Tele-fem versus pluralitat

Normalment parlem d'Orient i Occident com dos universos totalment incompatibles, però no ens adonem que tenim molts punts en comú. A partir d'ara compartirem fins i tot el Gran Hermano. The Middle East Broadcasting Corporation li ha vist rentabilitat econòmica a un nou format del reality show copiat de la fabulosa novel.la 1984.
El programa s'anomena Al Hawa Sawa (estar junts) i consisteix a un grup de dones que es barallen per fer-se amb un marit pactat prèviament. La productora ha dit que serà molt respectuosa amb els símbols de la cultura àrab, tot i que reclacar la dependència de la dona respecte a l'home no és cap símbol que s'haja de resaltar més encara.
Al Hawa Sawa s'emetrà a diversos països d'Orient Mitjà a finals d'any, però ja ha creat un fort debat entre els més reacis a la introducció de símbols occidentals. Així i tot, mentres s'emet una edició, un altra serà filmada a Bahrain.
Les crítiques a la tele-porqueria són constants per tot arreu, no obstant són els programes més pudents els que més audiència tenen. l'argument d' això és el que demana el públic és totalment fal.laç. L'audiència no naix, es fa. Una vegada l'hem educada en el tele-fem ,demana tele-fem. Com tot. So t'acostumes a alguna cosa, la demanes.
La tendència no sembla ser a canviar l'oferta televisiva, encara que tots vejam els documentals de TVE 2 i els informatius. El que demostra una vegada més o que la gent menteix com a bellacs o que algú entra punta de pistola a les cases que tenen medidors d'audiències i els obliga a vore Salsa Rosa.

En València es va presentar els passats 14, 15 i 16 d'octubre un nou model televisiu realment democràtic. Es tracta de Pluràlia Televisió, una proposta d'un grup de professionales valencians del periodisme i l'audiovisual per a crear un nou model de televisió en què ciudadans i organitzacions socials siguen part activa en la definició dels continguts i la programació.
Només queda esperar la resposta del consumidors per vore si es tracta, com pense, de la televisió del futur. Així ningú no podrà dir que vivim a una vídeo-cràcia dictatorial, perquè nosaltres (i al dir nosaltres em referisc a tots els que vulguen participar-hi, no a les grans productores) decidirem els continguts i la temàtica única donarà pas a la diversitat i el colorit (serà l'acomiadament de Parada un senyal?)