Reduint la realitat

Vaig rebre un email d’un professor de 4rt d’E.S.O. que comentava algunes de les respostes dels seus alumnes a exàmens de diferents assignatures. Entre altres meravelles, els estudiants asseguraven que un polígon és un home amb moltes dones, que els sifilítics són col.leccionistes de segells i que els mol·luscos són eixos animals que es veuen als bars, com per exemple el cranc.
A continuació, navegant per la xarxa, em vaig interesar pels índexs de lectura a Espanya i vaig esbrinar, sense sorprendre’m gaire, que, segons l’Estudi d’hàbits de lectura i compra de llibres 2000, realitzat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports i per la Federació General d’Editors, només el 58% dels espanyols llegix. Un 36% d’ells ho fa semanalment (lectors habituals) i un 22% ho fa mensualment o trimestral (lectors esporàdics). Per edats, el 42% del jovens d’entre 16 i 24 anys és lector habitual i la xifra descendeix al 25% entre majors de 55 anys. Per últim, destacaria que el 61% de la població fa més d’un any que no compra un llibre i al 60% dels hogars espanyols tenen menys de 50 llibres.
Però crec que el més trist no són les xifres, sinó que des de l’escola i entre les famílies no es fa res per evitar-les. Sabem que molts xiquets (i més encara els adults) tenen alèrgia a la lectura, però són pocs els col.legis on hi ha classes específiques i menys els pares que inculquen l’hàbit de llegir als seus fills. És absolutament necessari convidar els alumnes des de petits a navegar pels més diversos relats.
Si a un examen es diuen bestieses com les d’abans, no es pot passar al següent tema per a terminar amb el programa, sinó indagar en les causes del fracàs tant flagrant dels alumnes. Però tal volta els professors prefereixen passar un bon ratet corregint i així tindre conversa per a molts dies, oblidant realment quina és la seua tasca.
Respecte a la manera de redactar, crec que les escoles són autèntiques factories de negres. En molts casos, els mestres se n’adonen del plagi, però no diuen res als afectats. La web del ricón del vago és de les més visitades pels estudiants, que en ocasions imprimeixen directament els treballs sense esborrar tan sols el nom del seu autor original.
Tinc la sensació que, en aquest aspecte, Gabriel García Márquez serà un dels més aficionats als xats o missatges de mòbil, ja que és aquí on més es practica la seua proposta de simplificació de l’ortografia. La cu vaga solitària per tot arreu i la ce ha sigut substituïda per la ca en qualsevol paraula.
Els apocalíptics creuen que eixes noves tecnologies canviaran la manera d’escriure de la gent, simplificant al màxim la seua capacitat d’abstracció. Pel contrari, els més optimistes estan convençuts que hom és molt conscient de les diferències de l’expressió a un xat i a una redacció més o menys formal
José Antonio Millán, licenciat en filologia hispànca i antic director de l’editorial TAURUS explica que la web és la nostra biblioteca de Babel, però que necessitem utilitzar-la. I afegeix que la lectura és la clau del coneixement en la societat de la informació.
En part estic d’acord amb Millán. La web és una font enorme de coneiximent, encara que no crec que arribe al nivell de biblioteca de Babel, tal i com la va descriure Borges. Hi ha moltes coses que només estan als llibres, però sembla que ja no els vejam com una font de documentació. La frase el que no ix al Google no existeix encara està per acomplir-se. No obstant, considere la xarxa com l’eina essencial al segle XXI en el camp de la informació. Cal donar-li un poc més de rodament i aconseguir que arribe a tot el món.
Sens dubte, la lectura és el primer pas per accedir al coneixment, però si no es fa res per fomentar-la (de manera pràctica, vull dir, no només amb anuncis de leer te da más), els nostres recursos lèxics disminuiran molt més del que ja ho han fet. Això, tenint en ment que la realitat existeix en tant l’emparaulem, com indica Llorenç Gomis, constitueix realment un perill.