No había armas de destrucción masiva
Mario López Sellés. ELPAIS.ES

Nuestro añorado héroe de Perejil, don José María Aznar López, a pesar de su privilegiada posición atemporal -presidente del Gobierno y de la FAES, profesor honorífico de la Universidad de Georgetown, amigo personal del presidente de los Estados Unidos de América y esposo de Ana Botella- ha sido el último ciudadano del mundo en enterarse de la ausencia de armas de destrucción masiva en Irak. Se ve que, entregado a ocupaciones de una gravedad inalcanzable para el entendimiento del común de los humanos, no ha podido atender hasta ahora a un asunto tan baladí como el de la guerra de Irak.
Lo que me pregunto yo es que si ha tardado tantos años en descubrir el engaño ¿cuánto tardará en enterarse de que ETA no tuvo nada que ver en los atentados del 11-M?
Yo le pediría a nuestro presidente más mundial que acortara los tiempos de revelaciones veraces por el bien del país, que ahora está que echa chispas debido a la machacona perseverancia de las huestes del señor Aznar en la hipótesis de la conspiración. En cualquier caso hay que darle las gracias porque, aunque casi le ha llevado un lustro reconocer su poca inteligencia, finalmente lo ha hecho.

Quan la veritat resulta incòmoda per al poder

Un periodista polonés perd la seua feina i és perseguit per la justícia al desvetlar dades compromeses per als Kaczynski

El nom de Witold Krasucki segurament no els suggerisca res. La seua història és la d'un periodista senzill que va decidir destapar veritats incòmodes i va acabar sepultat per la mentira del seu sistema polític. El dia en què els germans Kaczynski es van fer amb el control de Polònia va començar la decadència d'aquest periodista, al qui avui en dia no li resta ni la seua pròpia dignitat.
Els fets es remunten a 2001, amb l'emissió a la primera cadena polonesa (TVP) del reportatge “Drama en tres actes”, i continuen encara avui sense que cap mitjà se’n faça ressò. El reportatge de Krasucki revela unes transferències il.legals de diners entre 1990 i 1992 per a finançar el partit Porozumienie Centrum (Acord del Centre), el cap del qual era l'actual Primer Ministre polonés, Jaroslaw Kaczynski. Les principals crítiques estaven dirigides contra dos membres d'aquest partit -que en aquell moment exercien càrrecs de ministres-, Adam Glapinski i Maciej Zalewski. Les acusacions vessades al reportatge es formulaven de boca de dos homes que havien dirigit les transferències de diners. En tota aquesta trama, els bessons Kaczynski –actualment, Primer Ministre i President de Polònia–, malgrat que involucrats, tenien un paper secundari.
Durant mesos Krasucki va intentar contactar amb els polítics involucrats, sense aconseguir que atengueren la seua petició. “Drama en tres actes” es va difondre al juny de 2001 en horari de prime time a la primera cadena de televisió polonesa i va alçar una grandíssima expectació entre l'opinió pública del país.
El resultat: Zalewski va ser condemnat amb sentència vinculant a 3 anys i mig de presó per acceptar suborns, Glapinski va haver de retirar-se de la política i altre dels protagonistes del reportatge, Zenon Klamecki, vicecap del contraespionatge militar, va ser destituït a causa de les imputacions que se li feien.
Les portades de tots els diaris de Polònia recullen la notícia i obrin el debat sobre la corrupció al govern. Els germans Kaczynski són convidats a un debat davant les càmeres de TVP, el qual rebutgen. Més encara, interposen una demanda contra la cadena i es llancen a la caça política de l'home que hi havia gosat destapar el seu secret: Witold Krasucki.

La caça del periodista

Krasucki va arribar al periodisme arran del teatre. Durant anys es va formar com a actor i va participar a nombroses gires per Litúania, Bielorrúsia, Ucraïna o Kazakhstan, dirigides especialment a polonesos expulsats de l'antiga URSS durant l'estalinisme. Les seues actuacions tenien sempre una vessant social, ja que en elles aprofitava per a repartir medicaments o ajudar en la repatriació de famílies poloneses.
El seu primer documental el va rodar precisament a Kazakhstan, enfocant el tema de la situació dels polonesos que allí vivien. Aquest treball va ser emés després per la primera cadena de la TVP.
Més tard, entre 1995 i 2000, Krasucki rodaria més de 120 reportatges i 10 pel.lícules documentals per al programa Ekspres Reporterów, de la segona cadena de televisió polonesa. Molts d'ells van ser guardronats.
La primera vegada que Krasucki va experimentar el perill de destapar veritats incòmodes va ser amb l'emissió d'un documental sobre l’indult concedit a un capo de la màfia per l'ex president Lech Walesa. Durant tres mesos, Krasucki va tindre assignat un guardaespatlles.
Però l'autèntic malson d'aquest periodista està protagonitzat per Jareslaw i Lech Kaczynski. “Drama en tres actes” va ser emés poc abans de les eleccions de 2001, la qual cosa va endurir més encara el debat entre l'opinió pública. Les reaccions dels polítics van ser diverses, però a l'entorn dels Kaczynski es van vessar acusacions de tot tipus en contra del reporter (entre elles: “fill pòstum de Stalin”, “executor d'encàrrecs de la KGB”, “agent dels serveis secrets” o “periodistilla desmoralitzat”). Una de les persones que les llança és l'aleshores president, Aleksander Kwasniewski.
Per la seua banda, Krasucki es defensa: “Es incòmode el fet que el “comunista servicial i complaent” en realitat siga autor de nombrosos documentals que denuncien els crims del comunisme, i que estigués decididament implicat en la persecució dels anomenats crims judicials dels temps de la Polònia comunista”.
A l'entorn mediàtic comença a investigar-se el passat polític de Krasucki, sense trobar cap vincle amb la política, mentres el plet dels Kaczynski contra la TVP continua en marxa. Una dada curiosa és que els principals acusats a “Drama en tres actes”, Adam Glapinski i Maciej Zalewski, no van prendre la paraula després de l'emissió del programa. Pel contrari, els secundaris Kaczynski van considerar el reportatge com un assumpte imperdonable.

Eleccions de 2001: primer colp d'efecte contra Krasucki

Els comicis parlamentaris de 2001 a Polònia donaren la victòria a l’esquerdista SLD, el gran rival dels Kaczynski. No obstant, moguts per la publicitat que els havia brindat la campanya contra la TVP, els bessons entren en el Parlament amb un 8% dels vots.
La seua reduïda presència en la política del país no els impedeix remoure cel i terra en contra del periodista polonés, assegurant-se que el seu prestigi vaja decaient per culpa d'una onada d'injúries i calúmnies. Fins i tot el Fiscal Nacional arriba a mentir en públic per a defendre i netejar la imatge dels Kaczynski.
Després de les eleccions, un nou directiu –d'orientació política diferent a l'anterior- entra en la TVP. Tot i que el procés amb el tribunal encara estava vigent, la seua primera decisió és demanar disculpes públicament als Kaczynski. Quant a Krasucki, se li lleva el programa. No perd la qualitat de treballador de la TVP, però deixa de cobrar. A més, totes les seues propostes de reportatges i documentals son tirades per terra sense cap argument. A partir d’aquest moment, tant ell com la seua família es veuen seriosament afectats per la voràgine d'acusacions que limiten la seua activitat periodística -i per tant els ingressos econòmics-. La seua filla, Ewa Krasucka, es lamenta: “El conflicte generat per l'emissió de "Drama en tres actes", que va cobrar unes dimensions inesperades, sobretot des que els germans Kaczynski s'han fet amb un poder pràcticament il.limitat, va destruir a mon pare professionalment i també, fins a cert punt, psíquicament. Són aquestos moments a la vida on dubtes si cal estar del costat de la veritat i de l'ètica”.

Comicis de 2005: un mateix rostre controla Polònia

A les eleccions presidencials de 2005, Lech Kaczynski surt elegit President de Polònia, al mateix temps que el partit Llei i Justícia, presidit pel seu germà bessó Lech, es fa amb la majoria parlamentària de l'Estat. Poc temps després, Lech és anomenat Primer Ministre (amb el cessament inesperat del seu antecessor, Marcinkiewicz).
Conscients del poder de la informació, els Kaczynski prenen d'immediat el ple control dels mitjans de comunicació públics, en un asalt sense precedents a les lleis constitucionals. El nou Consell Estatal de Ràdio i Televisió (KRRiTV) – entitat responsable de dirigir els mitjans públics- el conformen des d'eixe moment gent de confiança dels governants. Krasucki patirà immediatament les conseqüències, al ser acomiadat de la TVP. El procediment d'acomiadament continua encara avui.
Les visites del periodista Krasucki als jutjats han sigut incessants des que s'emetera “Drama en tres actes”. Ell mateix va interposar una demanda contra Jaroslaw Kaczynski, després que el polític el calumniés en públic; demanda que va haver de retirar tres anys més tard per no poder costejar-se l’advocat. Així mateix, va ser interrogat en quatre ocasions al plet contra els informadors que apareixien al seu reportatge i, finalment, condemnat en un procés penal per no sol.licitar, suposadament, una autorització a un convidat del plató. Per fortuna per a Krasucki, li va ser concedida la llibertat condicional durant dos anys.

La crida de Krasucki

L'última instrucció dirigida contra Krasucki es va iniciar en desembre de 2006. Se li acusa de convèncer a un home de declarar en fals contra els Kaczynski, quan el periodista suposadament el va visitar amb càmera abans de les eleccions de 2005. Allò absurd d'aquestes sospites és que, durant tot 2005, Krasucki no va enregistrar res amb la càmera, ja que li havien apartat de l‘activitat periodística.
Aquesta acusació es va desencadenar per un document que Krasucki va passar a la premsa, on es demostrava que el Fiscal Nacional Kaczmarek havia mentit en una entrevista de ràdio; document a partir del qual es va publicar un article de primera plana.
Per sort per al periodista, després de la seua compareixença i de consultar als advocats, les acusacions no van arribar a formular-se.
No obstant, Krasucki vol llançar una crida a l'opinió pública i periodística internacional com a “únic gest de defensa” que li queda. A la revista electrònica Nachdenkseiten pot llegir-se una carta seua on relata, entre altres coses, el següent: “Vull creure que no tenen el monopoli per a fabricar la veritat i que les mentires no reben l'estatus de veritats pel fet de ser repetides contínuament. Els Kaczynski em van destruir com a periodista perquè he revelat fets incòmodes per a ells. Però ningú els ha donat el dret a destruir e injuriar les arrels profundament patriòtiques de la meua família. I només em resta un lloc on buscar defensa davant d'un atac de gent que disposa d'un aparat de poder enorme: l'opinió internacional dels periodistes”.


-Per favor, intenteu transmetre aquesta informació al major nombre de gent possible!!! Gràcies!!!

Vos adjunte un post molt graciós que vaig trobar al blog piso13. Espere que vos agrade!



Un beset molt gran



EL SALAMI ANTIMATERIA
Sí, sí, ya se que suena raro (y si no es raro, por lo menos es curioso). Todo comenzó una fría tarde de febrero, en la cual mi compañero de piso y yo nos dispusimos a realizar una salida a un supermercado próximo con el fin de proveernos de diversos productos alimenticios para evitar una lenta muerte producida por la inanición. Vamos, que nos fuimos a comprar porque nos íbamos a quedar "espanaos". De repente mi compañero de piso dijo:-Anda, salami de pavo. Vamos a probarlo. Y lo compramos. Desde luego, la de cosas que hacen hoy en día con las aves, pájaros y pollos en general. Estos bichos no tienen desperdicio, el único desperdicio que tienen lo regalan ellos mismos en pleno vuelo en forma de "muestras gratuitas" y... plaf, la mancha. Cuando llegamos a casa con nuestro salami aviar nos dispusimos a probarlo. Estaba bastante bueno, pero vimos que tenía mucha grasa para ser de un solo pavo (a no ser que se tratase de un pavo obeso, que también habrá, digo yo, porque lo importante es gustarse a uno mismo.) Ásí que cogí el envase para leer los ingredientes y leí esto:





Por si no lo podéis leer, os escribo más o menos lo que pone (un resumen, que se dice): 100 gramos de salami se componen de 81 g. de carne de ave (no especifica qué tipo de ave; igual me comí un pingüino) y 32 g. de carne de cerdo. TOMA!!! matemática pura, y luego dicen que las matemáticas son una ciencia exacta. Jajaja, 81+32=100 de toda la vida.Y yo me pregunto: ¿Dónde se meten esos 13 gramos que faltan? Será lo que pesa el alma del pavo?Ante esta duda fuí a la biblioteca a documentarme y leí varios libros de física cuántica sobre los quasar y sobre la teoría del espacio continuo (esto es mentira pero queda bien). Así que una vez bien informado llegué a la conclusión de que los puntitos negros que vemos en diversos embutidos tipo salchichón, etc. no son pimienta como todos creíamos, son agujeros negros en versión charcutería que hacen desaparecer la materia que compone estos embutidos, enviándola a otras dimensiones paralelas a la nuestra, haciéndola entrar así en un bucle espacio-temporal continuo. Vamos, digo yo, porque otra cosa no creo que sea, ¿no?Esta etiqueta tiene además otras cosas curiosas como:Ingredientes: carne de ave, carne de cerdo, tocino. ¿Pero el tocino no entra dentro de la carne de cerdo? ¿será tocino de cerdo? Si nos guiamos por la lógica: tenemos carne de ave, carne de mamífero (el cerdo) que nos falta? Ya está, el tocino debe de ser de pez, porque tocino de fruta no creo que sea...Otro bonito detalle lo vemos en: especias (entre otras, mostaza) ¡anda!, ¿y las otras? ¿no nos las dices? ¿Será alguna sorpresa? Mejor no pensar. Después de otros ingredientes que paso de escribir porque son mu complicaos, vemos un ingrediente que me llama la atención: HUMO!!! ¡Pa cagarse! Vamos, jajaja, y seguro que al que lo hace no le dejan fumar mientras trabaja.... ¿Se conseguirá el mismo efecto echándole un cigarro? Como el avecrem, que hechas una pastilla y te sale un caldo. Debe de ser lo mismo pero para hacer ahumados de esos en versión economica. Lo del humo como ingrediente me hace pensar que como el humo tiende a subir, para contrarrestarlo tienen que echar carne de más, de ahí lo de 81+32=100 (hale, otra teoría más). Y finalmente (pero no menos importante), otro ingrediente sorprendente (este ingrediente puede estar o no, porque pone: puede contener):Puede contener trazas de apio. ¡Anda!, jódelos, ¿y eso que quiere decir? ¿Qué es una traza de apio? es como una huella que deja el apio? Miras el salami y dices "mira, por aquí ha pasao un apio", ¿Será que lo ponen porque pasan de fregar la olla cuando guisan alguna otra poción de estas? Como decían en una serie de la tele: "la verdad está ahi fuera" y la verdad es que vale la pena comprar este salami solo por la etiqueta, jajaja.

El nou negoci: tindre fills a Alemanya!!! A Espanya, la cosa no és tan rentable.

ELPAIS.ES, 2-2-07
España, único país de UE que destina menos del 1% del PIB a la familia
Las parejas españolas deben tener 12 hijos para recibir las mismas ayudas que una familia de dos en Alemania.
España es el país que menos ayudas destina de la Unión Europea, según el Instituto de Política Familiar (IPF). Tan sólo el 0,52% del PIB se invierte en prestaciones a la familias, lo que sitúa a nuestro país muy por debajo de la media europea. Esta diferencia se debe en parte a que en España sólo reciben ayudas aquellas familias que tienen recursos escasos, mientras que en el resto de países de la Unión las ayudas son "de carácter universal", es decir, sin límites de renta.
Según IPF, España es el único país europeo que "no alcanza ni siquiera el 1% del PIB", cuando la media continental se sitúa en 2,2%. De hecho, en nuestro país hay que tener 12 hijos para recibir la mismas ayudas que una familia alemana con dos. Asimismo, asegura que las ayudas a la familia son por "lo general muy escasas" y dirigidas "exclusivamente a familias con escasos recursos económicos" en contradicción con el resto de la Unión que implementa prestaciones "de carácter universal", es decir, sin límites de renta.
El estudio precisa además que somos los menos "flexibles en prestaciones" ya que no se permite extenderlas más allá de los 18 años, en función de circunstancias como los estudios y además es el único de Europa que grava las prestaciones, es decir que "no están libres de impuestos". El informa alerta también que el tamaño medio de hogares españoles ha pasado en los últimos 30 años de cuatro miembros a 2,9 y que la población de nuestro país "es vieja" ya que la pirámide poblacional está casi invertida con un millón de personas más que jóvenes y con casi dos millones de personas mayores de 80 años.
'Natalidad crítica'
En relación a la natalidad, el estudio precisa que "cada vez nacen menos niños y el repunte de los últimos años se debe a la aportación de las madres extranjeras". Así, España , con 1,32 hijos por mujer, es, junto a Italia y Grecia, el país de la UE con menor índice de fecundidad y tres comunidades autónomas españolas Asturias (0,94), Galicia (1,00) y Castilla y León (1,06) están en situación de "natalidad crítica" con menos de un hijo por mujer.
Por otra parte, destaca que el número de abortos "está explosionando" con 91.644 en 2005, lo que representa un aborto cada 5,7 minutos. El estudio también indica que están cambiando las características de los matrimonios cada vez son menos y más tarde, 33 años los hombres y 30 años las mujeres, más por lo civil, 4 de cada 10, y con más natalidad extramatrimonial. Además, están más internacionalizados, es decir, en uno de cada 7, uno de los miembros de la pareja es extranjero.