Temps de propòsits

Aquestos dies tothom sol tindre moltes noves intencions i metes que acomplir durant la resta de l'any. La principal és aprimar-se, segurament, ja que ingerim tal quantitat de dolços i begudes en Nadal que és quasi impossible no engreixar-se. El gimnàs es plenarà de gent que no tornarà mai mes a alçar una pesa; la venda de productes dietètics es dispararà, per a què aquestos siguen dipositats al costat del torró i els polvorons que encara ens queden, mirant-se cara a cara i barallant-se per ficar-se en la nostra panxa. Les ONG rebran la visita de voluntaris que no volen fer res, però que necessitaven oferir-se com a tals; alguns estudiants obriran per primera vegada els llibres per vore si es veritat que no mengen, i tots intentarem ser un poquet més simpàtics amb el cap per vore si ens pujar el sou.
Quantes de les coses que ens proposem s'acompleixen realment? Molt poquetes. I crec que el motiu ens que no ens creiem capaços de fer-ho des d'un principi. Per això no anem enlloc. Tenim el pensament molt contaminat amb la idea dels altres. Vull dir, sempre donem per sentat que les coses bones les fan altres, que els que tenen èxit són la resta de persones, que els que poder canviar la realitat són éssers abstractes comunment denominats societat. I jo què sóc un extraterrestre? És clar que no!!! Tot es fa des de baix, així que anim, i no esperem que siga any nou per a marcar-nos bones accions simplement perquè és el que toca. El que cal és ser coherent, lluitador, optimista i constant.
Prompte la pau, la solidaritat, l'amor i infinitat de valors més seran l'única moneda de canvi entre les persones. Què dius?