Dos pares i dos mares

Portava temps esperant una proposta com l'assignatura de "Educació per la ciutadania", a la que els escolars aprendran que una família homosexual és tan normal com una heterosexual. Així podran per fi dir obertament: "Tinc dos papàs o dues mamàs". De fet, som un dels primers pai:sos del món a legalitzar el matrimoni entre persones d'un mateix sexe, encara que els fonaments d'eixa llei, és a dir, l'acceptació social de la mateixa, encara estan per construir. Una demostració són les crítiques que ja ha rebut l'esborrany de la nova assignatura per part de la
Federación España de Religiosos de Enseñanza (FERE-CECA) y de la Confederación Española de Centros de Enseñanza (CECE).
Manuel de Castro, secretari de la FERE-CECA ha solta burrades sense cap ni volta com la següent: "Comencem reconeixent que els homosexuals són una família més i terminem admetent com a família a un home amb tres dones".
D'altra banda, la CECE ha tingut un atac d'histèria per la sensació d'estar perdent el control de l'educació moral en valors cristians que avui en dia encara podem trobar a quasi qualsevol pseudo-col.legi laic d'Espanya. Han dit, que faca el que faca el govern, ells continuaran publicant els seus llibres, amb una ideologia totalment contrària a la mentalitat plural del segle XXI.
Encara recorde quan de xicoteta em feien rezar a l'entrada i eixida de l'escola, pel matí i per la vesprada. Allà, davant del quadre de Carlitos i Sofia i el tètric crucifix de fusta, una renglera de xiquets, ordenats com els soldats en formació bèl.lica, havien de rezar amb les mans rere l'esquena i el posat ben seré, un Pare Nostre, l'Ave Maria, el Credo, el Mea Culpa i encara no sé què més.
Ja en aquella època tenia companys musulmans i testimonis de Jehovà, las que la meua mestra feia alcar-se igualment, encara que no rezaren, perquè el fet de quedar-se a la cadira era una "descomunal falta de respecte per a l'esperit cristià de la població espanyola".
Al maig havia de portar-li flors a la Verge i si no em castigaven; la meua professora de religió em va intentar convèncer, amb 12 anys, que mai havia d'utilitzar preservatiu, i ens va ensenyar a contar els dies per a evitar embarasos no desitjats. I per descomptat, sempre ens van contar que l'abort és un assassinat, que l'eutanàsia es pecat i que els homosexuals són malats.
No vull que els meus fills passen per ahí una altra vegada. L'esglèsia fingeix continuament ser atacada de manera injusta per comunistes amorals. Però, què poden dir ells que han estat ficant-se pel mig sempre, sense deixar que Espanya siga el teòric Estat laic que es proclama a la Constitució.
Estem a una nova era on sembla que la mentalitat humana comenca a obrir-se més enllà de la hipocresia. Si algu creu en Déu, que li pregue que els de l'Esglèsia deixen d'embrutar el seu nom i ens deixen en pau als ateus i als creients d'altres deitats!!!