dimarts, de maig 11, 2004

El súmmum de la ximpleria

Ni Mortadelo i Filemon hagueren sigut tan cutres com el servei de policia espanyol a l’hora d’investigar a un presumpte terrorista. Em fa riure però a la vegada plorar el fet que punxaren nou mesos abans de l’11-M el telèfon de Jamal Zougman, i no foren capaços de contractar un traductor per comprendre el que deia. Aquesta història ben podria ser el tema d’un acudit fàcil, però desgraciadament is typical spanish. Només els ha faltat trucar al tal Zougman i dir-li:

- Per favor, podries parlar en espanyol en les teues converses privades? És que som de la policia i t’hem punxat el telèfon, però no entenem ni a la de tres res el que vols dir. I ja que estem, és possible que planeges algun atemptat? Ho diem més que res pel teu historial i eixes coses, però no t’ho prengues a mal, eh!

M’he estic imaginant l’escena. Quatre polis mirant-se amb cara de babaus mentres escolten unes cintes en àrab. I mentrestant, els interpretes d’aquesta llengua a l’atur o posant gelats en la cafeteria del seu poble. Visca la precarietat laboral!
Després aquestes coses contrasten amb l’hiper-control que hi ha en altres situacions, a vegades tan absurd que només serveix per a alentir més les coses. La por és un tapaforats que en moltes ocasions s’han emprat per a retallar llibertats, però fet com aquest demostren que el temes realment important es tenen completament descuidats. El CNI va informar en octubre de 2003 al govern d’Aznar del perill que suposava Bin Laden i els seus seguidors, però aquesta nota va ser obviada per tal de no admetre que la intervenció en Iraq ens anava a costar cara.
Espere que el sentit comú torne als serveis de seguretat de l’Estat i comencen a sospesar quines actuacions són prioritàries i quins controls resulten tan absurds que fan riure!