TVE fa massa pudor

He arribat a la conclusió que Televisió Espanyola té algun acord amb la sanitat privada. Segur que és la manera que té el PP d’impulsar aquest model que tant defensa. Perquè cada vegada que pose TVE em donen ganes vomitar i acabaré cremant-me la gola. També és veritat que vore-la és un acte de masoquisme per la meua banda, però com la resta de cadenes tampoc no és que siguen la crème de la crème, doncs en un moment de zapping compulsiu acabe caient.
El gens professional U R D A C I està deixant en evidència a tota la classe periodística. Com continue abonant el terreny d’aquesta manera, quan arribem els que estem a la universitat ja no ens creurà ni la nostra mare. Que aquest home romane escalfant la cadira de la direcció d’informatius sense que ningú li haja dit d’alçar-se (ni ell haja tingut la decència de cedir el lloc i marxar-se per a rebaixar un poquet la pudor del mitjà al que serveix) és vergonyós, però no tinc paraules per descriure el fet que Arenas, Ministre de la Presidència, considere U R D A C I un periodista “como la copa de un pino”.



Així les coses, més sorprenent encara és que la ciutadania no demane el cap d’U R D A C I ni manifeste la seua indignació per les declaracions del ministre Arenas. És més, els informatius de la primera són els més vistos al conjunt de l’Estat espanyol. Això diu molt de la societat. Ni tan sols la resta de mitjans han considerat aquest fet com quelcom digne d’un bon tractament informatiu, reservant-se més bé als diaris digitals.
Vivim a una amalgama de manipulació i hipocresia que cada dia sembla més espesseta. Suso de Toro ho relata molt bé al seu mordaç, políticament incorrecte i meravellós llibre de Españoles todos:

La hipocresía es la muerte invisible pero segura de la democracia (...) No se entiende lo que ha ocurrido en la política española durante la segunda legislatura de Aznar, con su mayoría absoluta, si no se acepta que ésta es una sociedad troquelada por el franquismo. Y que por ello ha aceptado ser gobernada de un modo franquista por un falangista. Los españoles no son incautos que pensaban que este señor era un demócrata y que luego les salió rana, y se lo fueron perdonando. Todos sabemos quiénes son. Los que se niegan a condenar la sublevación de los militares del 36, los que desentierran los muertos de la División Azul pero se niegan a desenterrar a los asesinados por los franquistas, los que reintroducen a diario la escuela “nacional-católica”, los que subvencionan a la Fundación Francisco Franco para que siga exaltando la memoria y la obra de ese personaje, los que han generalizado el trabajo precario que impide levantar una vida propia... Esos que parecen franquistas, ¿no será que lo son?
Al fin y al cabo, ¿no es esta España un país donde sigue abierto al culto fascista un santuario que guarda las tumbas de José Antonio Primo de Rivera y Francisco Franco con gran pompa, pagada con dinero público, y con misas regulares oficiadas por curas católicos? La respuesta es “sí”. Esta España es la que anuncia el crimen y el fascismo como patrimonio nacional.