Cada cosa pel seu nom

El cel també bramava i quasi un centenar de paraigües convertien cada gota de pluja en un impuls de ràbia per a dir no a la guerra i reclamar justícia. A les portes del consolat dels Estats Units recordàvem que fa un any milions d’ulls es van veure privats d’imatges de les barbàries de l’exèrcit estat-unidens i els seus aliats a un país on no havien sigut convidats.
La primera víctima d’una guerra no és només la informació, sinó també els infordors, i l’assassinat de José Couso és una de tantes evidències. A aquest càmera de Tele 5 el va sorprendre la mort en forma de projectil. Segurament el veuria perplex convençut que no li tocaria, perquè cap militar atempta contra l’hotel dels periodistes. Però desgraciadament, i sense cap explicació per part dels atacants nord-americans, aquell tros de metralla va travessar l’habitació on s’hostatjaven José Couso i Taras Protsyuk (càmera de Reuters), convertint en pols les parets i silenciant per sempre a dos homes que enfundaven per tota arma una Betacam.

El 20 de març de 2003 va començar un conte enrere que acabaria amb la il.lusió d’onze periodistes. Només volien contar la seua veritat, en comptes d’aquella que els invasors imposaven a toc de queda, passejant els seus kalashnikovs amunt i abaix per uns carrers on avui dia regna la inseguretat i la violència.
L’encara president en funcions, José María Aznar, així com els ministres Trillo i De Palacio, rebatejaren Couso com a dany col.lateral i es negaren a iniciar qualsevol investigació que aclarara la infàmia. Ni tan sols en el cas d’un assassinat injust, el govern que ara se’n va decidí escoltar les veus que reclamaven justícia i veritat. Però si els seus representants no demanen explicacions, el poble sí ho fa. Per això els consolats dels Estats Units de tot l’Estat van comprovar com un any després i malgrat el mal temps generalitzat, la gent no oblidava Couso.
A València vam escoltar lemes com Aznar al tribunal penal, Justícia per a Couso o Guerra no. Els convocants llegiren un manifest de condol per a la família i al finalitzar avisaren de futures mobilitzacions per tal d’aconseguir que cap periodista mort en una guerra tinga que

RÀDIO 9 MARGINA LA MÚSICA VALENCIANA
Els Músics i Cantants en Valencià denuncien la seua invisibilitat a RTVV

Una lona de plàstic gris servia de pasarel.la als conividats, en un intent d’imitar el glamour de les catifes roges de Hollywood. El recent inaugurat Palau de Congressos de Castelló s’alça en el centre d’un solar que, en espera de la gespa, és un autèntic fangar després de les fortes pluges.
La roba de marca, els pentinats de perruqueria i tota mena de complements eren les principals característiques d’un públic que acudia a lloar els seus ídols musicals. Ràdio 9 atorgava els Premis al Món de la Música als qui, segons l’emissora, són els millors grups o solistes del moment. Entre els premiats es troben noms com Camela, OBK o Alejandro Sanz. Cap music valencià va vore reconeguda la seua trajectòria amb un guardó, tot exeptuant-ne l’homenatge a la compositora valenciana Matilde Salvador i el premi a la banda de música de Castelló.
Per aixó, el Col.lectiu de Musics i Cantants en Valencià (en procés de constitució en aquestos moments) es va concentrar a les portes del Palau, exhibint pancartes i repartint pamflets a ritme de dolçaina i tabalet, amb el lema capital de “Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) diu no a la música en valencià”. D’altra banda, un top manta de discos exlcusivament valencians lluïa a terra per a demostrar que l’absència de premis no està motivada per la falta d’oferta. El col.lectiu taxa “d’infame” que Ràdio 9 premie a un star system íntegrament espanyol.
Xavi Sarrià, Nèstor Mont, Óscar Briz, Rafa Xambó, Saüc o Feliu Ventura van ser només alguns dels artistes presents que intentaven fer-li memòria a RTVV, ja que el seu estatut de creació resa que el primer principi a seguir és la “promoció i protecció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana”.
Aquesta protesta es completarà dilluns 5 amb una concentració a la plaça Manisses, davant del Palau de la Generalitat, en demanda d’una televisió valenciana pública, veraç i de qualitat. El 17 de desembre de 2002 es constituí una plataforma contra la privatització de Televisió Valenciana, un dels grans projectes de l’aleshores president Zaplana. Ara, amb Camps, aquesta actuació roman paralitzada, entre altres coses per la seua il.legalitat. No obstant, el Consell de Redacció de RTVV i el Comité d’Empresa continuen elaborant informes en contra de la manipulació informativa i l’amiguisme en els mitjans de comunicació estatals.