El nou treballador del mes

El nostre "benvolgut" ex-president Jose María Aznar va ser anomenat dimarts conseller del conglomerat News Corporation, propietat d'altre senyor d'idiologia conservadora i amb cap tipus de deontologia periodística anomenat Rupert Murdoch. Alguns dels mitjans que poseix l'empresa són els diaris The New York Post, The Times o el sensacionalista The Sun, els canals de televisió Fox News i Sky o l'editorial Harper Collins.

Diuen que l'ex-president ja ha format part del seu primer consell administratiu però, si no recorde mal, Aznar no parla anglés, encara que sempre li ha pogut ensenyar alguna parauleta el seu amic George W. Bush. D'altra banda, segons la Borsa de Nova York, qualsevol conseller ha de ser independent, encara que Aznar manté el seu càrrec de president d'honor del PP i president de la Fundació para l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAPE).

Entre les qualitats del senyor Aznar jo destacaria ser un llepaculs dels governs anglès i nord-americà i no donar-li cap tipus d'importància a les manifestacions públiques de l'Estat on molta gent el va votar com a president. La seua mentalitat tancada no li deixà mirar al seu voltant per a descobrir que el poble deia: ja tenim prou!

Encara des de la nostàlgia d'haver sigut un dia president, el senyor Aznar intenta controlar als del seu partit, per tal que no decaiga l'esperit carca i anacrònic que demostren cada dia.

Em sembla que hi ha coses que els del partit popular no entenen massa be, com ara, que una família no ha de respondre necessàriament al model políticament correcte d'un home i una dona amb els seus fills. Les parelles homosexuals també tenen dret a formar una família! Tampoc no vau comprendre que un no a una guerra significa no, així que les tropes espanyoles mai hagueren d'haver surtit cap a Afganistan. Per últim, refrescar-los la memòria dient-los que han perdut les eleccions i que no haurien de continuar argumentant que ETA va ser l'autora dels horribles atemptats a Atocha, sinò que haurien de posar de la seua part per ajudar en el procés de negociació i que el malsomni de la violència d'ETA acabi ja.

Per últim, tornant al cas d'Aznar, sembla que l'amiguisme no falla entre els poderosos. En comptes d'una persona que per currículum siga l'idònea per al càrrec, Aznar ha sigut anomenat pel fet de ser una figura pública, ex-president i posicionat ben a la dreta.

Vagi be!