dijous, de febrer 19, 2004

Ni un per a tots ni tots per a uns

Desconec si a la resta de mortals els passa el mateix que a mi, però cada dia tinc més la sensació que eixos polítics que ixen als media i jo o no vivim al mateix planeta o no parlem el mateix idioma. El repugnant anunci d’ahir de la banda terrorista ETA ha servit per a crispar encara més la lluita entre partits. No seria més lògic que tots junts atacaren ETA? Sembla que no. La banda segur que es descojona mirant com es mengen els uns als altres.
Per què li donen credibilitat a un vídeo com eixe? És que de veritat pensen que ETA té intenció de fer una treva sense més? Jo no ho crec. El que passa és que aquestos dies estan un miqueta menys tontos (perquè els burros encara no es donen compte del talp que està passant tanta informació als gendarmes i a la policia espanyola) i s’han adonat que una acció com la d’ahir posaria tot l’Estat cap per avall.
A Esquerra Republicana ja s’han pres mesures polítiques i abans de discutir sobre la continuïtat del tripartit a Catalunya considere que haurien de reforçar el pacte antiterrorista (obrint-lo a totes les forces –més ben dèbils- polítiques, no només PP i PSOE). Cada representant polític ha fet ja la seua passejadeta per la Cibeles mediàtica, per què no es posen a FER alguna cosa? El que siga. Si no existiren mitjans de comunicació tampoc no hi hauria polítics, perquè l’únic que fan –amb algunes excepcions- és xuclar protagonisme als diaris, ràdios, televisions i ara també pàgines web. Castells parla d’una política informacional condicionada en la seua forma, però no en els continguts, pels mitjans de comunicació. Hi estic d’acord, però no oblidem que els programes electorals són més insípids que l’aigua, així que no hi ha molt que condicionar. Cada grup espera a vore que diuen els altres per a copiar-los i apropiar-se la idea o bé per a defensar el contrari i guanyar-se el sector oposat de la població.
Ara mateix li estem fent un favor enorme a tots aquells que defensen la violència com a mitjà d’imposar les seues idees. Si Carod va cometre l’error i la responsabilitat de parlar a títol individual, no continuem la resta ficant la pota i ajuntem-nos tots en favor del cessament d’ETA a tot l’Estat i la búsqueda de solucions eficaces. L’escenari polític (la mateixa paraula ho diu, on se monten unes pel·lícules de ciència ficció impressionants) cada vegada és més lamentable. Etimològicament, polític designava al cuidador de la polis, la ciutat, a tot aquell que estava al servei dels ciutadans, però no prenent-los el pèl. Per favor, reprenguem aquest significat prompte, encara que amb gent com Zaplana volant per tot arreu amb el seu avionet particular la cosa està molt difícil.



Que el desig de Máximo s'acomplisca