Paraules a bon preu!!

A Aznar cada vegada li queden menys dies de govern a la Moncloa. Segurament, George Bush el trobarà a faltar, perquè presidents tan obedients com ell n’hi ha pocs. Es farà Bush tan amic de Rajoy o Zapatero? Ho dubte. En tot cas, si José María Aznar no sap parlar anglès de forma fluïda i Bush no en sap espanyol, com dimonis s’entenen? Com es riuen les gràcies? Els que realment deuen ser amics són els seus intèrprets. Me’ls estic imaginant rient per algun acudit d’eixos tan dolents que en solta l’Aznar i mentres Bush amb cara de babau esperant la traducció.
El president espanyol ha sigut interromput pràcticament cada minut al Congrés dels Estat Units. Dic jo que també serien aplaudiments amb efecte retardat, perquè si la majoria d’estatunidenses no sabem situar el nostre Estat en un mapa, coneixeran la llengua oficial?
Les conferències internacionals de l’ONU o d’organismes de qualsevol tipus deuen ser prou divertides. Encara que tots tinguen unes mínimes nocions d’anglès, sempre n’hi haurà representants que necessiten traducció simultània. Si jo haguera estat d’intèrpret durant els debats sobre l’atac a Iraq, on Bush pronunciava Guerra, haguera traduït Pau, al sentir Armes de destrucció massiva, haguera pronunciat “¡Marchando unas cañas y el platito de olivas”; si haguera sentit Mort, automàticament hagués soltat Vida, Fraternitat, Respecte, Tolerància, Amor... i tot allò que evitara un conflicte.
Tindre la veu és tindre el poder. Cada paraula té vida per si mateixa i s’independitza del text per a viatjar pel nostre imaginari i entremesclar-se amb les nostres experiències, els nostres coneixements previs, el context al qual vivim... I, després d’una temporadeta de convivència, que nosaltres ni tan sols experimentem, se’ns presenta amb una identitat individual i irrepetible. Això serà el que entenguem amb eixe terme en concret i en eixe moment determinat, conforme ha sigut pronunciada i per qui.
Quan nosaltres organitzem una cimera mundial de qualsevol tipus, les paraules, dels més diversos idiomes, també fan la seua de forma paral·lela. Moltes s’indignaran pel maltracte a què són sotmeses per part dels éssers parlants. D’altres faran l’impossible per fer-se notar i sortir a la palestra. Sempre guanyen les que estan de moda, aquelles considerades com més belles, més fashion o més impactants.
A la passarel·la Gaudí dels llenguatges ocorre el mateix que a la nostra: que mai es duu allò que llueixen els models. Si Guerra porta els complements Inadmissible, Cruel, Inhumana... nosaltres acaben vestint-la amb termes com Justificada, Necessària, Oportuna. Presumir d’anar sempre a la última, però a l’hora de la veritat som uns carques. Ara es porta la Convivència en pau, l’Alegria, l’Afecte... I el millor de tot és que estan en rebaixes tot l’any. Millor encara, aquestos mots són gratuïts, els en regalaran si saben apreciar-los i si ens esforcem un poquet en confeccionar-ne de paregut per a la resta. Els trobareu a tots els centres, però no comercials, sinó humans. És a dir, que estan a dins dels nostres cors.
Correu la veu i que tots ho sàpien. Tractaré de dir-li-ho als nostres representants polítics, que mira que en són malgastadors! Amb aquestes gangues i ells pagant fortunes per les paraules més horteres.