Comunicació interpesonal

Sempre que assistisc a una conferència, vaig en transport públic o entre a un bar m’encanta observar la gent per vore com es comunica. A diferència del típic bareto espanyol, els pubes irlandesos, tan de moda ara, estan estructurats de forma que entre taula i taula hi ha una espècie de mur, normalment amb una vidriera. D’aquesta manera, s’evita que els curiosos que seuen a prop posen l’antena com a bons tafaners. Dóna la sensació que eviten el contacte amb la resta de persones, que fugen de la multitud.



En els autobusos públics o al entrar a una tenda, ja ningú es saluda ni tan sols es mira. De fet, aquest Nadal vaig trobar a Granada una tenda en què demanaven per favor, amb un cartell penjat a la porta, que tot aquell que entrara digués hola, bon dia o bona vesprada, i adéu al eixir. El contacte visual sembla que fa mal. Quan hom es troba amb la mirada d’un desconegut reacciona baixant el cap i crec que és perquè els ulls parlen i diuen massa veritats sense que puguem evitar-ho. No obstant, no hi ha per a mi res més divertit i interessant que mirar una persona als ulls, encara que no sempre senta bé i per això m’ho pense dues vegades abans de fer-ho.
També m’agrada comprovar que mentres hom parla a un auditori, els que en teoria escolten es dediquen a netejar-se les ulleres, furgar-se el nas, menjar-se les ungles, besar-se amb la parelleta, parlar d’altre tema, dormir, pensar en la mona de Pasqua...
Si a alguns llocs no hi haguera música o rebombori de fons, la incomoditat entre les persones seria extrema. Parle per exemple dels gimnasos, les perruqueries, els restaurants... El silenci angoixa i oprimeix com la falta d’aire.
Internet ha proporcionat noves formes de comunicació via email, fòrum o xat. És un eina extraordinària que facilita la connexió entre persones llunyanes a un cost més reduït que el telèfon, però de nou substitueix el cara a cara. Considere la xarxa un dels invents més útils que s’han inventat, però no canvie escriure en un teclat per una bona abraçada, un somriure o un bes.