dissabte, de setembre 15, 2007

No tirem les culpes a la pluja

Ahir vaig ser una de les tantes persones que van patir la tromba d'aigua a València i la ineptitud i desvergonya de RENFE.
El que havia de ser un trajecte en Talgo de 5 hores Barcelona-Alacant es va convertir en un malson de quasi deu hores on cap treballador de RENFE va donar la cara.
A l'altura de Sagunt, sobre les 18,30, ens vam aturar i un dels revisors va explicar que hi havia hagut una tormenta a València i per tant l'estació del nord estava col.lapsada i cap tren no podia entrar ni eixir. Be, això encara es pot entendre... El que no té explicació alguna es que després d'hora i mitja, sobre les 20, quan vam reanudar la marxa no hi haguera cap resonsable a qui demanar explicacions al tren. Només hi era la cambrera del vagó-restaurant, que estava fins als collons de que tothom es queixara a ella i que necessitava anar al bany però ni tan sols hi havia algú per substituir-la.
Uns vint minuts després d'eixir de Sagunt ens vam tornar a aturar en mig de la no-res, encara que les portes s'obrien i molta gent, desesperada, va optar per baixar-se'n i anar caminant, per les vies i a les fosques, fins a Sagunt en búsqueda d'un transport alternatiu.
I els revisors continuaven desapareguts... Cap explicació, cap atenció... ni un míser gotet d'aigua. Això sí, el bar romania obert per a tots aquells que vulgueren comprar alguna cosa.
Vaig decidir trucar a RENFE per a demanar explicacions i només sabien que defendre's amb raonaments metereològics, però ningú m'aclaria com trobar als revisors perduts, que quan es tracta de demanar-te el billet a un viatge ordinari mai falten.
Fins a les 23,40, ja a prop d'Alacant, no va aparèixer cap persona. A eixa hora un ja va decidir eixir de la cabina del conductor, però sense cap tipus d'excusa ni mirament.
Em vaig posar pesada i vaig xinxar la gent per a què ens donaren de sopar i al final vam aconseguir que ens "regalaren" una consumició: bé alguna cosa per dinar o beure, però no les dues... Vaja!!! Seria massa despesa!!
Però ací no acaba tot, perquè a les dotze, per fi al meu destí, me van contar, amb cara de babaus, que no em tornaven els diners perquè el retràs es devia a causes meteorològiques ajenes a l'empresa. Què??? La meua estupefacció va ser massa i els vaig redactar una reclamació ben detallada, on demane que m'aclaren a quin fenòmen climàtic poden recòrrer per tal d'explicar l'absència del seu personal a bord, així com la falta d'atenció i informació.
RENFE és una empresa massa important per al ciutadà com per a continuar amb tants maldecaps, retrasos i incompetències... L'eixemple britànic demostra la necessitat de considerar el transport ferroviari com a servei públic, en la seua totalitat, no només en les infraestructures.
Cal millorar aquest servei ja! No pot ser que cada dia llegim notícies com les de Barcelona o que es produisca una tromba d'aigua i siguen incapaços d'oferir un servei alternatiu d'autobusos o almenys una atenció i explicacions!!!