L’alegria de Carod

Si ara Carod està content, jo estic trista i avergonyida, perquè em sembla d’una incompetència bestial que un ministre d’interior faça gala d’una injustícia com la que va pronunciar ahir. Però no només això, sinó que tot el govern del PP s’ha posat d’acord per a transmetre la mateixa consigna. Quan vaig sentir a Zaplana i Arenas pensava que eren joguines d’eixes que les prems i diuen sempre la mateixa frase. Hem tingut molta sort que ETA no ha causat cap masacre, però utilitzar una acció fallida d’aquesta banda per a enfrontar a tot l’Estat i agreujar la situació de Catalunya és moralment despreciable. Ja està bé d’emprar el terror com a arma electoral! ETA guanya protagonisme mediàtic, i per tant poder, cada dia que ens acostem al 14-M. No obstant, l’èxit comunicatiu no pertany a la banda, sinó a tots aquells que donen credibilitat a les seues paraules.
El triomf a les eleccions generals del PP, en contra del que sembla, beneficia a ETA. El Partit Popular és un acèrrim enemic dels nacionalismes perifèrics i un defensor a ultrança del nacionalisme espanyol (per això sempre ric quan titllen de nacionalistes irresponsables a tots aquells que veuen Espanya com un Estat plurinacional). En zones com el País Basc o Catalunya, aquesta manera de governar crispa els ànims i reforça la seua idea de nació, com a acte instintiu de defensa. Si el PP continua en el govern central i manté la seua actitud de negació del diàleg i d’atac, sobretot al País Basc, l’entorn d’ETA, segurament, guanyarà adeptes.
Des del govern central volen imposar la seua idea d’Espanya al preu que siga. Però han de saber que cadascú té dret a pensar Espanya com vulga i que cada qual pot sentir-se d’on més li agrade. Retallar drets tan elementals no és propi d’un sistema democràtic. I no duu enlloc.
Tinc ganes que aquesta batalla mediàtica que suposen les eleccions s’acabe ja, perquè és molt trist que el joc polític s’haja reduït a un enfrontament on la màxima preocupació és trepitjar l’adversari i fer l’impossible per a què la resta perda, en comptes de pensar com atendre les necessitats ciutadanes.