POLÒNIA: Jiménez Losantos acojona a Franco

POLÒNIA: Franco y el baile de los caídos

El misteriós 29 de febrer...

Avui m'he despertat preguntant-me per què hi ha anys bixestos (o de traspàs, com teòricament es diu en correcte català, jeje!). Havia sentit ja alguna cosa al col·le i sabia que era quelcom a vore amb una correcció del calendari gregorià amb el llunar, però així i tot m'he posat a investigar...

S'anomena any calendari al temps que tarda la terra en donar una volta al sol. Eixa durada és exactament de 365,25 dies i això fa que cada quatre anys, per la suma dels 0,25, es corregisca el calendari amb un dia extra, que és el 29 de febrer.

De totes maneres, he llegit que la durada precisa d'eixe viatge que fa el nostre planeta no és de 365,25, sinó de 365,242216 dies. I com la gent de matemàtiques sempre volen ser tan exactes, hi ha una altra regla afegida per als anys bixestos. Cap any divisible entre 100, a excepció dels divisibles per 400, és bixest. De fet, si recordeu, l'any 2000 no ho va ser i era per açò.

Però no intenteu esperar al pròxim divisor de 100 (que no de 400), perquè encara en queden més de 90 anys...

Vos conté també els "errors" històrics dels anys bixestos. El calendari Julià, que va ser establert per l'emperador romà Juli Cèsar al 45 abans de Crist, ja afegia un dia adicional cada quatre anys, però no tenia en compte la impresició de 0,007784 dies per any. Això va fer que al segle XVI l'any estiguera "mogut" 11 dies i que la Pasqua no coincidira amb les dates històricamente correctes.

El 1582 es va estudiar aquest fenòmen i el Papa Gregori XIII va ordenar avançar el calendari 11 dies. Va ser llavors quan s'establí aquella regla dels anys divisibles entre 100 i 400.

Per altra banda, el fet que es diga bixest als anys amb un dia més també té una explicació (com ben bé quasi tot). Originàriament, el dia afegit era el 24 de febrer, que es repetia. Aquest dia, segons el calendari romà és el sisé dia abans de calendes de març. Com que era un dia afegit era el bi-xest (dues vegades sisé). Més tard el dia 24 va dexiar de duplicar-se i es va afegir el 29.

Ja per últim vos conte que, malgrat totes les correccions que es fan, continua havent-hi una incorrecció de 24,25 segons a l'any i això causarà una incorrecció d'un dia sencer en aproximadament 3.000 anys.

Si algú viu per a contar-ho, que ens ho explique!

Gaudiu del dia extra que tindrem demà! I per aquells que van nèixer un 29 de febrer, espere que no tingueu que aguntar massa la broma de si celebreu el vostre aniversari només cada quatre anys.

Avui estic molt trista, així que intente animar-me amb unes línies de Benedetti

Defensa de la alegría
Mario Benedetti


Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos


defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría.