Dos puntos, colega

Sembla que la nostra veu ha arribat enlloc i almenys Coca-Cola Espanya retirarà l'anunci. M'alegre. A més, l'spot no només és insultant per als scouts, és cutre amb ganes, així que encara els farem un favor si el canvien per un altre.
Ací teniu la comunicació del predident de MSC.

27 de mayo de 2004

Amigas y amigos, Os comunicamos que después de estos días de negociaciones con la Compañía Coca-Cola España, para discutir sobre el anuncio de Fanta que a nuestro parecer atentaba contra la imagen del escultismo, hemos recibido respuesta oficial de Coca-Cola España, pidiendo disculpas por el posible daño causado y anunciando la retirada del anuncio que tenían previsto emitir durante todo el mes de junio. Durante estas dos semanas se han realizado dos reuniones con representantes de Coca-Cola España, en las que hemos participado en nombre de la Federación de Escultismo en España y donde se ha hablado de la retirada del anuncio y de la petición de disculpas. Paralelamente se han iniciado los trámites pertinentes con el Defensor del Pueblo, la Comisión de Autocontrol y la Comisión Asesora de Publicidad de RTVE. Queremos agradecer el esfuerzo de todos vosotros en la difusión y seguimiento de este tema. Recibid un cordial saludo.

Agustín Matía Amor Presidente del MSC

No Fanta, sí way

Mai he venut galetes ni m'he disfressat amb uniforme militar. Sóc scout des dels 8 anys i és una de les experiències més meravelloses que he viscut i visc encara. Gràcies als scouts el meu caràcter és més extrovertit, sóc més amable i tinc moltíssims més amics. A més, des de menuda m'han ajudat a desenvolupar-me com a persona, a ser més autosuficient i a tindre iniciativa per a ajudar els demés.
Conec molts agrupaments escoltes i cap d'ells fa coses rares ni té res a veure amb els estereotips importats per la televisió, principalment per les pel.lícules nord-americanes. Som gent totalment normal que aprofitem el nostre temps lliure per conviure enmig de la naturalesa i fer activitats de caire social.
Per tot això m'ha ofés profundament l'anunci que Fanta emet actualment per a promocionar els seus viatges d'aventura. Com explica el comunicat que hi segueix, no hi ha res més lluny de la realitat. No obstant, aquest tipus d'informació ens fa molt de mal, perquè es mol fàcil criticar allò que es desconeix.
Convide a qui no em crega a submergir-se en el emocionant món scout!

La Federación de Escultismo en España presenta una queja ante la Comisión Asesora de publicidad de TVE por la emisión de un anuncio de refrescos que consideran desafortunado

La denuncia que ha sido planteada por la Federación de Escultismo en España (FEE), entidad que agrupa a la Federación de Asociaciones de Scouts de España (ASDE), el Movimiento Scout Católico (MSC) y la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) que representan en España a más de 75.000 jóvenes, considera que el anuncio vulnera la imagen y los derechos de los scouts españoles

La Campaña de Fanta que invita a los jóvenes a participar en un concurso de viajes, utiliza a un joven scout que propone ir a un campamento de verano y su idea es rechaza entre los amigos del anuncio. Ni el scout que aparece es actual, ni los campamentos de verano, en los cuáles confían,numerosas familias españolas y de todo el mundo, son tan lamentables como parece hacernos ver el mundo mágico de Fanta.

El joven que quiere parecer ser un scout, ofrece una imagen
totalmente desfasada y desvirtuada del movimiento educativo scout de hoy en día, que además de organizar numerosas actividades para la población infantil y juvenil española, utiliza los campamentos de verano, como marco natural para la educación no formal, en donde se favorecen programas alimentados en la educación para la salud, la integración social, la igualdad de oportunidades, la educación medioambiental, educación para la paz y el desarrollo, el consumo responsable y la promoción de la calidad de vida infantil.

Las asociaciones de la Federación de Escultismo en España llevan más de noventa años, educando a niños, niñas y jóvenes comprometidos con la sociedad y promoviendo proyectos de cooperación internacional y apoyo a colectivos desfavorecidos. En este sentido entendemos que la imagen que aporta el anuncio, además de ser innecesaria para "vender" un producto, perjudica a los jóvenes miembros de nuestras asociaciones. Tal vez, haya que hacer un ejercicio de responsabilidad en creatividad publicitaria para que en los anuncios se vendan los productos y no se utilicen estereotipos ni se denigren imágenes de colectivos.

El súmmum de la ximpleria

Ni Mortadelo i Filemon hagueren sigut tan cutres com el servei de policia espanyol a l’hora d’investigar a un presumpte terrorista. Em fa riure però a la vegada plorar el fet que punxaren nou mesos abans de l’11-M el telèfon de Jamal Zougman, i no foren capaços de contractar un traductor per comprendre el que deia. Aquesta història ben podria ser el tema d’un acudit fàcil, però desgraciadament is typical spanish. Només els ha faltat trucar al tal Zougman i dir-li:

- Per favor, podries parlar en espanyol en les teues converses privades? És que som de la policia i t’hem punxat el telèfon, però no entenem ni a la de tres res el que vols dir. I ja que estem, és possible que planeges algun atemptat? Ho diem més que res pel teu historial i eixes coses, però no t’ho prengues a mal, eh!

M’he estic imaginant l’escena. Quatre polis mirant-se amb cara de babaus mentres escolten unes cintes en àrab. I mentrestant, els interpretes d’aquesta llengua a l’atur o posant gelats en la cafeteria del seu poble. Visca la precarietat laboral!
Després aquestes coses contrasten amb l’hiper-control que hi ha en altres situacions, a vegades tan absurd que només serveix per a alentir més les coses. La por és un tapaforats que en moltes ocasions s’han emprat per a retallar llibertats, però fet com aquest demostren que el temes realment important es tenen completament descuidats. El CNI va informar en octubre de 2003 al govern d’Aznar del perill que suposava Bin Laden i els seus seguidors, però aquesta nota va ser obviada per tal de no admetre que la intervenció en Iraq ens anava a costar cara.
Espere que el sentit comú torne als serveis de seguretat de l’Estat i comencen a sospesar quines actuacions són prioritàries i quins controls resulten tan absurds que fan riure!

La febre de les perruques taronges

Dec ser de les poques valencianes que a hores d’ara, en comptes de botar a Mestalla, estiga ací escrivint davant d’un ordinador. Anit quasi sóc engolida per una alud de gent provinent de mil llocs alhora que cridava desaforadament Amunt València! i Madridista qui no bote! M’haguera sumat a la festa de bona gana, de no ser perquè anava carregadíssima amb borses i maletes i el transport públic havia sigut suspès quasi en la seua totalitat, fet que em va obligar a tornar a casa peu. Com visc prou lluny de l’estació de trens, el meu amor cap al València C.F anava disminuint a mesura que el meu mal de muscles i d’esquena augmentava. Això que a matemàtiques en diuen inversament proporcional, vaja!
No m’agrada el futbol, però anit l’ambient dels carrers animava a eixir i sumar-se als milers de persones que cridaven com energúmens. El merchandaising no va trigar pas a entreveure’s pels voltants de l’estadi i l’ajuntament. Bufandes amb el lema de València campió, camisetes, xiulets, pòsters, enganxines... No faltava de res! El fanatisme era tal que es varen esgotar les perruques taronges a tota la ciutat.

Les botzines dels cotxes no han deixat de sonar i encara avui puc vore a famílies senceres disfressades a l’última moda per no deixar en evidència que ells també recolzen al seu equip. Sembla que a tot el món li agrade de sobte l’esport rei, un esport que cada dia copa més àmbits de la vida social.
El País Valencià té una manca evident i empíricament comprovable d’elements cohesionadors. No hi ha una vertebració clara, ni tan sols amb la llengua. A la capital es dóna el síndrome de només nosaltres importem en aquest país; si hi ha dues províncies més que es diuen Alacant i Castelló, ara no me’n recorde. A Alacant odien, d’una manera preocupant tots aquells símbols que puguen recordar-li a València o, pitjor en cara, que tinguen qualsevol relació amb el sentiment de Països Catalans. A més, hem d’afegir la rivalitat sense sentit entre dos equips en posicions totalment diferents: el València C.F i l’Hèrcules C.F. Quant a Castelló, els pobrets passen desapercebuts, més encara que Alacant, en qualsevol de les terres germanes. Tal volta l’única escapatòria que li quede siga el Vila Real!

El futbol aconsegueix traure al carrer i mobilitzar a milers de persones que poden no tindre cap afinitat entre sí. És més, estic segura que molts del que encara celebren que el València és campió de lliga, no senten una especial admiració per uns homes que li peguen patadetes a un baló durant hora i mitja.
Com a fenomen social no deixa de sorprendre’m. Molts petits comerços estan tancant les seues portes per a córrer cap a Mestalla; el balcons estan decorats amb senyeres de l’emblema valencianista; les portades i l’interior dels diaris s’han tornat monotemàtics... La lliga serà el tema de conversa de cafeteries i petits comitès fins saber què passa amb la UEFA. Si guanyem també aquest títol, ens les donarem de gallets dient que som els millors, i si perdem argumentarem que era molt difícil tindre dues copes, que va ser per tongo, o simplement ho passarem per alt i continuarem presumint de campions de lliga.
Siga com siga, una cosa he après: mai tornes de viatge carregada de borses a la mateixa hora en que es donarà a conèixer si l’equip de la ciutat ha guanyat cap campionat.