Copa Amèrica 1, ITER 0


Una volta més, una notícia esportiva copsa les portades de tots els diaris espanyols. I aquesta vegada no es tracta de futbol. L’elecció de València com a seua de la Copa Amèrica 2007 és un fit importantíssim, ja que suposarà una enorme injecció econòmica per a la Comunitat Valenciana i la millora de les seues infraestructures. No obstant, el fet amaga altra derrota no menys transcendental, la del reactor internacional termonuclear (ITER en les seues sigles angleses).
El Govern espanyol va decidir ahir retirar la seua candidatura de Vandellós (Catalunya) en vista de la superioritat de França, que haurà de competir ara amb Japó i Canadà, fins que el 16 de decembre es conega el nom de l’afortunat. La Ministra d’Exteriors, Ana Palacio, ha fet pública la seua opinió que les francesos estan més preparats que nosaltres.
No es d’estranyar. Espanya compta amb 120 científics en l’àmbit de la fusió (en el que es treballa des de 1983) i destina un pressupost d’entre 10 i 15 milions d’euros a l’any. Manca de l’experiència francesa, que porta 50 anys treballant en fusió, amb 350 científics i més de 70 milions d’euros a l’any en inversió.
L’única esperança que ens queda és que Tarragona siga elegida com a agència gestora del projecte, amb una repercusió molt menor, però que aportarà inversions i nous llocs de treball.
És mentida que tot tinga un preu. Per això el recurs d’Aznar de doblar l’aportació espanyola de 450 a 900 milions d’euros no ha servit de res per a guanyar la candidatura.
Després de la mala notícia, el sector nuclear espanyol demana ajudes per a participar en la construcció del futur reactor experimental de fusió. Ajudes que segurament rebrà -en major o menor mesura-, encara que això suposa, una vegada més, curar en comptes de preveure.
Espanya es troba a la cua en inversions d’ I+D i la majoria de les ajudes es destinen a projectes de caràcter militar o investigacions més superflues en què s’impliquen poderoses empreses.
Tot allò que remet a la paraula ciència continua veinent-se com quelcom misteriós i innecessari al nostre país. La comprobació es pot fer ràpidament atenent a les dades sobre alumnes matriculats en carreres científiques, que cada vegada veuen les seues aules més buides. D’altra banda, a l’escola la ciència sembla avorrida i complicada. I això fa necessari un debat per vore què falla. Si no apostem per una bona base en el terreny educatiu, sembla massa hipòcrita aspirar a convertir-se en seu d’un gran projecte internacional.