Esperem que siga un muntatge!

Aquest migdia les meues tripes s’han ressentit quan els informatius d’Atena 3 TV han anunciat la difusió d’unes imatges escabroses. Jo, voayeur de mí -com la majoria de persones-, no he pogut resistir-me i ne mirat. Eren fotografíes pròpies de les dictadures més cruels, però desgraciadament pertanyien a l’època de la democràcia argentina.
A més, justament anit les meues companyes de pis van posar al Google els seus noms per vore què n’ixia. Al picar en imatges van poder contemplar els rostres de dues xiques, joves com elles, que les miraven fixament i confesaven ser víctimes de la dictadura argentina. Desaparegudes. És l’única referència que es farà d’elles des d’aleshores. Tota la seua vida ha quedat reduïda a una foto amb què se les intenta trobar.
No obstant, pensant en els telediaris em qüestiones si realment van ser víctimes de la dictadura o dels cacics que han governat el país durant els últims anys. Com esperar que els ciutadans confien de nou en els seus polítics?
Cada dia que isc al carrer em trobe amb una mitja de quatre o cinc sud-americans i em pregunte com deu ser la situació al seu país per a què tinguen que emigrar i deixar-ho tot. Quan observe els grans negocis d’alguns argentins i els compare amb els que van passar tanta gana amb el corralito no puc evitar reflexionar què seria de la nació de la Gran Manzana de no haver fugit els més rics amb milions de dòlars ingenuament equiparats als pesos.
Encara que l’FMI i les grans potències capitalistes que comercien amb Argentina continúen fent presions que en res beneficien al país, confie que el nou govern puga per fi posar la primera pedra d’un procés que reconduirà a la nació a la millora econòmica, política i social. Seré optimista i en donaré un vot de confiança, però sense deixar de ser crítica i opinar que podria millorar-se.
Demà posaré la tele a la mateixa hora per vore si diuen que les fotos són falses i que només es tracta d’un muntatge d’algú amb poc sentit de l’humor. Tant de bó!!