Si mor la nostra llengua, morim amb ella

El sentiment de l’amor resideix al cervell, però el llentguatge l’ha traslladat al cor. Aquesta preciosa cita de Grijelmo a La seducción de las palabras demostra fins a quin punt són importants les llengües. Cada vegada que mor un idioma, desapareix una forma d’estimar, d’odiar, d’aprendre, de construir la realitat…
En l’últim número de la revista de divulgació científica de la Universitat de València, Mètode, Carme Pastor Gradolí entrevista el crític i lingüista nord-americà Noam Chomsky. Aquest alerta, precisament, de la continua desaparició de llengües a Europa. La uniformació de l’Estat-Nació, l’escola o els mitjans de comunicació se n’apunten com els factors més influients en aquest procés. Als Estat Units, Canadà o Austràlia el fenomen és molt més reduït perquè són territoris molt uniformes des de la seua colonització.

Un altre punt important que tracta Chomsky és l’utilització alliberadora o opressora del llenguatge. Posa l’exemple del black english als EUA, que es considera un dialecte menor pel grup social a qui s’adscriu. És el mateix que va passar al País Valencià durant la dictadura franquista. El règim es va encarregar de què els valencians s’avergonyiren de parlar la seua llengua, sistema que era molt més eficaç que la censura.
Avui encara queden reminiscències d’aquella època: l’eterna lluita per sobreviure davant l’espanyol, deixant ben clara les seues diferències amb el català. Respecte al primer punt, el valencià, poc a poc, podria còrrer la mateixa sort que moltes de les llengües europees que desapareixen cada dues generacions. Ni els governs fins a la data ni els mitjans de comunicació ni les institucions han fet mai una defensa clara i valenta per la nostra llengua. A això se suma la baralla insulsa entre català i valencià. Queda ben clar en la forma de parlar i escriure que existeixen diferències lèxiques, morfològiques i sintàctiques entre els dos, fruit de la distinta visió del món que tenim, però no es pot negar que el nom científic de la llengua és català, del que van derivar el valencià i el balear, entre altres. Hem de defensar el català com a llengua amb els molts dialectes que acull i no acusar-nos constant-ment de catalanistes o valencianistes sense cap argument. El retard en l’opertura de la llibreria de la Universitat de València va ser, desgraciadament, culpa d’aquest odi estúpid entre dos nacions germanes.
Aquest desafortunat atemptat contra la cultura i el coneixement il.lustra el poder del llenguatge. Per això no pense, com afirma Chomsky, que la medicina siga la dsiciplina que més impacte té sobre la societat. Pot ser els estudiosos d’aquest camp ajuden a salvar moltes vides amb les seues investigacions, però els humans vivim del llenguatge, ens relacionem amb ell i sense ell no tindríem una realitat pròpia. Per això estime imprescindible qualsevol estudi en l’àmbit lingüístic, perquè qualsevol pas endavant en l’entendiment del llenguatge humà pot donar resposta a molts dels mals que afecten a la societat actual, alguns causants de les malalties més horribles. No obstant, això no significa que la lingüística haja de caminar a soles, més ben al contrari. La interdisciplinaritat científica (incloent-hi ciències dures i socials) serà el pas clau en la pròxima revolució del coneixement humà.