The Love was back

Tatuatges per tot el cos, piercings als llavis vaginals i el penis, colors estridents, crestes tricolors, sexe, techno i alcohol. Es tracta de la Love Parade a Berlin, que es va celebrar aquest dissabte dia 15. L'avinguda batejada amb el nom de 17 de Juny va ser pressa per més d'un milió de persones arribades de tot el món. Quasi una centena de camions carregats d'amants del techno intentaven travesar el carrer mentre la gent ballava, bevia i donava renda solta a la bogeria i la lascivitat.
El bon humor i l'originalitat fan de la Love Parade un aconteixement únic que cal experimentar almenys una vegada en la vida, encara que no t'agrade el techno. Entre el monument a la Victoria i la porta de Brandenburg un mar de gent balla desenfrenadament i els més excèntrics es deixen fotografiar pels més curiosos i discrets.
I quant tot acaba, Berlin queda contagiada de les sequeles de tanta emoció. Quan l'alcohol i les drogues han pujat massa al cap, la gent que no pot més amb el seu cos lleu a terra com si estigueren morts. Els vidres del que abans eren quints de cervesa, vodzka i vi romanen esparcits per tot el terra, posant en perill els peus de les nombroses persones que acudiren descalces al desfile. (Encara que no ho cregueu, està totalment de moda anar sense sabates a l'estiu pel carer). Però la pitjor part la tenen la policia i els serveis de neteja que han de deixar la ciutat impoluta abans que el sol s'alce de fer la becadeta.
L'odisea més gran la vam patir, però, per arribar a la capital alemanya. Des de Mainz, amb trens regionals (els únics que els estudiants podem pagar) has de viatjar unes 11 hores fins a Zoologischer Garten. I vam tindre la malasort de coincidir des del principi amb Georgy. Georgy era un polac que ja havia pres unes quantes pastilletes abans de comencar el viatge i que, bebent vodzka com si fóra aigua, no parava de cridar, molestar, fumar i moure's per tot arreu. Això ho feia junt amb uns quants amics, consumint lentament la paciència dels viatgers.
Pensareu que no és per a tant, però 11 hores amb algú així fan de qualsevol viatge amb amics un malsón. Cada vegada que feiem transbord intentavem llirar-nos d'ell, però no hi havia manera. Per sort la tornada anit va ser molt més tranquil.la, encara que igualment eterna...
Em va fer molta il.lusió tornar a Berlin després de més d'un any i recordar els fantàstics moments que allà vaig viure. Aquesta vegada hem afegit a la visita un poquet de música techno!