divendres, de juny 09, 2006

32. OpenOhr Festival

El diumenge vaig estar a un festival d'estiu (d'aquest còmic estiu) a Mainz. Durava de divendres a dilluns, però les meues obligacions amb la ràdio em vam deixar només temps per anar-hi diumenge.
Hi havien grups emergents de diferents tipus, de caire hippilongo, així com grups de teatre (alguns dolents com ells mateixa, paradetes de roba i collarets i stands reivindicatius. Em vaig comprar una xapa xulísima amb el missatge: "De major seré lesbiana".

Supose que tots el que hagueu anat a un festival vos ho podreu imaginar. No obstant, vos indique les diferència bàsiques amb Espanya:

1. Malgrat ser un festival d'estiu, no feia calor, més be frescoreta i caien gotetes.

2. Els alemanys no ballen i peguen grits als concerts, sinó que es queden asseguts a terra. Element comú: els porros i la litrona.

3. Hi havia xiquets a patades, els pares del quals els consideraven prou madurs com per a deixar-los solts per ahí sense tindre que preocupar-se de que es trencaren una cama o s'obriren el cap. A més, els xiquets no deien constantment: "Mamà, vull anar-me'n a casa", sinó que pareixien gaudir amb l'espectacle.

4. Hi havien parelles 8algunes de més de 40 anys) d'homosexuals per tot arreu que expresaven sense complexos la seua sexualitat. Oléeee per la possibilitat de morrejar-se amb la seua parella sense que ningú el miri mal.

5. Tots els gots de la beguda tenen pfand, o siga, són retornables, fet que fa que no estiga tot el terra ple de merda.

6. No et fan un registre exhaustiu a l'entrada. Ni tan sols t'obrin la motxilla. A cap alemany se li passa pel cap portar una navaja per clavar-se-la a algú.

7. Els grups no solen cantar en la seua llengua. Per que ells, clar, "espiquing inglix" i sembla que no vulguen fer-li la competència a Ramstein.

Be, però la resta és un poc com a casa nostra. I nosaltres, que érem un grup mixte (espanyoles, alemanya i francés) vam gaudir a la nostra manera: ballant, cantant, rient... Vos adjunte una foto per a què ens vegueu els caretos.

Besets i fins la pròxima!