La paraula democràcia

Crec que Esperanza Aguirre, qui va demostrar sobradament la seua saviesa al ministeri d’Educació i Cultura, no va estudiar grec a l’escola perquè desconeix l’autèntic significat de la paraula democràcia.
Democràcia ve del grec i significa govern del poble. Avui he escoltat a Aguirre en la ràdio dient que Dejar de aplicar la LOCE es un atentado contra la democracia. Les raons que dóna és que es tracta d’una llei orgànica en vigor i que només es pot derogar amb una altra llei. Encara que això és veritat, tal volta la presidenta de la comunitat madrilenya recorde les nombroses i repetitives manifestacions contra la LOU i la LOCE que es varen celebrar al seu moment.
L’1 de desembre de 2001, més de 350.000 persones protestaren a Madrid en contra de l’aplicació d’una reforma educativa que no beneficiava en res als estudiants. Tot i això, Pilar del Castillo va seguir endavant com una nena capritxosa que només fa cas dels seus pensaments.



Un any després, el govern va tindre la barra de defensar el decretazo fins a la manifestació del 5 d’octubre, sense fer cas a la vaga general del 20 de juny de 2002.
A més a més, Ràdio Televisió Espanyola va exercir la més grollera manipulació, per la que temps més tard va ser condemnada (incomplint també la sentència) .
Què dir de les protestes amb el lema de Nunca Mais!! Recordeu a Urdaci informant des d’una barqueta enmig de la mar per a lliurar-se dels voluntaris que se li amuntegaven al darrere en cada crònica, cridant en contra de l’actuació del PP? En el silenci més profund tot semblava més net.
Per no allargar-me més, la gran xiulada desatesa pel seguici de José Mª Aznar és sens dubte la del 15-F. El poble va dir (i continua dient) NO A LA GUERRA, però es veu que els ja per poc temps governant no s’havien llevat bé la cera de les orelles i interpretaven el nostre crit com a una demanda de carnisseria a l’Iraq.



Senyora Aguirre, democràcia es sentir al poble i recordar que el seient que calenta tots els dies li l’hem donat nosaltres. Un Estat no pot regir-se per l’ordene i mane sense miraments que durant tants anys hem patit. Tal volta l’eixida del govern central del seu partit els faça recogitar i reconèixer els seus errors. No obstant, Aznar sembla molt generós aquestos dies i ha decidit no deixar-nos sense feina a tots aquells que li vam tirar en cara que la falta de veritat sobre l’11-M va ser el punt clau per a perdre les eleccions. Ni tan sols la decència li va reportar la humilitat necessària per a demanar perdó per alguns dels seus errors (que tots com a éssers humans tenim). José Mari no. La perfecció en persona va assegurar que no se’n penedia de res i que l’autocrítica la deixava per a tots aquells que segons ell van mentir i manipular l’11-M.
Quina llàstima que ni en l’últim moment haja decidit mostrar-se com a un ciutadà més que n’és d’aquest Estat!