Justícia que fa tard

El Suprem dels EUA ha fallat que Bush no tenia dret a crear els tribunals de Guantànam per anar contra la legalitat internacional i el tractat de Ginebra. La premsa afirma que la sentència suposa un revés contra la política de la Casa Blanca, però el fet és que Bush i el seu gabinet han vexat ja a milers de pressos, han sotmés a tortura a pressumptes terroristes, han burlat la opinió pública internacional i no han mostrat en cap moment cap tipus de vergonya o retracció per les seues injustícies. Ni tan sols quan es van fer públiques les fotos més dures de les tortures exercides per militars estatunidens als pressos.
Qui pagarà per tot això? Ni tan sols cauen caps polítics. Dimissions? Sembla que per a Bush i els seus la cosa no és per a tant. De fet, el ximplet del president nordamericà ha fet unes declaracions on afirma que no veu cap error en la seua política, perquè prefereix protegir la seguretat dels seus ciutadans abans que lamentar-se per no haver fet res contra el terrorisme islámic.
Una vegada més ens trobem davant de falàcies populistes que prometen més seguretat en detriment de la llibertat privada, enfrontant un protagonista bo i salvador ("nosaltres") a un antagonista sanguinent i pervers ("ells"). Argument que cala profundament en la població menys formada acadèmicament i de les classe més baixes.
Com be ha dit el secretari general del Consell d'Europa, Terry Davis, la sentència del Suprem dels EUA suposa la "victòria de la Justícia contra l'error i la hipocresia". La llàstima és que arribe tan tard i que realment la resta de pa:isos no hagen fet res efectiu per a condemnar i tancar el camp de Guantànam des del principi.