dels anys quaranta va creure.
Els mitjans de comunicació són un eina ABSOLUTAMENT necessària per a la democràcia. De fet, els que alguns anomenen democràcia mediàtica no contradiu la parlamentària, ja que l’existència de diferents mitjans o grups empresarials (amb algun agradable exemple de periodisme “independent”) comporta una varietat ideològica. Tot i això, tant en un camp com en l’altre, hi ha una trista tendència a l’oligopoli.
No veig necessària una reducció de la influència dels mitjans, sinó un augment del protagonisme dels partits i institucions polítiques. Això no lleva, clar està, que siga imprescindible una defensa del pluralisme tant en el món mediàtic com ideològic. Vivim en un sistema capitalista que defensa la “llibertat” de capitals davant de tot (llibertat que paradoxalment sempre es tradueix en monopoli), però hem de rebel·lar-nos i protegir de les seues sarpes els nostres drets com a persones!

Ensenyem a parlar a la futura televisió balear

Les Illes Balears tindran prompte la seua pròpia cadena de televisió autonòmica. No obstant, els amos del PP en eixa terra sembla que adoren Canal 9 i tinguen enyorança d'ella, perquè volen començar discirminant el català. Si abans de començar les emissions no fem res en favor de la llengua, després serà més difícil modificar una sèrie de continguts que l'audiència s'ha educat a vore en castellà.
Si mor una llengua, mor una realitat.
La televisió balear, en català i de qualitat!

MANIFEST DE L'OBRA CULTURAL BALEAR
ADHEREIX-TE!!!!


Atès el fet que la Llei de creació de la Companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (1985) estableix que un dels principis cabdals de la seva programació ha de ser “la defensa de la personalitat i identitat del poble de les Illes Balears, així com la promoció i difusió de la seva cultura i la seva llengua”. Que la Llei de Normalització Lingüística fixa com a objectius el foment de l’ús de la llengua catalana a tots els mitjans de comunicació social i estableix que “el català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió” públiques de l’arxipèlag,

Atès el fet que la Llei de Ràdio i Televisió de les Illes Balears palesa que una RTV pública en català és un instrument essencial per “crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l’ús de la llengua catalana per a tots els ciutadans” i que la Llei de normalització també hi incideix. declaram que

La futura televisió i ràdio públiques de les Illes Balears han de respectar el mandat legal i estatutari de promoure la llengua pròpia i oficial del país. El català ha de ser l’idioma vehicular dels mitjans de comunicació públics, amb el major respecte al pluralisme lingüístic (de manera que els convidats puguin expressar-se amb el seu idioma).

Haurà de facilitar i estimular la recepció del senyal autonòmic arreu de les comunitats de llengua catalana, per superar els dèficits històrics de coneixement i valoració de la nostra realitat i l’enriquiment de la llengua compartida.

Exigim el respecte a la llibertat d’expressió, l’objectivitat, la veracitat, la imparcialitat de les informacions, la seva separació nítida de l’opinió, el respecte a l’honor i a la vida privada de les persones, la protecció de la joventut i la infantesa, el pluralisme polític, social, cultural i religiós.

Consideram de cabdal importància assolir el màxim nivell de qualitat tècnica i de continguts, comparable al de les millors ràdios i televisions autonòmiques, per captar l’atenció de l’espectador.

Ha de preveure desconnexions per a cadascuna de les illes, i ha de donar una intervenció significativa als consells insulars.

Recordam que des de fa dues dècades, arran de la campanya Volem veure TV3, ara!, una gernació de ciutadans i de col·lectius demanam la creació d’una televisió i una ràdio autonòmiques que siguin la insígnia del nostre país i que reflectesquin el bategar diari del poble balear. Aquesta il·lusió no pot ser ara decebuda.

Dos puntos, colega

Sembla que la nostra veu ha arribat enlloc i almenys Coca-Cola Espanya retirarà l'anunci. M'alegre. A més, l'spot no només és insultant per als scouts, és cutre amb ganes, així que encara els farem un favor si el canvien per un altre.
Ací teniu la comunicació del predident de MSC.

27 de mayo de 2004

Amigas y amigos, Os comunicamos que después de estos días de negociaciones con la Compañía Coca-Cola España, para discutir sobre el anuncio de Fanta que a nuestro parecer atentaba contra la imagen del escultismo, hemos recibido respuesta oficial de Coca-Cola España, pidiendo disculpas por el posible daño causado y anunciando la retirada del anuncio que tenían previsto emitir durante todo el mes de junio. Durante estas dos semanas se han realizado dos reuniones con representantes de Coca-Cola España, en las que hemos participado en nombre de la Federación de Escultismo en España y donde se ha hablado de la retirada del anuncio y de la petición de disculpas. Paralelamente se han iniciado los trámites pertinentes con el Defensor del Pueblo, la Comisión de Autocontrol y la Comisión Asesora de Publicidad de RTVE. Queremos agradecer el esfuerzo de todos vosotros en la difusión y seguimiento de este tema. Recibid un cordial saludo.

Agustín Matía Amor Presidente del MSC

No Fanta, sí way

Mai he venut galetes ni m'he disfressat amb uniforme militar. Sóc scout des dels 8 anys i és una de les experiències més meravelloses que he viscut i visc encara. Gràcies als scouts el meu caràcter és més extrovertit, sóc més amable i tinc moltíssims més amics. A més, des de menuda m'han ajudat a desenvolupar-me com a persona, a ser més autosuficient i a tindre iniciativa per a ajudar els demés.
Conec molts agrupaments escoltes i cap d'ells fa coses rares ni té res a veure amb els estereotips importats per la televisió, principalment per les pel.lícules nord-americanes. Som gent totalment normal que aprofitem el nostre temps lliure per conviure enmig de la naturalesa i fer activitats de caire social.
Per tot això m'ha ofés profundament l'anunci que Fanta emet actualment per a promocionar els seus viatges d'aventura. Com explica el comunicat que hi segueix, no hi ha res més lluny de la realitat. No obstant, aquest tipus d'informació ens fa molt de mal, perquè es mol fàcil criticar allò que es desconeix.
Convide a qui no em crega a submergir-se en el emocionant món scout!

La Federación de Escultismo en España presenta una queja ante la Comisión Asesora de publicidad de TVE por la emisión de un anuncio de refrescos que consideran desafortunado

La denuncia que ha sido planteada por la Federación de Escultismo en España (FEE), entidad que agrupa a la Federación de Asociaciones de Scouts de España (ASDE), el Movimiento Scout Católico (MSC) y la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) que representan en España a más de 75.000 jóvenes, considera que el anuncio vulnera la imagen y los derechos de los scouts españoles

La Campaña de Fanta que invita a los jóvenes a participar en un concurso de viajes, utiliza a un joven scout que propone ir a un campamento de verano y su idea es rechaza entre los amigos del anuncio. Ni el scout que aparece es actual, ni los campamentos de verano, en los cuáles confían,numerosas familias españolas y de todo el mundo, son tan lamentables como parece hacernos ver el mundo mágico de Fanta.

El joven que quiere parecer ser un scout, ofrece una imagen
totalmente desfasada y desvirtuada del movimiento educativo scout de hoy en día, que además de organizar numerosas actividades para la población infantil y juvenil española, utiliza los campamentos de verano, como marco natural para la educación no formal, en donde se favorecen programas alimentados en la educación para la salud, la integración social, la igualdad de oportunidades, la educación medioambiental, educación para la paz y el desarrollo, el consumo responsable y la promoción de la calidad de vida infantil.

Las asociaciones de la Federación de Escultismo en España llevan más de noventa años, educando a niños, niñas y jóvenes comprometidos con la sociedad y promoviendo proyectos de cooperación internacional y apoyo a colectivos desfavorecidos. En este sentido entendemos que la imagen que aporta el anuncio, además de ser innecesaria para "vender" un producto, perjudica a los jóvenes miembros de nuestras asociaciones. Tal vez, haya que hacer un ejercicio de responsabilidad en creatividad publicitaria para que en los anuncios se vendan los productos y no se utilicen estereotipos ni se denigren imágenes de colectivos.

El súmmum de la ximpleria

Ni Mortadelo i Filemon hagueren sigut tan cutres com el servei de policia espanyol a l’hora d’investigar a un presumpte terrorista. Em fa riure però a la vegada plorar el fet que punxaren nou mesos abans de l’11-M el telèfon de Jamal Zougman, i no foren capaços de contractar un traductor per comprendre el que deia. Aquesta història ben podria ser el tema d’un acudit fàcil, però desgraciadament is typical spanish. Només els ha faltat trucar al tal Zougman i dir-li:

- Per favor, podries parlar en espanyol en les teues converses privades? És que som de la policia i t’hem punxat el telèfon, però no entenem ni a la de tres res el que vols dir. I ja que estem, és possible que planeges algun atemptat? Ho diem més que res pel teu historial i eixes coses, però no t’ho prengues a mal, eh!

M’he estic imaginant l’escena. Quatre polis mirant-se amb cara de babaus mentres escolten unes cintes en àrab. I mentrestant, els interpretes d’aquesta llengua a l’atur o posant gelats en la cafeteria del seu poble. Visca la precarietat laboral!
Després aquestes coses contrasten amb l’hiper-control que hi ha en altres situacions, a vegades tan absurd que només serveix per a alentir més les coses. La por és un tapaforats que en moltes ocasions s’han emprat per a retallar llibertats, però fet com aquest demostren que el temes realment important es tenen completament descuidats. El CNI va informar en octubre de 2003 al govern d’Aznar del perill que suposava Bin Laden i els seus seguidors, però aquesta nota va ser obviada per tal de no admetre que la intervenció en Iraq ens anava a costar cara.
Espere que el sentit comú torne als serveis de seguretat de l’Estat i comencen a sospesar quines actuacions són prioritàries i quins controls resulten tan absurds que fan riure!

La febre de les perruques taronges

Dec ser de les poques valencianes que a hores d’ara, en comptes de botar a Mestalla, estiga ací escrivint davant d’un ordinador. Anit quasi sóc engolida per una alud de gent provinent de mil llocs alhora que cridava desaforadament Amunt València! i Madridista qui no bote! M’haguera sumat a la festa de bona gana, de no ser perquè anava carregadíssima amb borses i maletes i el transport públic havia sigut suspès quasi en la seua totalitat, fet que em va obligar a tornar a casa peu. Com visc prou lluny de l’estació de trens, el meu amor cap al València C.F anava disminuint a mesura que el meu mal de muscles i d’esquena augmentava. Això que a matemàtiques en diuen inversament proporcional, vaja!
No m’agrada el futbol, però anit l’ambient dels carrers animava a eixir i sumar-se als milers de persones que cridaven com energúmens. El merchandaising no va trigar pas a entreveure’s pels voltants de l’estadi i l’ajuntament. Bufandes amb el lema de València campió, camisetes, xiulets, pòsters, enganxines... No faltava de res! El fanatisme era tal que es varen esgotar les perruques taronges a tota la ciutat.

Les botzines dels cotxes no han deixat de sonar i encara avui puc vore a famílies senceres disfressades a l’última moda per no deixar en evidència que ells també recolzen al seu equip. Sembla que a tot el món li agrade de sobte l’esport rei, un esport que cada dia copa més àmbits de la vida social.
El País Valencià té una manca evident i empíricament comprovable d’elements cohesionadors. No hi ha una vertebració clara, ni tan sols amb la llengua. A la capital es dóna el síndrome de només nosaltres importem en aquest país; si hi ha dues províncies més que es diuen Alacant i Castelló, ara no me’n recorde. A Alacant odien, d’una manera preocupant tots aquells símbols que puguen recordar-li a València o, pitjor en cara, que tinguen qualsevol relació amb el sentiment de Països Catalans. A més, hem d’afegir la rivalitat sense sentit entre dos equips en posicions totalment diferents: el València C.F i l’Hèrcules C.F. Quant a Castelló, els pobrets passen desapercebuts, més encara que Alacant, en qualsevol de les terres germanes. Tal volta l’única escapatòria que li quede siga el Vila Real!

El futbol aconsegueix traure al carrer i mobilitzar a milers de persones que poden no tindre cap afinitat entre sí. És més, estic segura que molts del que encara celebren que el València és campió de lliga, no senten una especial admiració per uns homes que li peguen patadetes a un baló durant hora i mitja.
Com a fenomen social no deixa de sorprendre’m. Molts petits comerços estan tancant les seues portes per a córrer cap a Mestalla; el balcons estan decorats amb senyeres de l’emblema valencianista; les portades i l’interior dels diaris s’han tornat monotemàtics... La lliga serà el tema de conversa de cafeteries i petits comitès fins saber què passa amb la UEFA. Si guanyem també aquest títol, ens les donarem de gallets dient que som els millors, i si perdem argumentarem que era molt difícil tindre dues copes, que va ser per tongo, o simplement ho passarem per alt i continuarem presumint de campions de lliga.
Siga com siga, una cosa he après: mai tornes de viatge carregada de borses a la mateixa hora en que es donarà a conèixer si l’equip de la ciutat ha guanyat cap campionat.