Un dia trist...

Només cal mirar uns quants anys enrere, quan València tan sols era un "poble gran", amb molta horta i pocs edificis faraònics. Però més tard, en algun precís instant, el govern valencià va decidir convertir-se en una "capital important". Aleshores vam comencar les especulacions, l'edificació massiva, l'atac irreversible contra l'albufera i la flora i fauna mediterrània.
On no s'inverteix un duro en investigacions científiques, es va alcar la "Ciutat de les Arts i de les Ciències", encomanada a Calatrava, arquitecte que per la seua projecció internacional es fica molts calers a la butxaca per cada obra que disenya.
A una ciutat on no hi ha molta aficíó per l'òpera estem a punt d'inaugurar un peixot gegant que ha tardat anys a crèixer i que hem alimentat amb molts anys d'impostos ciutadans.
La Copa Amèrica ha sigut l'incentiu per a l'ampliació descomunal de l'oferta hotelera, i la visita demà mateix del Papa torna a incrementar els gastos més inútils de la nostra ciutat.
Què ha sigut dels bens i serveis de primera necessitat? Per què no s'inverteix en transports públics o s'actua per frenar l'especulació urbanística que vivim hui en dia.
L'accident a la línea 1 del metre valencià és la mallor tragèdia mai ocorreguda al metre en Espanya, però segürament podríem haver-la evitat. És clar que s'ha de dur a terme una investigació exhaustiva, que no concloga amb la simple excusa d'"error humà". Això no exclou al conductor de la seua part de culpa per haver excedit el límit de velocitat, però també cal tindre en compte el pèsim estat de la línea ferroviària.
Ja al 9 de septembre de 2005 es va produir un accident en la línia 1 a l'altura de Picanya, el qual va produir un ferit greu i 34 de diversa consideració. Aquell sinistre va ser liquidat pels responsables de la companyia com un cúmul de circumstàncies desfavorables: l'excés de confianca del maquinista, una senyal mal colocada i la posició del sol que dificulta la visibilitat al donar contra les llunes de la cabina del conductor.
Però realment així no es resol res. És necessari que es prenga una resolució madura, que s'actue per millorar les línies i evitar els excesos de velocitat amb nous sistemes de frenat i, per descomptat, que algú assumeixa la responsabilitat política de l'accident. No posem tota la responsabilitat en un error humà i ens rentem així les mans! Les víctimes mereixen com a mínim que es lluite per solucionar aquesta mena d'accidents catastròfics.