Cada cosa pel seu nom

El cel també bramava i quasi un centenar de paraigües convertien cada gota de pluja en un impuls de ràbia per a dir no a la guerra i reclamar justícia. A les portes del consolat dels Estats Units recordàvem que fa un any milions d’ulls es van veure privats d’imatges de les barbàries de l’exèrcit estat-unidens i els seus aliats a un país on no havien sigut convidats.
La primera víctima d’una guerra no és només la informació, sinó també els infordors, i l’assassinat de José Couso és una de tantes evidències. A aquest càmera de Tele 5 el va sorprendre la mort en forma de projectil. Segurament el veuria perplex convençut que no li tocaria, perquè cap militar atempta contra l’hotel dels periodistes. Però desgraciadament, i sense cap explicació per part dels atacants nord-americans, aquell tros de metralla va travessar l’habitació on s’hostatjaven José Couso i Taras Protsyuk (càmera de Reuters), convertint en pols les parets i silenciant per sempre a dos homes que enfundaven per tota arma una Betacam.

El 20 de març de 2003 va començar un conte enrere que acabaria amb la il.lusió d’onze periodistes. Només volien contar la seua veritat, en comptes d’aquella que els invasors imposaven a toc de queda, passejant els seus kalashnikovs amunt i abaix per uns carrers on avui dia regna la inseguretat i la violència.
L’encara president en funcions, José María Aznar, així com els ministres Trillo i De Palacio, rebatejaren Couso com a dany col.lateral i es negaren a iniciar qualsevol investigació que aclarara la infàmia. Ni tan sols en el cas d’un assassinat injust, el govern que ara se’n va decidí escoltar les veus que reclamaven justícia i veritat. Però si els seus representants no demanen explicacions, el poble sí ho fa. Per això els consolats dels Estats Units de tot l’Estat van comprovar com un any després i malgrat el mal temps generalitzat, la gent no oblidava Couso.
A València vam escoltar lemes com Aznar al tribunal penal, Justícia per a Couso o Guerra no. Els convocants llegiren un manifest de condol per a la família i al finalitzar avisaren de futures mobilitzacions per tal d’aconseguir que cap periodista mort en una guerra tinga que